Quan vaig trobar-me a Santiago un “tapasporte” abandonat aquest mes de juliol, em va venir de sobte la idea de proposar-ne un als meus alumnes de llengua de 2n ESO. Haurien de confeccionar-lo amb les característiques següents: dades personals, validesa per un any, condicions d'ús i funcionament. En lloc de les cinc zones santiagueres a visitar (i segellar rere una tapa), serien les tres avaluacions, la final i la de setembre amb els continguts per treballar. En lloc dels diferents locals per visitar en cada barri, podien ser els objectius mínims de cada avaluació. El plànol final de la ciutat se substituiria pel material, eines TIC i llibres usats i llegits durant el curs. Cada trimestre els hauria de revisar l'autoavaluació que es feren quant a les consecucions dels objectius que ens haguérem traçat, i segellar-los finalment amb la meua aprovació.La idea no és nova. El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) pretenia millorar l'aprenentatge d'idiomes i la capacitat d'autoavaluació, entre altres fins. El Passaport de Llengües -document en Pdf-, com a secció del PEL, esdevé un resum de les competències adquirides parcials i específiques. Permet l'avaluació per part del professor i l'autoavaluació de l'estudiant. S'hi registra també les qualificacions formals. S'avaluen la comprensió i l'expressió oral i escrita alhora que la interacció. Evidentment, els diferents quadres d'autoavaluació que proposaríem, s'ajustarien als objectius del curs. Però seguiríem bàsicament els models de passaport que han circulat anys arrere, sobretot a l'àmbit català. Crec que aquesta eina, des de la pròpia elaboració per l'alumnat, amb negociació d'objectius pel mig, fins a l'acceptació del sistema d'avaluació, podria esdevenir una forma de comprometre'ls novament amb el seu procés d'aprenentatge. Ho intentarem els primers dies.
Comentaris