Em propose resumir l’experiència d’Ayerbe que ha suposat una bona càrrega d’il·lusió per a encarar el nou curs escolar amb la intenció d’introduir més objectius de llengua que treballen metodològicament l’ordinador. Trobe que en un termini no gaire llunyà, el llibre de text quedarà en gran mesura bandejat en favor d’un aprenentatge més constructivista i significatiu. Sóc conscient que alguns centres, sobretot de primària, deuen haver assumit l’ensenyament mitjançant tasques i projectes de forma col·lectiva, elaboren el seu propi material i no compten més que amb llibres de lectura, quaderns i ordinadors. Parle del que més conec, el Miguel de Cervantes d’Elx, model de renovació constant.
La trobada d’edublocs la va inaugurar José Antonio Blesa, que va relatar el procés d’integració de les TIC a l’escola rural d’Ariño (Terol) i la transformació en una comunitat d’aprenentatge. Allí va crear fa dos cursos aules autosuficients amb accés a internet. Els pares entren voluntàriament a les classes per a conéixer la metodologia del treball i compartir amb els fills activitats i treballs. S’hi fa servir també la pissarra digital. Blesa ha constatat que l’alumnat escriu, llig i parla més que mai ja que aprén fent coses. Gràcies a l’èxit d’aquesta experiència, molts centres aragonesos han substituït el llibre de text pel tablet PC. Podem veure en aquest video un resum de l’experiència.
La trobada d’edublocs la va inaugurar José Antonio Blesa, que va relatar el procés d’integració de les TIC a l’escola rural d’Ariño (Terol) i la transformació en una comunitat d’aprenentatge. Allí va crear fa dos cursos aules autosuficients amb accés a internet. Els pares entren voluntàriament a les classes per a conéixer la metodologia del treball i compartir amb els fills activitats i treballs. S’hi fa servir també la pissarra digital. Blesa ha constatat que l’alumnat escriu, llig i parla més que mai ja que aprén fent coses. Gràcies a l’èxit d’aquesta experiència, molts centres aragonesos han substituït el llibre de text pel tablet PC. Podem veure en aquest video un resum de l’experiència.
Begoña Mena Bonilla, orientadora de l’IES “El Pomar” de Jerez de los Caballeros, duu uns quants blocs de psicologia. Creu que aquests tenen un paper fonamental de construcció del coneixement per tal com vinculen aprenentatge i motivació a causa de ser innovadors. Els seus alumnes van valorar la utilitat d’un bloc amb aquestes característiques: fomenta l’expressió escrita i redueix faltes ortogràfiques, fomenta la curiositat i la lectura, afavoreix el treball cooperatiu i la comunicació entre companys, compensa millor la teoria amb la pràctica (funcionalitat dels aprenentatges), afavoreix la investigació i desenvolupa l’esperit crític, i, finalment, valoren molt positivament la llibertat del mitjà enfront de l’escàs ús de l’ordinador a l’aula. La cara negativa és que no tots tenen ordinador a casa i que de vegades fallen els del propi institut.
Àngel Sáez va defensar el bloc com a recurs per a atendre la diversitat. Els seus arguments els podem trobar en diversos blocs personals, entre els quals destaque el web “Tutores al borde de un ataque de la ESO”.
Angus Iglesias ens presentà la seua experiència amb el bloc d’aula Al pie de la letra com a projecte de treball, acostant-nos a l’ús didàctic que té el “geomarcatge social” en la xarxa.
Un dels tallers que vam seguir fou el de “RSS (sindicació de continguts) i marcadors socials”. Un marcador social serveix per a llistar els nostres llocs favorits i compartir-los. Uns serveis estableixen rànkings de blocs per temes, d’altres comparteixen fonts bibliogràfiques o segueixen de prop els blocs d’alumnes o dels col·legues. Hi ha les etiquetes (“tags”), fonamentals per a facilitar la busca en el bloc i en Technorati. A aquestes se’ls pot anomenar “folksonomies” (folk + taxo + nomia), classificacions gestionades pel poble. Alguns serveis de sindicació són: Del.icio.us, Blinklist, CiteUlike...
Comentaris