La Paraula Vola

Motius per a llegir (III Congrés Leer.es)

2011-12-29T13:48:00.005+01:00

Foto per Maru Doménech a la cloenda del Congrés

"La lectura és l'escriptura en l'ànima" (Plató).
"Guarde dins el cor la persona que em va ensenyar a llegir però no sé qui em va ensenyar a aprendre a llegir."
"S'aprèn a llegir llegint però a parlar no s'aprèn parlant" (Ciceró).
"La lectura és una enorme escola afectiva: em sent vinculat als que han llegit un [determinat] llibre."
"La lectura també ens ensenya a estimar-nos molt sense agradar-nos massa."
"El qui llegeix corre el perill d'esdevenir un altre. Llegir és un acte perillós, de transformació, d'atreviment."
"Aprèn a parlar i a llegir bé llegint, a vincular llengua i cor."

Aquestes són algunes de les frases extretes del discurs de cloenda (àudio enllaçat) amb què el ministre en funcions, Àngel Gabilondo, ens feia alçar-nos en aplaudiments a la fi del III Congrés Leer.es, 'Motius per a llegir'. Fou l'emocionant colofó a unes intenses jornades que van despertar gran interès. Com que enllace ací un bon resum en català de les ponències, elaborat per Míriam Civera, i també he incrustat més avall un breu videoblog del congrés, on ressaltem algunes frases de les diferents aportacions, en aquest apunt em cenyiré a cinc idees que considere imprescindibles de fer servir en l'ensenyament de la lectura.

Des de Finlàndia, Jarkko Hautamäki, en una espessa ponència, va aportar un fum d'idees sobre l'ensenyament del seu país -estadístiques a banda. Però em va cridar especialment l'atenció la consideració que hom té a la part emocional dels estudiants durant el procés d'aprenentatge. Cal tenir molt en compte l'emotivitat de l'alumne, veure com se sent amb els seus dubtes i davant les respostes-aclariments del professor. Aquesta actitud pedagògica es reforça amb els "grups de benestar dels alumnes", que coordinen informació d'alumnes, pares, i activitats docents.

Les biblioteques dels centres educatius, al meu parer desateses o poc aprofitades en els casos que conec, haurien de ser el cor de la promoció de la lectura des de totes les matèries que s'imparteixen en escoles i instituts. A tal efecte, caldria aplicar eines d'autoavaluació de biblioteca per a millorar les pràctiques lectores dels estudiants. El treball d'Elena Martín i Immaculada Vellosillo (descarregable en Pdf) és excel·lent per a implementar la integració curricular de la biblioteca escolar.

Per molts costats es va subratllar la idea que llegir [i escriure] cobra interès a l'aula quan es creen situacions en què la lectura té un sentit, quan hi ha una meta determinada i s'actualitza el pla de lectura (per a què s'està llegint el llibre proposat). Ens hem d'avançar a les expectatives dels alumnes anunciant objectius, buscant perspectives i formulant preguntes. És important que les lectures 'guiades' pel professor orienten, supervisen i mantinguen l'atenció de la lectura tot el temps. Emilio Sánchez ho va deixar ben clar.

Felipe Zayas va establir la necessària distinció entre les situacions reals de lectura i la lectura per a aprendre literatura, entre el foment de la lectura i l'educació literària. Es tracta d'un continuum entre dos sistemes d'activitats diferents sobre els quals el professorat hem de bastir el pont intentant que els estudiants es facen preguntes sobre els textos i que avancen en la seua complexitat interpretativa. Treballar sobre l'experiència literària dels alumnes i seleccionar els continguts literaris imprescindibles per a interpretar les obres hauria de ser la base de l'educació literària.

Sense dubte, la webcast de formació del Ministeri d'Educació Leer.es, seguint la famosa Webcasts for Educators, de Jim Cummins, i promoguda per Pilar Pérez i Felipe Zayas, és una fita molt important per a la promoció de la lectura. S'hi repleguen articles de veus expertes i bones pràctiques d'aula per a la formació de docents, clau de l'educació de qualitat. Pilar Pérez, en la presentació d'aquesta web aconsellà cinc estratègies per a canviar l'escola: cal promoure activitats duradores en el temps, impulsar l'aprenentatge actiu i col·laboratiu, implicar un equip de professors, reflexionar sobre la pràctica docent i partir de les necessitats de l'alumnat.

El III Congrés Leer.es: Motius per a llegir, salda un bon resultat de comptes per als que hi vam acudir. A cada ponència, cada presentació, xarrada, descans, tertúlia, sopar... hi va haver un grapat d'idees i d'afectes que esdevenen també un bon pretext per a la reflexió, la motivació i la millora de moltes pràctiques docents. A més, aquests actes fan sorgir noves iniciatives d'on alimentar-nos, com ara la I Trobada de professors de llengües -per a la creació de grups de treball- que se celebrarà a Madrid el 24 de març de l'any pròxim, la qual es troba en fase de concreció. Un nou motiu per a col·laborar i aprendre entre docents.

- - - - - -
D'altres posts sobre el III Congrés Leer.es: Míriam Civera, Evaristo Romaguera, Silvia González, Podcast d'àudio.
La estación azul (Ràdio3) - Ignacio Elguero conversa amb Pilar Pérez, Felipe Zayas i Carlos Wert sobre la lectura i la webcast leer.es
- - - - - -

Taula rodona a l'Octubre: El futur de l'ensenyament, cap a un aprenentatge col·laboratiu

2011-11-03T11:08:00.006+01:00

Dissabte passat ens vam aplegar prop d'un centenar de docents al Centre Octubre de València en la I Jornada de la secció d'ensenyament d'ACPV. En aquell marc, tres membres de la xarxa Un Entre Tants vam participar en la taula rodona que girava al voltant dels aprenentatges col·laboratius basats fonamentalment en l'ús de les noves tecnologies i amb les plataformes de blogs, wikis i moodle. Anna Gascón, Carles Monclús i el sotasignant,Toni de la Torre, vam parlar durant una hora i quart de l'ús preferent que fem amb tres entorns d'aprenentatge diferents -cliqueu sobre els noms per a sentir els àudios. Cadascú vam recórrer a les nostres presentacions o diapos i vam intentar sembrar entre l'auditori la idea que l'ensenyament del valencià i en valencià ha de fer-se també amb l'ús de la web 2.0 on la llengua ocupa un lloc important al món, compta amb molts recursos digitals ben aprofitables i amb una gent amb ganes d'innovar. Els avantatges de la xarxa i la motivació en l'alumnat milloren la nostra tasca i fins i tot els resultats acadèmics, tot i que aquest punt està per validar-se 'científicament'.

Em va alegrar dir-hi la meua, això sí, un poc a espentes i rodolons, ja que la taula rodona -en realitat una taula damunt d'un escenari- em sembla sempre una situació massa formal, miniconferències en què un acaba enrotllant-se més del compte -em va passar a mi, vaja!- i a la fi es deixa ben poc temps per a la participació del públic. Tot i això, el que allí vam dir els tres companys, l'Anna, el Carles i jo, va suposar la unió de les peces d'un puzzle, el de les TIC a l'ensenyament, la connectivitat i la col·laboració.

En aquest apunt s'han enllaçat l'àudio de les tres comunicacions que hi férem i les presentacions amb què les vam acompanyar. Confie que si escolteu algun passatge o reviseu els power points, us seran de profit.

Enllaç amb les presentacions dels ponents:

Introducció de Carles Monclús: El futur de l'ensenyament: Cap a un aprenentatge col·laboratiu.

Presentació d'Anna Gascón:(Falta per enllaçar)

Presentació de Toni de la Torre: Wikis com a e-portfolis.

Presentació de Carles Monclús: Moodle.

Manuel Sanchis Guarner, 100 anys: 'Per una caracterització valenciana'

2011-09-09T00:05:00.281+02:00

Pocs mesos després d'arrencar el meu segon curs de Filologia a València moria el professor Manuel Sanchis Guarner amb 70 anys, recent estrenada la jubilació. Només els estudiants dels darrers cursos havien tingut l'oportunitat de seguir les seues classes a la Facultat. Durant el seu últim any de mestre el vèiem eixir alguna vesprada per la porta principal de l'edifici, tot sol, cartipàs en mà, amb un pegat a l'ull i potser massa envellit per a la seua edat. Els estudiants el consideràvem el pare de la Filologia valenciana, l'admiràvem molt i llegíem llibres i articles seus per a aprendre i seguir-ne l'exemple. Repassant la seua biografia hom pot explicar-se que la salut no l'acompanyés més anys: hagué de viure etapes duríssimes i d'incomprensió -quan no violència- per la tasca filològica que mamprengué des de la seua joventut difonent la catalanitat del valencià amb fonaments científics.

Als primers articles de la Miscel·lània homenatge que li van fer els seus deixebles i col·legues filòlegs (1984) es descriuen llegats, gratituds i admiracions envers el professor Sanchis. Fou l'home que creà consciència i escola per als estudis lingüístics de l'àrea valenciana. Antoni Ferrando i Emili Casanova li atorguen el mèrit d'haver posat al servei dels valencians el rigor metodològic i els coneixements filològics més avançats llavors a la península. Entre els principals camps d'estudi, fou historiador de la llengua i de la literatura, dialectòleg i investigador de la cultura popular. Compta amb 33 llibres i opuscles publicats, 20 pròlegs o edicions de textos i 64 articles en revistes, congressos i miscel·lànies.

Quan a tercer de carrera una colla de companys vam crear la revista La Rella, (1983) més literària a l'inici, multidisciplinar i arrelada al Baix Vinalopó després, en l'editorial del primer número reproduíem unes paraules de La llengua dels valencians, l'obra més difosa i influent del professor Sanchis:

I ja deia Lord Byron que 'Qui no ama la seua pàtria és incapaç d'amar res'. Replegueu, joves valencians, el llegat cultural dels nostres avantpassats, manteniu-vos fidels a la llengua autòctona, herència rica de glòria pretèrita i de possibilitats.

Una obra pòstuma de Sanchis Guarner que acabà d'endreçar el professor Ferrando, De la terra i la gent del País teu, Crestomatia de prosistes valencians moderns de 1900 a 1981, (1985), és el llibre que més he degut utilitzar a les classes al llarg dels anys. Si ara fos reeditat, probablement entrara en la bibliografia que l'alumnat de batxillerat llegiria amb plaer. Es tracta d'un recull de 60 fragments de la prosa de 43 autors valencians antologats amb la voluntat de convidar els lectors a conéixer la diversitat d'accents, costums i paisatges de les comarques valencianes. De nord a sud hi gaudim amb la varietat d'estils i dialectes que presenta la nostra llengua, enriquim el lèxic i aprofundim en la diversitat de costums dels nostres pobles. En essència aquest llibre i l'obra sencera del professor Sanchis Guarner reuneixen la caracterització valenciana més rica i científica de totes les que s'han investigat al llarg del segle XX. El deute amb ell és impagable. In memoriam.

Navegant amb Vicent Andrés Estellés

2011-09-04T21:19:00.003+02:00

Un breu apunt per a suggerir l'abordatge d'Estellés des de les TIC. Aquest dossier que enllace, publicat fa 3 anys per Vicent Sanz Arnau arran del Seminari 'El gust per la lectura', és un esplèndid manual de ruta per a navegar i explorar l'obra estellesiana des dels poemes més representatius i la biografia del poeta. Està a la web de l'Espai Lic. Destinat per a secundària i batxillerat. Treballar amb aquesta elaborada proposta durant el curs que s'inicia sí que esdevindrà un preuat homenatge al nostre gran poeta i cronista del segle XX.

Curadors de continguts

2011-08-31T13:01:00.003+02:00

Imatge de www.webadvantage.net

Fa uns dies que vaig veure enllaçat per Ernest Prats a Twitter el post titulat '30+ cool content curation tools for personal & professional use' on es presenten 30 aplicacions en línia que s'utilitzen per a mostrar una selecció personal dels continguts web que volem oferir organitzats sota un o uns quants temes, ja siguen notícies, apunts de blogs, pàgines web i més classes de textos multimèdia. A aquesta acció els anglòfons hi diuen 'content curation' i la persona que la realitza és la 'content curator'. En català sembla que ara comença a usar-se 'curador de continguts' però l'acció no queda tan ben expressada, al meu parer, amb 'curar / curació de continguts' per bé que curar també significa 'tenir cura de'. M'esperaré a la resposta que el Termcat m'haja de donar. De moment faig servir 'preservar / preservació de continguts', que tampoc no acaba d'expressar l'abast complet de l'activitat amunt esmentada.

Doncs, quant a l'assumpte educatiu que ens sol convocar en aquest blog, la missió didàctica del professorat hauria de ser, si fa no fa, aquesta, la de curador dels continguts. Dolors Reig ho explicava en una conferència de la qual s'extreia aquesta idea en el blog de l'AMPA d'un col·legi barceloní:

La ponent va desenvolupar amb molta claredat la seva proposta educativa, encara lluny dels mètodes actuals d’ensenyament, basada en l’ús de les TIC com a facilitadores d’un aprenentatge més autodirigit de l’alumne i un paper del mestre, que sense perdre el seu rol, actui més com a ‘curador de continguts’ filtrant l’abundant informació disponible a la xarxa avui en dia.

Tornant a les 30 eines per a preservar continguts web, paga la pena revisar-les i veure'n exemples perquè aquesta activitat de seleccionar (i comentar) continguts web la poden molt bé realitzar també els nostres alumnes a fi de fomentar-ne l'esperit investigador i argumentatiu. Però l'aprofitament metodològic va més enllà: amb els continguts ja seleccionats per altres -professorat, curiosos i experts en els temes tractats- l'estudiant deixa les petjades en la ruta que segueix per arribar al coneixement d'un tema proposat i mostra les seues reelaboracions i comentaris per mitjà de textos i eines semblants. La diversitat d'aplicacions per a preservar continguts en línia ens permetrà elegir les més adequades als nostres interessos així com el tipus de format textual i multimèdia en què s'han de mostrar.

L'obra literària d'Enric Valor, en homentage. #100anysdevalor

2011-08-22T13:45:00.007+02:00

Avui commemorem el centenari del naixement de l'il·lustre escriptor i gramàtic valencià Enric Valor i Vives amb la publicació en els blogs de la catosfera d'un apunt personal sobre l'escriptor. Jo volia esmentar les meues experiències de lectura recent amb la seua primera novel·la L'ambició d'Aleix (edició de Gregal, 1985) i amb l'antiga Tesi doctoral de Vicent Escrivà sobre la narrativa valoriana que l'editorial Denes ha publicat fa uns mesos, 25 anys després de la seua lectura en la Universitat: L'obra literària d'Enric Valor.

Aquesta entrada es presenta extensa perquè vull retre amb ella l'homenatge a un autor que ha sigut escassament reconegut en la seua tasca literària en èpoques passades i que trobe que continua essent bastant desconegut entre els clàssics de la nostra literatura. Jo mateix he patit durant anys els prejudicis envers la seua prosa ja que només el llegia com a gramàtic --el seu Curs Mitjà fou el primer manual normatiu que vaig tenir-- i molt poc com a rondallista. En bona part la deformació d'aquesta visió ens l'havien fornida els estudis de Filologia que no incloïen cap lectura de l'autor ni tan sols el recorde citat com a narrador. Els clàssics catalans estrictes fins als 70 i algun premi Andròmina, al costat del gènere amb més prestigi i divulgació com era la poesia, complien la bibliografia de l'especialitat d'Hispàniques-Valenciana. Això no obstant, el qui subscriu té molts deutes amb Valor. En el meu aprenentatge de la llengua normativa és, amb escreix, la persona que més m'ha ensenyat. No citaré els llibres de l'editorial 3 i 4 on va publicar-ne els títols principals perquè són força coneguts. Però els deutes encara pendents es troben en la necessitat de (re)conéixer-lo més i millor com a prosista, de recórrer les seues novel·les i narracions curtes per a situar merescudament la seua vàlua en la meua enciclopèdia cultural i lingüística i per a gaudir, segurament, com ho he fet els darrers dies amb l'Ambició d'Aleix, novel·la psicològica i realista força interessant. He représ les lectures de i sobre l'autor, que feia 25 anys vaig abandonar, amb altres perspectives, entre les quals, recobrar l'autor per a la lectura plaent i didàctica alhora. En l'Aleix de l'edició de Gregal que he disfrutat dies arrere, el ritme acurat de la prosa i la natural riquesa expressiva de Valor m'han sorprés vivament i m'han encomanat la importància de l'estil i la flexibilitat lèxica que té el nostre català més proper, els termes i la fraseologia que la llengua estàndard sol menystenir amb la consegüent pèrdua de color i precisió. Ja s'ha dit que hem perdut la tradició 'oral' per una cultura urbana que empobreix els usos lingüístics en favor d'argots socials i llengües forànies. Amb Enric Valor tenim l'oportunitat de fixar-nos de nou en el valencià lluminós i expressiu per a eixamplar el nostre lèxic quotidià, recuperant termes i ampliant les flexions dels mots, contagiant-nos de parlar i escriure des de la naturalitat i la cosmogonia valenciana, que ja no és rural sinó urbana, però sí vol conviure en la Natura.

La segona lectura d'aquests dies ha estat el treball doctoral de Vicent Escrivà al voltant de la prosa no rondallística de Valor, [vegeu imatge de la coberta a l'esquerra]. Sense l'ànim de fer-ne una recensió, sí que volia presentar-la com a estudi 'recent' perquè ens retorna una manera d'analitzar la novel·lística en general sota els paradigmes en voga els anys 80: l'estructuralisme i la semiòtica, tota desplegada en 283 pàgines amb un tarannà didàctic que la fa llegidora i molt actual. En aquest darrer quart de segle s'han publicat nombrosos articles en llibres, revistes i actes de congressos a l'entorn de l'obra valoriana, però no estic segur que s'hagen fet estudis tan pregons i esclaridors en tants aspectes com el llibre del professor Escrivà. Aquest autor ha prologat durant tres dècades algunes edicions de Valor i ja hi apuntava el que ací esplaia de manera totalitzadora. Una idea que recorre el treball de tesi és l'efecte de dislocació entre les dates de producció i les de publicació d'una part de l'obra valoriana. Les conseqüències van perjudicar la seua difusió entre l'escàs públic lector. Els lectors dels 70 no comprengueren una novel·lística amb tècniques dels 50. Tampoc els manuals de Literatura catalana d'aquells anys no esmentaven Valor, o bé ho feien de manera tòpica. La infraestructura crítica i de producció era ben migrada, però el que més va pesar, segons Escrivà, fou el llarg equívoc sobre l'autor model que representava Valor per al lector dels 70-80 que no acabava de pair la seua proposta literària. Quan, després d'una llarga etapa de gramàtic, Enric Valor reprén la tasca de novel·lista, el panorama sociocultural ha canviat cap a la producció i els gustos literaris europeus, hispanoamericans o contra-culturals. Però les seues eines tradicionals, ancorades en els 60, li donen seguretat i eficàcia per a construir un món referencial valencià, que ell va conéixer i idealitzar, durant els seus 25 darrers anys de producció, Amb aquesta fusta va publicar encara quatre novel·les més de gran qualitat i va retocar seriosament la primera: L'ambició d'Aleix.

Hem de recuperar l'obra total de Valor, entre altres motius valuosos, per tal que tinga més incidència en les generacions que vénen ja que suposa una herència cultural i lingüística del segle XX com pocs precedents n'hi ha hagut.

Per acabar l'apunt, enllace dos fragments d'un programa de TV3 sobre el nostre Enric Valor on l'autor i d'altres figures valencianes aborden l'abast de l'obra ací ressenyada. Són ben interessants.

- - -

Crida a participar en el Congrés Internacional de Relat Digital

2011-08-04T16:59:00.001+02:00

Carmina Gregori m'ha enviat recentment la segona circular informativa del Congrés Internacional de Relat Digital Storytelling que la Universitat de València organitza per a març de l'any pròxim. La data de lliurament d'abstracts s'ajorna afortunadament un mes, fins a mitjan octubre, i es detalla millor temes i formes de presentació dels treballs amb què podem concórrer. A mi em sembla el congrés una excel·lent ocasió per a conéixer els avantatges d'una activitat docent que integra nombroses habilitats i competències, les aplicacions reals i els resultats d'aitals pràctiques. I per tal de donar una modesta difusió a l'esdeveniment, acompanye l'entrada amb la inclusió d'aquesta circular, però us convide a visitar la web del Congrés on es detallen més bé altres punts. Per acabar la introducció, enllace amb el meu scoop sobre el Relat Digital en Educació, que vaig ampliant sobre la marxa per tal de crear una petita base de dades sobre el tema.

CONGRÉS INTERNACIONAL

<<RELAT digital STORYTELLING>>

21-23 de març 2012

http:/www.uv.és/digitalstory

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

IULMA & Dep. FILOLOGIA ANGLESA I ALEMANYA

Dates Importants

15 octubre 2011: Enviament d'abstracts

15 novembre 2011: Confirmació d'acceptació i proposta de reformes:

30 gener 2012: Lliurament del text complet

L'Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades de la Comunitat Valenciana (IULMA) i el Departament de Filologia Anglesa i Alemanya tenen el plaer d'anunciar la celebració del Congrés Internacional: RELAT digital STORYTELLING els dies 21 al 23 de març de 2012 en la Universitat de València. Web: http:/www.uv.es/digitalstory.

El relat digital és l'expressió moderna de l'antic art de contar històries combinant música, narrativa i elements multimèdia amb la veu del propi autor. El relat digital s'ha convertit en un impactant fenomen educatiu i cultural que s'ha estès a més de 80 països amb aplicacions variades (en camps tan diversos com l'educació, el turisme, el màrqueting, la història, i el testimoniatge social i/o personal, entre altres: http://digitalstorytelling.coe.uh.edu/; http://relat-digital.blogspot.com).

En aquest congrés esperem intercanviar experiències sobre l'ús i aplicacions del relat digital i reunir propostes didàctiques i metodològiques innovadores que en fomenten l'ús en qualsevol àmbit.

Tots els articles i videopòsters seran publicats en el CD-Rom del congrés. Una selecció d'articles serà publicada en una editorial de prestigi.

Ens agradaria animar-vos a participar mitjançant l'enviament de propostes de comunicacions orals i videopòsters digitals (vegeu-ne instruccions i exemples en la web www.uv.es/digitalstory) que tracten aspectes relacionats amb els següents temes:

1. Relat digital en a l'àmbit educatiu (educació primària, secundària, universitària, educació per a adults)

2. Relat digital i ensenyament de llengües modernes

3. Relat digital i societat

4. Relat digital i cultura

5. Relat digital cientificotècnic

6. Històries de vida i/o comunitat

7. Aspectes tècnics, eines innovadores en la producció de relats digitals

8. Narrativa Digital en Web 2.0 (blogs, xarxes socials, wikis, etc.) [dels quals s'acceptarà un nombre molt reduït de contribucions]

CONTRIBUCIONS

S'acceptaran comunicacions i video-pòsters digitals en anglès, espanyol i valencià.

Per al procés de lliurament i avaluació d'originals emprarem el Easychair Conference Management System (per a veure les instruccions precises preguem que feu clic en l'enllaç) https://www.easychair.org/conferences/?conf=dst2012.

CONTRIBUCIONS

El congrés acceptarà dos tipus de contribucions (VEGEU INSTRUCCIONS A CONTINUACIÓ):

A) Comunicacions

Les comunicacions analitzaran aspectes formals del relat digital que ajuden a comprendre les característiques d'aquest nou gènere multimodal. Les comunicacions tindran una durada màxima de 20 minuts (incloent l'exhibició de qualsevol tipus de material audiovisual) i aniran seguides d'un breu torn de preguntes.

B) Pòsters en format vídeo digital (videopòster)

Es lliuraran en format de video-presentació i inclouran la descripció del projecte i un exemple d'un dels relats que siga representatiu del mateix. La durada total del vídeo no ha de superar els 6 minuts (vegeu-ne exemples en la web del congrés).

INSTRUCCIONS

ABSTRACT

Format de l'abstract: Font: Cambria 12; 1 espai; 300 paraules

L'abstract ha de contenir la següent informació:

Antecedents: indicar el propòsit i objectius del treball realitzat o una descripció del tema que s'analitza o avalua.

Mètodes: descriure l'entorn / ubicació per a l'estudi el disseny de l'estudi, la recollida de dades i els mètodes d'anàlisis utilitzats.

Resultats: presentar de manera clara i detallada i de forma resumida en quins aspectes se centrarà la discussió de resultats de l'estudi.

TEXT DE LA COMUNICACIÓ/ARTICLE

Data de lliurament: 30 Gener 2012.

L'enviament de l'article complet és una condició necessària per a participar en el congrés. Sense l'article complet no es podrà participar, tot i que s'hagués acceptat l'abstract.

El comitè es reserva el dret de rebutjar aquelles contribucions que no es corresponguen amb la qualitat exposada en el abstract.

L'extensió de l'article serà de 2,000-2,500 paraules incorporant un breu resum, 4 paraules clau i bibliografia. No s'acceptaran articles que excedisquen aquests límits.

VIDEOPÒSTERS

A causa de la naturalesa del relat digital, hem decidit substituir els tradicionals pòsters amb video-posters-digitals. Els videopòsters es presentaran interrompudamente projectats en una pantalla.

Els videopòsters inclouen una breu descripció de projecte i un exemple o part d'un exemple que ho il·lustre.

Pas 1. Pots utilitzar el PowerPoint, per a detallar el tema i els objectius de l'estudi, i les característiques dels participants. Pots acompanyar-lo de la teva veu, explicant el que hi ha en les diapositives
Una altra opció és deixar una imatge estàtica i explicar de quina es tracta el projecte que has desenvolupat [Aquest pas no hauria de durar més de 2-3 minuts)
Pas 2. Després s'inclourà un relat digital que il·lustri el que has exposat. El relat no tindrà una durada de més de 4 minuts.
Eines: pots utilitzar el Windows Movie Maker per unir les imatges amb el vídeo. o simplement Photo-Story i gravar tota l'explicació del projecte amb una o diverses imatges estàtiques.

COMITÈ ORGANITZADOR

*Coordinadors del Congrés: Carmen Gregori-Signes, Barry Pennock-Speck.

*Secretàries: María Alcantud-Díaz, Anna Brígido-Corachán.

*Comitè Organitzador: Laura Monrós-Gaspar, Garikoitz Knörr-de-Santiago, Miguel Ángel Candel-Mora, José Saiz-Molina, Alicia Ricart-Vayá.

Informació de contacte: relatodigitalstorytelling@gmail.com

Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, Avinguda Blasco Ibáñez, 32, València, 46010.

Telèfon: + 34 96 - 386 - 4058.

FAX: + 34 96 - 386 - 4161.

Secretaria del Departament: + 34 96 - 386 - 4262.

Homenatge en xarxa a Enric Valor, 22 d'agost

2011-07-24T17:02:00.002+02:00

Abans d'iniciar alguns viatges pendents, em faig eco de la proposta de la xarxa 1entretants al voltant de la figura d'Enric Valor. Tenim un mes per dissenyar la nostra aportació en els blogs personals sobre el mestre que ens ha ensenyat a molts a benescriure i benparlar el català dels valencians, ja siga amb les seues gramàtiques i llibres prescriptius com també amb les seues novel·les, relats i rondalles. Us convide ja a valorar la possibilitat d'aportar un escrit per al pròxim dia 22.

Enric Valor va nàixer a Castalla el 1911, el 22 d'agost. Enguany, doncs, en fa 100 anys. Les commemoracions de la figura de Valor i els homenatges a la immensa tasca d'aquest gran valencià han estat nombrosos. Ara, vos en proposem un altre: un homenatge blogaire el pròxim 22 d'agost. Per recordar el mestre, per reivindicar-lo, per narrar-lo, per dibuixar-lo, per recórrer-ne l'obra i l'estima per la llengua i el país; per pensar-lo i per compartir amb el món i més enllà el nostre Valor, el que cada un dels membres de la comunitat lingüística catalana que fem blog atresorem, hem llegit i ens estimem.

Aquesta celebració, que ve precedida per molts altres homenatges simultanisdedicats a grans figures de la cultura catalana, ens la va proposar Víctor Pàmies el passat 21 de maig a València, tot i que aplega la voluntat de molts altres (Josep Porcar, Josep Albinyana, Josep Daniel Climent, Vicent Brotons, Vicent Santamaria,1entretants...) de fer-la endavant; i que ha d'aplegar encara la de tants i tantes com voldreu participar-hi!

I com ho farem?

Es tracta d'escriure el 22 d'agost de 2011 un apunt als nostres blogs sobre Enric Valor. Un apunt que, amb l'estil de la pròpia bitàcola, parle de l'escriptor, del lingüista, de l'home que fou Valor però també de nosaltres, del nostre Valor.
L'apunt ha de ser etiquetat amb 100anysdevalor i #100anysdeValor (aquest darrer, sobretot, si en fem difusió a Twitter) per tal de facilitar-ne la cerca i la compilació. També, podreu, si ho preferiu, enviar-nos un correu amb l'enllaç de la vostra publicació a 1entretants@gmail.com
A més, és necessari que hi incloguem una de les imatges, creades per J. Porcar, del Blogs de lletres, que podreu descarregar ací i que hauria d'enllaçar amb l'apunt que farem per inventariar totes les entrades valorianes i catosfèriques.
Fóra bo que cada un de nosaltres visitarà els blogs de la resta i en comentara els apunts que més l'han agradat, emocionat, descobert...

A 1entretants trobareu aquell mateix dia tot el cabal de lletra, imatge, so... compilat, per tal de poder llegir a bastament sobre Enric Valor i de fer-ho en molts blogs que, potser, fins aleshores, no havíem descobert.

De la mateixa manera, i a propòsit de l'avinentesa, trobareu aviat a 1entretants un grup de treball sobre Valor i, finalment, una wiki per tal d'arreplegar tota la informació disponible a hores d'ara -o generada a partir d'aquest tret de sortida!- a Internet sobre l'autor de Castalla, en els quals tothom és convidat a participar!

Crear i preservar contingut en la web 2.0: Scoop.it

2011-07-19T16:50:00.006+02:00

D'alguna manera tots els usuaris de la web 2.0 ho fem, ja siga retuitejant, citant als blogs, marcant favorits a Diigo, descarregant documents aliens a Scribd, copiant als wikis... Es tracta de preservar o conservar la informació trobada a Internet no sols per etiquetar-la, enllaçar-la o emmagatzemar-la, sinó també per rellançar-la i distribuir-la organitzadament sota una nova classificació i plataforma. És la remescla dels continguts que ara, amb els nous dispositius de mashup apareguts els darrers mesos ens permeten fer visibles a l'audiència del web els nostres continguts sindicats o seleccionats units per un eix temàtic i amb una aparença de diari digital o de bitàcola.

Les darreres setmanes n'he conegut dues aplicacions noves: paper.li (exemple d'ús, TecnoloTIC) i scoop.it (exemple, Investigant Google+). La primera plataforma permet crear una mena de periòdic en línia amb informació publicada a Twitter o Facebook. Les seccions vénen predeterminades i només hem de fer alguns clics per a penjar i renovar-hi els continguts. Bloggea2 n'explica el funcionament. La segona m'agrada més. És com la creació d'una altra bitàcola amb el contingut selecte que podrem consultar posteriorment i alhora compartim. El títol i subtítol que hi donem ens ajudarà a delimitar el tema dels posts i les notícies triades. Podem crear tant scoops com temes vulguem desenvolupar. L'organització i el funcionament són extremadament senzills. A més, permet crear noves entrades com si d'una bitàcola personal es tractara. També podem recomanar enllaços publicables a altres editors-preservadors per mitjà del seu scoop. Finalment, es pot incrustar un widget en qualsevol pàgina web per a presentar els 10 darrers posts del nostre scoop.it, tal com podeu veure en la barra lateral d'aquest blog. Wwwhat's new presentava aquesta aplicació al mes de gener.

Ambdues plataformes estan sent molt usades els darrers mesos i crec que assistim a una forta expansió en detriment d'utilitats que em semblen molt bones per al treball col·laboratiu però poc conegudes com ara els grups de Diigo, una selecció de marcadors favorits sobre un àmbit concret feta per un grup actiu de participants. Vegeu-ne dos exemples: Grup 'Lo mejor de la blogosfera educativa' (amb 188 membres) i grup 'Edutictac' (29 membres). Que jo sàpia, només Diigo permet treballar en equip i envia correus informatius periòdics amb les noves adreces web compartides pels membres de cada grup. Paper.li i Scoop.it permeten recomanar publicacions als editors i també la subscripció a les actualitzacions per mitjà del correu electrònic.

Ben mirat, totes aquestes eines de marcatge i redistribució de continguts són complementàries i tenen una alta dosi d'aprofitament didàctic. Jo m'imagine, per exemple, proposant una selecció de continguts web als alumnes per acarar un treball o activitat determinada, de manera que facen públiques les recerques i justifiquen la tria, o bé que el seu producte final forme part en una entrada nova de scoop.it del corpus d'investigació. En fi, que llegint sobre el tema de la remescla, m'ha interessat avui aquest post que traduïsc perquè delimita ben bé les dues activitats que solem practicar els usuaris digitals amb la informació: la creació i la conservació de continguts. Heus ací un post que aborda els perfils d'un enunciador de la web 2.0.

Tant la creació de continguts com la preservació de continguts poden ajudar-lo a posicionar-se com un recurs en línia de confiança. Però abans d'actuar en ambdós terrenys, considere una estratègia per als continguts que publica. D'aquesta manera, ja siga creant o bé preservant continguts, ha d'estar segur que el contingut que comparteix és valuós i útil per al seu públic seguidor.
Llavors, quina és la diferència entre convertir-se en un creador o en un preservador de continguts?
Un creador de continguts és el que identifica les "necessitats" de la seua audiència i tracta d'ajudar amb la creació de contingut original i de gran rellevància. I quan es crea contingut útil i valuós, aquest no només és absorbit i apreciat, sinó també compartit i redistribuït... per acabar redirigint-se els seus continguts cap a vostè.
Un comissari de contingut és una persona que tamisa a través del web per trobar i mostrar el contingut més rellevant per a la seua audiència. Una espècie de caçador-recolector 2.0! Un comissari de contingut reflexiu és més que un locutor de la informació. És algú que entén la seua marca i el seu públic prou bé com per identificar la rellevància dels continguts, així com el millor context per compartir.
Quan li arribe l'hora de triar el mode d'operar, no es preocupe, vostè no necessita afanyar-se! De fet, pot equilibrar el contingut que vostè crea amb el contingut que preserva. Seguint aquest camí esdevé més apte per a ser consistent amb el seu ús compartit en línia. I com més compartisca el contingut de gran valor pertanyent a una àrea particular... més ben rebut esdevindrà com assessor de confiança en aquesta àrea temàtica. [Font: 'Content Creation vs. Content Curation']

Aulablog 2011 (I)

2011-07-13T12:59:00.001+02:00

Enguany han substituït el nom de la trobada d'Edublogs pel d'Aulablog -grup organitzador al costat de El Tinglado- en l'encontre anual que, des de Roa (2006), se celebra entre professors TIC arreu del país per a aprendre els uns dels altres en diferents espais que es propicien durant quasi tres dies. Ja vaig escriure arran de la meua primera assistència a l'encontre d'Ayerbe (2007) que em sembla una càlida Escola d'Estiu, més que un encontre o unes jornades, per l'enfocament cap a la innovació i la metodologia, l'estructura tan enriquidora que presenta, les relacions d'horitzontalitat entre els participants i la convivència entre col·legues que s'hi estableix. Als actes es cuida també la gastronomia i la diversió, que sol ser amenitzada per molts, entre els quals sempre hi és l'Isidro amb la seua guitarra.

Els forasters ens vam allotjar amb grans comoditats en un parell de col·legis majors vora l'Escola d'Organització Industrial, seu de les jornades. Llàstima no haver dut el banyata per sufocar a la piscina del 'Jaime del Amo' la calor seca de la 'Villa'. La vicedegana de l'EOI, Tíscar Lara, ha sigut la nostra immillorable amfitriona enguany. Tant que l'hem proposada per a Ministra d'Educació -d'Aulablog! N'hi ha prou de llegir-la al seu blog, de sentir les seues conferències, de comprovar el marc físic i curricular que ha 'perfet' per a dotar d'un excel·lent ensenyament universitari aquella EOI on la metodologia clau és el treball 'en obert'. Igualet que el VI Encontre d'enguany.

He assistit quatre anys a l'Aulablog i sempre he tornat a casa carregat de contactes ben afectuosos, d'idees, de material per llegir i reflexionar i també amb les piles carregades. Allà no es plora gaire la situació educativa, tan diversa i complexa; es treballa i es fan nous plans d'innovació didàctica, es comparteixen experiències individuals i col·lectives, s'aprenen noves eines, es busca formar grups de treballs, un es diverteix també.

Alguns discuteixen la utilitat d'aquests esdeveniments. A l'Aulablog s'arriba com als mítings, amb un alt grau d'autoconvenciment per a aprendre, compartir i implementar l'ús de les TIC en l'aula. L'avantatge ací és comptar amb una organització que combina de manera fenomenal festa, conferències i 'desconferències', tallers, presentació de xarxes docents, i que també saluda els nouvinguts a les TIC donant-los un espai propi.

Els continguts generats a l'encontre són totalment accessibles en el blog de les jornades: Programa amb enllaços als ponents i els seus materials, vídeos de quasi tots els actes emesos en streaming, tallers i desconferència, fotos dels actes formals i dels informals, tuits... Però m'agradaria exposar en una pròxima entrada, què m'ha interessat més durant els tres dies per tal de mostrar alguns aprenentatges que he fet amb la perspectiva de cinc anys rodant amb les noves tecnologies de la web 2.0.

Per acabar, Isidro, Charo, Lourdes, Marcos, Berta, Jose, Ángel i Ángel, Víctor, Alejandro, Otxolua, Tíscar... moltes gràcies pel vostre esforç i la capacitat organitzativa que han fet que l'encontre funcionara amb naturalitat i eficàcia. Ja és una proesa per la vostra part poder anunciar que l'any pròxim el VII Encontre Aulablog se celebrarà a Peñaranda de Bracamonte, on el Llibre juga un paper fonamental. Ara me'n vaig a 'tafanejar' què es cou a #eParty. Fins aviat.

Fi de curs d’1entretants: ComparTIC 2.0

2011-05-26T20:42:00.001+02:00

S’acosta la fi de curs, i des d’1entretants volem acomiadar-lo amb una jornada pràctica que ens il·lusione i ens òbriga camins a explorar per a poder emprar-los a classe en un futur. En aquesta ocasió, l ’IES Jordi de Sant Jordi (Alcalde Gisbert Rico, 24. 46013. València) serà el lloc on ens aplegarem el dissabte dia 18 de juny.

PROGRAMA

9 a 9.30h Rebuda dels assistents.
9.30 a 10.30h Taula redona. TICvallers de la taula rodona o com integrar les TIC a l’aula on diversos companys i companyes explicaran les experiències i aventures dutes a terme en els diferents camins de la innovació educativa: Maite Monar, Antoni de la Torre, Alícia Martí, Evaristo Romaguera, Manuel Cardeñosa.
10.30 a 11h Farem una pausa per a la conversa relaxada davant d’un bon café.
11 a 13h Ens aplegarem al voltant dels diferents i variats tallers on podrem aprendre i practicar algunes eines concretes per a usar-les el proper curs amb els nostres alumnes. És recomanable que porteu el vostre propi portàtil o que pugueu compartir el d’algun company o companya en cas de no tenir-ne.

Els tallers a què podeu assistir són:

Beceroles TIC de navegació en xarxa: aquest taller va destinat als companys que desitgen aprendre bé quatre passes bàsiques per moure’s en la xarxa com el peix en l’aigua. Obrirem un compte d’usuari a Google i n’explorarem ben a fons totes les possibilitats, que en són moltes. També visitarem al detall la nostra xarxa “Un entre tants” per saber traure-li el màxim profit. El taller l’imparteix Laura Santacruz i alguns companys d’1entretants hi assistirem com a ajudants.
Expliquem històries amb TIC; el relat digital: explicar històries o que ens les expliquen és una cosa inherent a l’ésser humà... i ben plaent! Per això el relat digital es presenta com un mitjà d’expressió educativa de caràcter multimèdia amb avantatges pedagògics i didàctics en totes les matèries. Aquesta activitat digital ens permet, també, revisar els usos educatius que donem als relats des de les assignatures humanístiques i veure’n tres exemples prototípics. Farem una reflexió al voltant de la metodologia per a crear relats digitals i, a més, aprendrem a usar el programa “Fotos narrades 3 per a Windows”. Si porteu el vostre ordinador portàtil podreu crear el vostre propi relat digital! El taller l’impartirà Antoni de la Torre.
ConTIC, contat, ja s’ha acabat!: l’eina més autènticament creativa que tenim és la nostra imaginació i, en aquest cas, l’entorn digital la reforça i potencia. Voleu saber com aprofitar taps de botelles reciclades i, alhora, crear un conte il·lustrat en format digital pels vostres alumnes més menuts? Aleshores, no ho dubteu, aquest és el vostre taller. Un taller especialment adreçat als nivells d’infantil i primària i impartit per Vicent Adell un dels membres de Rodamons teatre, un grup que des de 1996 fa música i teatre per a infants. També han encetat diverses campanyes i activitats d’animació lectora i han estat sempre al dia en l’aspecte més digital i multimèdia.
Eines per a l’ensenyament lingüis-TIC: l’univers d’eines TIC aprofitables per a l’ensenyament de llengües és cada vegada més gran i els recursos als quals podem accedir, més interessants: recursos electrònics per a l’organització d’idees (mapes conceptuals, núvols de paraules, línies del temps i pòsters); recursos àudiovisuals per elaborar treballs acadèmics (bancs d’imatges i de sons en línia, programari per a l’edició de vídeos), etc. Podreu també aprendre a compartir documents de text, presentacions i vídeos a la xarxa (Slideshare, Scribd, Vimeo...), conéixer espais web per a l’aula (blog, wiki, xarxes socials). Apunteu-vos a aquest taller i deixeu-vos guiar per les recomanacions de dues professores de llengua que han buscat acuradament en la xarxa aquelles eines més aprofitables per als docents de llengua:. Alícia Martí Climent i Pilar Garcia Vidal us faran cinc cèntims de l’univers lingüísTIC a Internet.
Eines per a l’ensenyament cien+TI=fiC: observar els minerals i les gemmes al mínim detall sense microscopi? mostrar l’hort ecològic de l’escola mitjançant un vídeo? estudiar el comportament de les plaques tectòniques... i lligar-ho amb els últims esdeveniments de manera crítica? Investigar sobre l’energia nuclear i intentar esbrinar què hi ha darrere de les informacions que ens arriben sobre el tema? Està clar que la ciència en un món tecnològicament avançat no hauria d’escapar al vessant crític amb la societat que en gaudeix els avantatges i amb la societat on la ciència sembla que no arriba. Les TIC eixamplen les possibilitats d’aprenentatge de la ciència. Manuel Cardeñosa, administrador de la xarxa Bio-Geo i Pedro J. Miguel, membre d’aquesta xarxa, ens explicaran com aprofitar les TIC per a les matèries científiques.
ComparTIsC Documents amb Google:corregir un treball d’un alumne amb rapidesa i sense haver d’escatimar comentaris per falta d’espai o penjar les nostres presentacions i temes sense por a perdre’ls o a haver-los gravat al llapis equivocat, però sobretot, compartir i editar conjuntament un escrit amb els companys de departament, o gestionar un treball de grup compartit dels nostres alumnes, són algunes de les coses que podreu aprendre en aquest taller. Google documents és una eina que ens permet optimitzar la nostra feina a totes les matèries i per a qualsevol tasca docent. Ramon Peris ens explicarà com funciona aquest instrument tan útil.

En acabar els tallers, de 13 a 13:15h, farem la cloenda de la Jornada ComparTIc 2.0 i després, si voleu, podrem dinar junts.

La vesprada la dedicarem a constituir legalment l'Associació Un Entre Tants en la que serà la primera assemblea. T'encoratgem a formar-ne part. Més informació en 1entretants.ning.com.
Clica ací per a completar el formulari d'inscripció de la jornada.

Pòsters digitals de manifestos i una exposició

2011-05-05T17:15:00.002+02:00

Una de les activitats recents amb "glogs" en els grups de 4t ESO ha estat la recerca en la xarxa de manifestos, des de l'origen fins a l'actualitat. Sense posar data a l'inici del gènere, el més antic dels trobats fou la 'Declaració d'Independència dels EUA'. Però l'alumnat ha seleccionat principalment aquells que tenen a veure amb la pau, la llibertat d'expressió i dels pobles, la situació de la nostra llengua, les discriminacions i violències contra la dona, les restriccions a Internet...

En primer lloc hem comentat l'estructura que presenten i han hagut de resumir-los molt breument en tres parts: situació denunciada, opinions i reivindicacions del col·lectiu que els sotasigna. Després han elaborat un 'glog' o pòster digital en Edu.glogster on havíem ja creat un compte col·lectiu gratuït per a 50 alumnes. Jo he tingut accés a cada usuari per a poder revisar i corregir els resultats. En el 'glog' han mostrat la síntesi de cada manifest sota un disseny que palesa la creativitat de l'artista-estudiant. Es tracta del 2n o el 3r pòster elaborat per ells en aquesta aplicació.

En definitiva, hem arribat a un recull de 24 pòsters acabats en el termini previst. Com que la jornada d'activitats culturals se'ns venia damunt, alguns alumnes de 4t ESO i el professor aprofitàrem per a continuar fent en el centre la difusió dels pòsters digitals i del gènere del manifest. Relatem en PhotoPeach l'experiència.

Idees i opinions sobre el llibre de text digital

2011-04-30T18:16:00.003+02:00

Fa setmanes se'm demanava des de la revista TXT (núm. 15) de l'editorial Bromera una opinió en 950 caràcters sobre els reptes que els llibres de text acaren en l’era de les noves tecnologies. Se m'introduïa en la situació que els llibres actuals necessiten complements i materials curriculars que es desenvolupen a través de les TIC, i se'm preguntava quina és la millor manera d’introduir-los? Hi havia una darrera qüestió plantejada: podran facilitar les editorials la tasca dels docents i milloraran l’educació de l’alumnat si ofereixen bons materials actualitzats?

No crec haver respost totes les preguntes en tan poc espai, però sí que vaig fer un esforç de síntesi del que suposa per a mi el llibre de text digital basant-me en la meua docència de cinc anys amb les noves tecnologies (i un grapat més al darrere, en FP, reciclatges del professorat, etc.), usant llibres de text i adaptant currículums de llengua a la gramàtica textual i els gèneres discursius. Agregue més avall el que s'ha publicat en la pàgina 9 del darrer número de TXT, el tema de la qual gira al voltant dels reptes del llibre de text en l'era TIC. La meua opinió només pretén presentar una alternativa avançada que pogués prescindir del suport material del llibre de text però que podria necessitar un guiatge didàctic per l'enxarxada web 2.0 a la recerca de bones pràctiques TIC i de materials elaborats. No ens enganyem, la manera de treballar cooperativa i constructivista sol comportar la renovació permanent de propostes didàctiques que difícilment fornirà cap llibre de text digital si no s'actualitza constantment. Només l'acció d'un professorat coordinat i atent a les necessitats dels grups d'alumnes és capaç d'impulsar projectes en què les noves tecnologies representen la metodologia bàsica -però no única- d'accés a, i de construcció del coneixement diferentment a l'estudi dels manuals de sempre. No vull estirar més aquest discurs ni provocar avui la discussió a favor o en contra dels manuals de text. Potser escric per a col·legues convençuts, curiosos o receptius. Aquesta és la meua opinió:

Les noves tecnologies obren el camí a una forma més motivadora d’aprendre. Igual com ho van fer anteriors corrents pedagògics vivencials.
L’educació actual ha d’incorporar l’accés als sistemes d’informació i comunicació que han esdevingut la base de la societat en xarxa i cooperativa. La construcció del coneixement de l’estudiant requereix, així, l’aproximació a fonts diverses i a la discriminació qualitativa d’aquestes. Trencar la linealitat i l’estandarització dels continguts és el gran repte dels nous llibres de text.
Les editorials que s’adapten a les TIC estan creant entorns personals d’aprenentatge en línia que inclouen activitats pautades de recerca, reelaboració textual en distints formats multimedials, i de creativitat. El treball per projectes, la webquest, l’elaboració d’un portfoli electrònic són mètodes provats per a desplegar les competències i motivar l’aprenentatge.
El llibre de text serà una guia, un entorn i no tindrà l’última paraula.

'Notes d'educació', del programa de TV3 30 minuts

2011-04-19T18:58:00.000+02:00

La companya de xarxa Oreto ha penjat a Un Entre Tants l'enllaç a aquest fantàstic lliurament de 30 minuts: 'Notes d'educació'. Certament són notes, vivències d'alumnes i professors, opinions, maneres de procedir en l'educació catalana, novaiorquesa i finlandesa. Un bon grapat de temes hi van sortint al reportatge: formació del professorat, valoració social de l'escola, qualitat dels centres, seguiment de l'alumnat, implicació dels governs, ús de les TIC (cite Oreto); també hi ha esment de les escoles que es tanquen a Nova York pels baixos resultats, la proposta d'autoavaluació interna dels ensenyants, el lideratge que ha d'exercir la direcció dels centres educatius, la preparació del professorat per al canvi, el disseny curricular que cada professor elabora a Finlàndia... La veritat és que el programa és una pluja d'idees per a contrastar la formació pedagògica, els diferents sistemes educatius, els compromisos de les institucions i dels docents amb els reptes que ja tenim davant i per als quals no ens van formar inicialment a la Facultat, encara que nosaltres podem fer-ho de manera permanent malgrat l'administració de torn. Vaja, estem davant d'un programa per a aprendre un muntó i continuar maldant pel nostre compromís educatiu i d'innovació, o naufragarem. Molt, molt recomanable de veure quan disposeu de 35 minuts.

'Alumnes de 25 instituts canvien els llibres de text per pàgines web'

2011-03-30T22:30:00.007+02:00

La notícia va ser difosa pel diari Las Provincias el dia 24 passat. La reproduïsc parcialment:

La Conselleria d'Educació ha posat en marxa un programa de pilotatge en 25 instituts de la Comunitat Valenciana en els quals el tradicional manual d'ensenyament se substitueix per una pantalla d'ordinador. «El llibre de text ara és, en poques paraules, una pàgina web», van explicar gràficament des de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents.
D'aquesta nova incitativa es beneficiaran en una primera fase al voltant de 3.700 alumnes de 1r a 4t de Secundària. Una vegada conclòs el curs, la Conselleria farà un balanç de com ha resultat la seua implantació per estendre-la posteriorment a més centres educatius.

Cada un dels centres participants ha de complir amb una sèrie de requisits. «Han de tenir capacitat tecnològica per assumir aquesta metodologia ja que cada alumne necessita un ordinador a l'aula, a més d'accés a internet amb un ample de banda suficient». Per la seua banda, la Conselleria paga les llicències dels llibres de text web i ofereix formació als professors. Cada un dels instituts ha elaborat un projecte en el qual s'especifica la metodologia i les matèries que s'impartiran amb el llibre de text web. «I almenys un 30% de les hores lectives de l'assignatura s'ha de fer amb aquest sistema».
El professor ha de canviar la seua metodologia pedagògica perquè cada alumne tindrà, a través del seu llibre web, accés a la informació disponible a internet, documents, vídeos, fonts d'informació molt més nombroses ... «així que lògicament el paper del docent canvia perquè amb aquesta potent eina passa de ser un mer transmissor a un facilitador d'informació». «L'única limitació és que no totes les editorials disposen de material en aquest format».

Així és com es fa la implantació de les TIC al sistema educatiu valencià! Passet a passet, 'pilotat' de forma selectiva, sense generalitzar la formació prèvia del professorat en les noves tecnologies -abans està l'anglés del PALE que inunda els centres de professors amb cursos de llengua estrangera- i amb una concepció limitadíssima del que és un llibre de text digital i del que suposa realment treballar amb les TIC. Això sí, per algun lloc l'administració intueix el canvi de metodologia que implica treballar amb ordinadors, però alhora el servidor de Conselleria limita l'accés a nombroses webs i utilitats en línia sota l'empara de la protecció dels menors. No deixen al professorat el control de l'accés a la informació en les classes. És probable que siga amb la intenció d'imposar un model únic de treball amb els llibres digitals que 'paga' la Conselleria, i per acabar imposant també una plataforma educativa que depenga de la institució. Control i pensament únic, ja ho veurem.

Jo també dedique una de les tres hores setmanals de Valencià (4t ESO) a realitzar activitats en una aula amb ordinadors -un luxe per a pocs afortunats perquè l'optativa d'Informàtica i la Tecnologia acapara quasi tot l'horari de les tres aules amb PC al meu centre. I heus ací que m'estic trobant l'accés vedat a algunes aplicacions en línia que utilitze: pòsters digitals, quizrevolution, Scribd, de vegades al correu i els documents de Google, ja no diguem la perniciosa i addictiva xarxa social Twitter, tan interessant per a motivar la participació de l'alumnat... Quant al llibre de text digital, la idea no és dependre d'una editorial o institució que ens el done fet, sinó de crear un projecte de portfoli, per exemple, en què l'alumnat elabore els seus materials, textos i multimèdia guiats per un professorat que treballa i fa treballar de manera col·laborativa. Aquest ideal es veu cada vegada més entrebancat pels mateixos responsables de l'educació pública. En què acabarà tot aquest control i uniformisme?

Ecos de la Jornada 'Creant Històries Digitals'

2011-02-28T21:35:00.001+01:00

José L. Rodríguez Illera, director OED i coordinador GREAV

Dijous passat, 17 de febrer, s'ha realitzat la primera jornada sobre els usos educatius dels relats digitals multimedials i multimodals a Espanya, organitzada per l'Observatori d'Educació Digital i el Citilab de Cornellà de Llobregat. Amb la presència de més de 10 experts (JL Rodríguez Illera, Ana Teberosky, Carmen Gregori Signes, Gloria Londoño...) i 70 assistents, la jornada ha destacat com un espai valuós per a compartir i debatre experiències i enfocaments sobre el tema. Pròximament podrem trobar al web de l'Observatori alguns materials cedits pels ponents a tall de memòria. A Flickr es troba l'àlbum fotogràfic oficial de l'esdeveniment (fotos).

Durant la jornada s'han compartit enfocaments teòrics i s'han mostrat experiències amb un triple objectiu: conèixer els possibles usos i les aportacions dels relats digitals multimedials i multimodals, especialment de tipus personal (històries de vida), realitzats en contextos o amb finalitats educatives; s'hi han aportat propostes didàctiques i metodològiques per afavorir l'aprenentatge centrat en els subjectes que aprenen fent relats digitals, i s'han identificat projectes innovadors que permeten potenciar l'ús educatiu.

A mi la jornada em va semblar un panell extraordinari de reflexions i experiències sobre el que suposa per a l'educació en qualsevol disciplina la pràctica del relat digital. Molt ben estructurada, en un marc excel·lent com és el Citilab, i amb una organització ben acollidora. Una petita mostra del que allí s'exposà és el recull de tuits recuperats amb l'etiqueta #relatsdigitals, consultable a Scribd. A tall de ràpid resum, vull esmentar només quatre idees i fets que em van ensenyar molt. La idea subratllada per José Luis Rodríguez i Carmen Gregori que els relats digitals multimedials són històries de vida, per a explicar-nos la nostra vida, amb una finalitat socioeducativa. D'ací que el producte final puga presentar limitacions de caràcter semiològic amb narratives un tant estereotipades i de models poc 'alternatius' -parlem de vídeos amb fotos elaborats per gent poc experta, en principi. A més, el treball d'expressar les emocions i els propis sentiments genera una mena de catarsi i orgull personal, així com també s'aprén a realitzar la feina de certa complexitat ben feta. Alguna veu del públic va reivindicar més anàlisi i crítica de la imatge per a millorar la competència audiovisual de l'alumnat en la creació dels seus relats. Finalment em va emocionar el fet que pares, mares i iaios assistiren al costat dels seus fills i néts a veure la projecció dels seus relats. Miguel Herreros hi va dir: 'Si comparteixen les seues experiències, es comprenen millor ells mateixos'.

En conclusió, caldrà reivindicar la tècnica del relat digital per a treballar a classe igual com ensenyem a fer redaccions o les parts d'una flor. L'any que ve és probable que puguem relatar les nostres experiències en un congrés internacional que s'intenta organitzar en aquesta part del món.

- - - - - - - - -

Entrevista en vídeo a Carmen Gregori sobre el relat digital.

Persecució i mort de Tv3, per Jesús Civera

2011-02-19T21:03:00.004+01:00

El PP valencià té greus problemes d'encaix amb la modernitat. No es lleva de damunt l'herència religiosa, causa que el comprimeix en la seua defensa de determinats drets civils. La seua idea autonomista és un subproducte del perenne nacionalisme espanyol: un regionalisme de vernís valencianista. I la seua desobediència a les convencions científiques el sumeixen en una perspectiva cavernícola. Mentre subsistisquen aqueixes tres tradicions —n'hi ha més, però deixem-ho de moment— els seus desajustaments per a afermar-se com un partit d'idearis liberals són més que evidents malgrat la seua hegemonia social. Podrà omplir-se la boca dient-ho, però això importa poc: només compta en el supermercat dels vots. El PPCV acaba d'arremetre contra Carmen Caffarel, directora de l'Institut Cervantes, per dir una obvietat emparada en el diccionari de la RAE: «Políticament —el valencià— serà una llengua, però no ho és des del punt de vista lingüístic, com tampoc ho és el balear». Els defensors de les essències pàtries, estil Pedro Agramunt, han desempolsat de seguida el fusell: els seus tirs són rídiculs. La peripècia no és sinó un derivació pintoresca de l'acarnissament, aquest sí, del Consell de Camps contra els «clàssics» repetidors de TV3 —un quart de segle els contemplen— promoguts per l'entitat Acció Cultural del P.V. La càrrega de cavalleria del Consell a fi de paralitzar les emissions de la televisió catalana en el territori valencià ve d'antic i evidencia una desmesura prodigiosa. L'última investida ha consistit a modificar la Llei de l'Audiovisual, cosa que eleva les indemnitzacions que ha de pagar ACPV com a càstig per saltar-se la norma i l'aboca al tancament definitiu de les emissions. El col·lectiu ha pagat ja 127.000 euros de multa i abans del 20 de març haurà d'abonar 600.000 més. Amb el canvi normatiu, cada 15 dies ha de pagar un multa de 60.000 euros. El Consell rebutja que es puga veure TV3 mentre permet pulular sota el seu cel innombrables televisions que ofereixen tarot i en les quals unes senyores i uns senyors d'aparences espectrals es dediquen a salvar ànimes i a negociar sobre vides i hisendes. I justifica la persecució per un problema de reciprocitat: la Generalitat Catalana, que aquesta n'és una altra, no consenteix que Canal 9 es contemple en les seues possessions. Per descomptat, hi haurà raons polítiques i tècniques, d'uns i d'uns altres, començant per les fugides d'estudi dels famosos múltiplex i la incompetència del Govern de Madrid. Però gens té a veure la circumstància amb l'assetjament impenitent i milionari que ha desplegat el Consell contra la possibilitat innocent d'endollar l'electrodomèstic casolà i que aparega un senyor donant notícia del que succeeix al nord de la geografia valenciana. Dècades després, l'espai per a Tv3 s'encegarà en aquest tros d'Espanya. Ja ha desaparegut en moltes comarques. Tal vegada el PP obtinga algun vot popular amb la maniobra soterrada, però per descomptat no li atorga centralitat, ni li brinda un cercle de sensatesa i pluralisme. Entre València, Catalunya i Madrid, adéu a Tv3 (encara que València haja posat la fúria flamígera i la responsabilitat última: la caverna dóna espertenecs homicides).

- - - - - - - - - - -
Article d'opinió publicat per Jesús Civera en castellà al Levante EMV digital el divendres 18 de febrer de 2011.
- - - - - - - - - - -

Cicle de conferències i tallers sobre la importància de la lectura...

2011-01-24T18:51:00.000+01:00

...d'obres literàries -o no-, a casa -o no-, canòniques -o no-, per a examen -o no-, i així una afirmació i la contrària, car sempre hi trobarem les oportunes disquisicions docents del que ha de ser la promoció de la lectura entre l'alumnat en les àrees lingüístiques -i les no lingüístiques. S'han de fer activitats o treballs al voltant de la lectura? S'ha d'avaluar el llibre "obligatori"? És més, s'ha d'imposar el títol programat? La pràctica generalitzada respon "sí" amb pocs matisos i el sistema "ens obliga". Cada trimestre encetem una o dues lectures noves a classe, títols habitualment tancats i alguns més d'optatius, i em resulta costerut haver de plantejar activitats que ratifiquen la comprensió i el profit d'un acte que hauria de ser plaent i punt per a l'alumnat. Però vaig al gra, que no era això del que volia escriure.

Tenia la intenció de fer memòria de l'existència de la web Escola de pares i mestres, que replega els tres cicles de conferències sobre la importància de la lectura amb nombrosos textos, recomanacions de llibres, consells per a fer llegir i vídeos dels escriptors i els conferenciants que acudiren al marc de les tres darreres fires als Jardins de Vivers. Crec que molts no la coneixen i que se'n pot aprofitar enormement el material presentat.

... Són uns cicles de conferències celebrats dins del marc de la Fira del Llibre de València, al llarg de tres edicions: 2008, 2009 i 2010. Aquestes xerrades han estat organitzades per l'Associació d'Editors del País Valencià, convocades conjuntament amb FAPA València i el CEFIRE de València i dirigides i coordinades per la professora Gemma Lluch de la Universitat de València.

Les tres edicions s'han estructurat d'acord amb els temes següents:

- Escola de pares i mestres 2008: Llibres per anar per casa.
- Escola de pares i mestres 2009: Cicle sobre la importància de llegir a casa.
- Escola de pares i mestres 2010: Llegir amb els autors i il·lustradors.

Pel que respecta a la relació entre la lectura i les noves tecnologies, l'any 2009 hi hagué tres conferències força interessants de les quals reproduïsc la presentació:

Llegir llibres, llegir pantalles: Conferència de l'investigador Jesús Martín-Barbero, sobre els nous codis i els nous lectors, i els canvis que les noves tecnologies ens ofereixen.
Llegim amb els fills, amb les pantalles?: Gonçal López-Pampló: el concepte de lectura va molt més enllà del llibre; és possible compatibilitzar hàbits de lectura i noves tecnologies d'oci i formació.
Llegim amb els autors a internet: Carlota Torrets, cap de producció i administradora generla del Portal "Què llegeixes?", una xarxa social, un fòrum per al foment de la lectura.

Em volia recordar novament d'aquest portal 'Escola de pares i mestres' perquè el considere imprescindible per a les famílies que necessiten orientació i recursos per tal de motivar els seus fills en el plaer i la importància de llegir; per als docents que volen innovar alguns plantejaments en la seua matèria; per la informació aportada d'autors i conferències. I perquè aquesta web, que té tres anys, promet la continuïtat amarant lentament en la consciència dels qui tenim un compromís amb la divulgació de l'hàbit lector pels mitjans més motivadors que puguem. Molt recomanable.

La revista FUTURA de la UV, amb les noves tecnologies

2011-01-21T18:51:00.002+01:00

No fa gaire dies ha aparegut impresa i en format digital alhora el número de tardor de la revista Futura, una de les publicacions de divulgació educativa més ben fetes per la Universitat de València. L'edició en paper, molt acurada, es completa amb la visió directa de tots els números en la web i la biblioteca de Pdf per a consultes i emmagatzematges dels números anteriors.

A l'apartat "Carpeta d'experiències" -pàg. 31 en avant- es dedica quatre planes a l'escola 2.0 i el repte d'ensenyar amb les noves tecnologies. S'hi presenta al públic eminentment universitari el Fòrum Novadors, creat al 2003, i la xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià Un Entre Tants, de què forme part, creada fa més d'un any. Com explica Càrol Borràs, autora dels articles, ambdós col·lectius posen a l'abast de tots els docents un marc de reflexió i d'intercanvi d'experiències des de plantejaments diversos per tal d'aprofitar totes les possibilitats educatives que ens presenten les noves tecnologies.

M'ha agradat la segona part de la carpeta dedicada a 'aprendre a gestionar el temps'. La Universitat té un gran interés a treballar amb el seu alumnat les estratègies motivacionals, d'ensenyament i de gestió del temps per a evitar l'abandonament universitari per tal com aquestes habilitats solen ser predictives de l'èxit o fracàs acadèmic. El Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació coordina una aplicació informàtica destinada a millorar l'autoaprenentatge dels estudiants de primer any de carrera, etapa en què es produeix la meitat dels abandonaments dels estudis. En les sessions d'enguany -el projecte ve de 2007-, 450 alumnes són tutelats per 32 mentors i mentores, una mena de mediadors de 4t i 5é cursos que faciliten la integració en la vida universitària i orienten els nouvinguts 'ajudant-los a identificar les seues necessitats o problemes'.

Per acabar la ressenya, l'entrevista amb Robert E. Stake, professor nordamericà especialista en avaluació curricular, replega algunes idees entre pessimistes i revolucionàries: "Ara no cal treballar per trobar les millors maneres d'ensenyar sinó per resistir les pitjors". Troba que internet és una gran ajuda perquè posa de manifest la complexitat de l'educació, proporciona invitacions constants a fugir de visions massa simplificadores i continua sent una força alliberadora, més que una força per al conformisme. Als professors joves els recomana que facen aliances amb altres col·legues amb inquietuds semblants, ensenyants que se senten encoratjats a l'hora de desviar-se de les respostes correctes o del currículum oficial.

----------
Revista Futura, núm. 19. Tardor 2010. Universitat de València. (Document Pdf)

Propera Jornada 'Creant Històries Digitals'

2011-01-20T19:04:00.002+01:00

Em sap greu no poder acudir a la Jornada de Cornellà del 17 de febrer que abordarà els usos educatius dels relats digitals multimedials. Fa mesos que vaig rebre la invitació a participar-hi des de l'Observatori d'Educació Digital de la Universitat de Barcelona. Malgrat això hi seré in absentia amb el petxakutxa que vaig elaborar per a la Jornada ComparTIC, 'El relat digital en un projecte de lectura i creació', acompanyat d'alguns relats digitals d'alumnes del curs passat. Si feu una ullada al programa enllaçat, trobareu que es planteja molt interessant i variat: conferències curtes, panells i les presentacions de projectes i experiències. S'hi compta amb l'assistència d'alumnat creador de les històries multimèdia.

"Durant la jornada es compartiran enfocaments teòrics i s'intercanviaran
experiències amb un triple objectiu: conèixer els possibles usos i aportacions dels relats digitals multimedials i multimodals, especialment de tipus personal (històries de vida) i realitzats en contextos o amb finalitats educatives; aportar propostes didàctiques i metodològiques per afavorir l'aprenentatge centrat en els subjectes que aprenen fent relats digitals, i identificar i cohesionar projectes innovadors que permetin potenciar el seu ús educatiu.

"La jornada està dirigida a mestres d’Educació Primària i Secundària, estudiants de llicenciatura, màster o doctorat de Formació del Professorat o Pedagogia, pedagogs, mestres o altres professionals interessats en el tema. La inscripció és gratuïta, i es pot realitzar fins el dia 16 de febrer a http://edulab.projectescitilab.eu o a http://greav.ub.edu/relatosdigitales."

-----------

Enllaç amb el programa i el formulari d'inscripció gratuïta:

Creant Històries Digitals: I Jornada sobre els usos educatius dels relats digitals multimedials. Al Citilab de Cornellà. Pl. Can Suris, s/n, 08940, Cornellà de Llobregat. 17 de febrer de 2011.

2010, un bon any TIC. Feliç 2011

2010-12-31T17:11:00.002+01:00

Jornada ComparTIC Reportatge de 400 colps a Vimeo.

No vull deixar escapar l'últim dia de la dècada per fer una ràpida reflexió i revisió pública al que m'ha suposat el cinqué any en què em trobe embarcat en l'educació 2.0. Una cosa em queda clara: és camí d'experimentació, de cooperació i de gran motivació per a mi i per al meu alumnat. L'ensenyament que s'hi fa és diferent a causa de la metodologia. Aquesta ens obliga a preparar una altra mena d'activitats i també a avaluar d'una altra forma amb la seguretat que l'estudiant aprén molt usant les TIC, es reflexiona més, es requereix un treball lent que interrelaciona les competències de manera productiva. El professorat hem d'aprendre millor a integrar els processos d'aprenentatge per desplegar les múltiples intel·ligències dels estudiants i que arriben així a aprendre a aprendre per tal de provocar en ells autonomia i una iniciativa personal que els faça madurar com a individus. Aquestes competències m'interessen tant que enguany he començat a crear un portfoli electrònic a 4t ESO en wiki per tal que quaranta-vuit xiques i xics publiquen els principals treballs de classe on fan servir també nombroses utilitats multimèdia, on es llegeixen els uns als altres, interactuen i valoren el que fan, activitat que no els agrada massa encara per allò de la "crítica als companys". D'aquest projecte espere elaborar bons apunts al blog l'any pròxim.

L'any 2010 el començava creant dos wikis a 4t ESO, el primer sobre l'explotació d'un llibre de lectura de Jordi Sierra, sobre el qual vaig presentar a la Jornada ComparTIC un petxacutxa en vídeo que descriu l'experiència: 'El relat digital en un projecte de lectura i creació'. El segon era la iniciació d'un petit portfoli per a entendre l'abast del terme en l'ensenyament amb les noves tecnologies.

La xarxa social de què forme part, Un Entre Tants, acabem d'organitzar a desembre una jornada formativa (ComparTIC) amb l'assistència de 76 docents. En pocs dies s'hi exposaran les conclusions i els treballs que enllaçaré ací mateix. El videoreportatge de Jordi Orts que il·lustra aquesta entrada ens acosta al que va suposar l'esdeveniment per als participants. A 1entretants, constituïda com a associació de professorat en data recent, intentem fomentar l'ús de les TIC a l'aula i reflexionar, dins el marc social i educatiu valencià que ens toca viure, sobre desídies, atacs, propostes i bones pràctiques per a subratllar i fomentar la innovació i col·laborar amb les companyes i els companys nouvinguts i veterans en l'alfabetització digital i les noves pràctiques docents.

La meua formació presencial d'enguany al voltant de les TIC continua sent mixta, val a dir, escoltar experiències i relatar-ne, tant les meues com les que he seleccionat, en classes i cursos impartits. He acudit a sis esdeveniments formatius, són molts menys dels que volia: La II Jornada Espurna: Cooperació i metodologies 2.0 per al canvi; La XV Jornada Sociolingüística d'Alcoi: El valencià en l'era digital; V Encuentro de Edublogs, d'Avilés, trobada excel·lent organitzada per Aulablog, sobre la qual no he fet ressenya i per això enllace amb els marcadors de Diigo; les VII Jornades Novadors a Gandia; les jornades d'inici de curs del Cefire: 'Els ritmes del canvi' (sobre educació lenta, TIC i la competència d'aprendre a aprendre); finalment, la nostra, ComparTIC (enllaç dels tuits en Pdf), que pretén motivar i alfabetitzar el professorat en l'ensenyament amb les noves tecnologies per mitjà de la desconferència formativa i les mostres d'algunes experiències TIC.

En formació en centres vaig impartir quatre sessions d'introducció al wiki a l'Institut Malilla de València, i més tard dues sessions al Cefire (Centre de Formació i Recursos) sobre les TIC per a la diversitat de l'aula, així com un curs de 30 hores al mateix Cefire per a introduir el professorat en les Plataformes digitals, les activitats i els recursos electrònics. Aquestes classes han promogut l'interés de molts assistents per aprofundir en la metodologia i educació 2.0 i la majoria continuen des de l'inici fent servir blogs i wikis com a quaderns d'aprenentatge. Ara bé, jo n'he sortit molt enriquit perquè m'han ajudat a destriar el gra de la palla i a entendre que la tecnologia no és en si la innovació, sinó un entorn i un mitjà més per als vells i els nous aprenentatges. Les passes són lentes però consistents, em sembla.

No m'importa esmentar dues frustracions de l'any: la primera fou la fracassada experiència d'habilitar al meu centre un pla lector amb continuïtat. Implicava a 1r ESO durant una hora setmanal a la biblioteca en la 2a i 3a avaluacions. Escàs aprofitament, mala organització i nul·la avaluació dels resultats. Culpes compartides, però de vegades pense que no creiem en algunes activitats bàsiques que intentem promoure ja que les deixem passar amb excessiva facilitat. L'altra frustració ha sigut la cancel·lació de la I Trobada de professors i professores de llengües i TIC que Manuel Rino i Angus Iglesias van començar a organitzar amb força il·lusió. Al post anterior divulgava jo el fantàstic programa d'aquell projecte que hagué de ser cancel·lat principalment pel baixíssim nombre d'inscrits. Representava una excel·lent oportunitat de retrobament i comunicació d'experiències educatives amb l'esperit que Aulablog impregna als seus encontres de juliol. Una vertadera llàstima.

A juliol em vaig batejar a Twitter durant les Jornades Novadors i vaig desactivar alhora el compte de Facebook. El microblogging m'està aportant moltíssima informació que fa desbordar d'inputs el meu cervell. És un gran invent amb el qual espere interactuar més freqüentment. Recorde quan vaig obrir a octubre de 2007 el primer compte de Twitter (@joanot). Encara no hi véiem la utilitat que té avui. Però l'eina ha triomfat, aquesta sí. Quant a Facebook, no dubte de l'enorme difusió que permet com a xarxa social, però no m'agrada gens que tinga la propietat de la meua informació personal i deteste la censura que ha fet tancant molts perfils amics.

Pel que fa a aquest blog, reconec que pateix un seriós abandonament. Tracte d'esbrinar la causa i albire dos motius: tinc dificultat per a escriure de manera fluïda, espontània i amena, informativa i breu. La segona és: llegesc molt, en pantalla d'ordinador i encara en paper -de moment no contemple el llibre digital. Blogs, tuits, xarxes en Ning, la col·lecció Alianza sobre les competències o els dossiers didàctics de la UOC, articles Pdf impresos, etc. Experimente a classe una mica, faig i rep unes hores de formació a l'any. M'encantaria poder parar, meditar i contar-ho tot però bote de seguida a un altre assumpte. M'he d'aplicar personalment el que propugne per als alumnes: l'educació lenta. És un desig per al proper any que vull fer extensiu a tots els qui us sentiu desbordats amb freqüència per la passió de l'ensenyament i l'aprenentatge així com de les noves tecnologies. Parafrasejant la sentència dels promotors de la innovació educativa i les TIC 'una altra escola és possible', també un altre ritme és possible, si més no, per a mi.

El meu desig d'un millor i saludable any 2011 per a tot el professorat que encara us deixeu caure per ací. Espere que puguem continuar compartint troballes i experiències educatives d'èxit. Una abraçada.

I Trobada de professors i professores de llengües i TIC

2010-10-11T16:37:00.001+02:00

S'ha obert la inscripció a la I Trobada de professors i professores de llengües i TIC que se celebrarà entre els dies 19 a 21 de novembre al CRP d'Esplugues de Llobregat.

Aquesta Trobada pretén ser un espai on els professors que impartim totes les llengües del currículum tinguem uns dies per a debatre i intercanviar experiències al voltant de l'ús de les TIC a l'aula de llengua. Som conscients que aquest ús ha de prioritzar sobretot el valor pedagògic i didàctic de l'eina. No oblidem que el tractament de la informació i la competència digital formen part de les competències bàsiques que s'haurien de desenrotllar de manera transversal en totes les àrees de coneixement i assignatures com una destresa imprescindible. Entre les desenes d'actes i jornades TIC anuals, Esplugues s'alça a novembre com una escola de tardor on el professorat de distintes procedències ens reunirem per tal d'aprofundir en l'alfabetització digital, per a compartir els nostres aprenentatges i aplicacions a l'aula, i per a perfeccionar la metodologia i l'avaluació de l'assignatura de llengua per mitjà de les noves tecnologies. S'intentarà mantenir l'esperit dels encontres estiuencs organitzats per Aulablog des de fa cinc anys. El programa està organitzat d'aquesta manera:

Divendres 19

13 h. Trobada i visita turística pel centre històric d'Esplugues (opcional): ens trobem a la porta de l'Ajuntament, plaça de la Magdalena, 1
14,15 h. Dinar a prop del lloc de la Trobada (opcional)
16-16,30 h. Recepció i acollida dels participants
16,30-17 h. Inauguració de la trobada: Jordi Vivancos (Generalitat de Catalunya)
17-17,15 h. Presentació de la Trobada per part de Juan Miguel Muñoz, president d'Espiral, Educació i Tecnologia.
17, 15-18,15 h. Conferència a càrrec de Teun Van Dijk: Discurs i poder
18,15-18,45 h. Pausa-cafè
18,45-19,15 h. Recital de música antiga i tradicional a càrrec d'Adolfo Osta
19,15-19,45 h. Benvinguda als participants. Explicació de l'organització dels grups de treball i els tallers de la jornada de dissabte.
21 h. Sopar. Lloc: El peixet d'Esplugues, Av de Cornellà, 108, Esplugues (opcional; cal inscriure-s'hi en el 2n formulari)

Dissabte 20

9-11 h. Grups de treball:

-Tecnologia versus metodologia. Coordina: Marcos Cadenato
-Donar de parlar: la competència oral a classe de llengua. Coordina: Lourdes Doménech
-La competència narrativa. Coordina: Almodis Orellana
-L 'ús dels mapes conceptuals en la classe de llengua. Coordina: Jordi Guim
-Integració de les TIC en una unitat didàctica de llengua. Coordina: Carme Duran i Mireia Manresa

11-11,30 h. Pausa cafè
11,30-13,30 h. Tallers:

-La llengua oral a l'aula. Taller de ràdio. A càrrec de Marcos Cadenato
-Cartells virtuals amb Glogster. Lourdes Doménech
-Relats digitals. Almodis Orellana
-Eines TIC per a l'elaboració de projectes. Bea Marín
-Eines bàsiques de la web 2.0. Manuel Rino
-Mapes conceptuals. Jordi Guim

13,30-16,30 h. Dinar (inclós en el preu de la inscripció). 16,30-18 h. Pecha Kucha: Experiències a l'aula amb les TIC
18-20 h. Desconferència amb 30 minuts de pausa cafè
21 h. Sopar amb disjokey i ball (opcional). Lloc: Can Palou, Esplugues

Diumenge 21

10-12 h. Exposició de les conclusions dels grups sobre els temes debatuts
12-13 h. Conferència de cloenda de Boris Mir: Aprenentatge
13-14 h. Cloenda i lliurament de diplomes

A l'inici enllaçava l'adreça del blog que presenta la Trobada. Ací queda, finalment, l'enllaç directe amb el formulari d'inscripció per si voleu participar-hi. Vull recomanar-vos l'assistència. Hi aprendrem i ens divertirem. Ens veiem a Esplugues.

Aplicant la 'desconferència' sobre educació 2.0

2010-10-06T11:45:00.016+02:00

Aquesta setmana em trobe parlant de la competència digital del professorat en unes jornades del Cefire de València. He fet servir a l'inici de la sessió el lúcid article de Tíscar Lara titulat "Alfabetizar en la cultura digital", publicat al llibre La competencia digital en el área de lengua, Editorial Octaedro, dins la col·leció Recursos, n. 105, del qual enllace un modest resum. Després, Celestino Arteta ha guiat una part del meu discurs per mitjà del seu article “WEB 2.0: aplicaciones y servicios para la adquisición de competencias TIC”, del llibre La igualdad de oportunidades en el mundo digital. En ell les noves tecnologies es presenten com un al·licient per a treballar en la diversitat de l'aula. Durant la sessió hem navegat per algunes utilitats de la web -les de Google, o els marcadors socials entre altres- i finalment els assistents han desconnectat el ponent amb una breu desconferència: tres preguntes en cartera i vint minuts de xarrada en petit grup. El temps no donava per a més.

Les conclusions, senzilles, les compartim nouvinguts a l'escola 2.0 i els qui hi treballem des de fa uns anys. Per a generar, si cap, més interacció amb els assistents i la resta de lectors, em vaig comprometre a publicar les seues respostes al blog. Més avall he afegit també els dos minuts i mig de conclusions que els cinc portaveus van exposar a la classe després del debat en grup.

1.-Quins canvis de metodologia suposa la introducció de les TIC a l'aula?

Més interacció; menys protagonisme del professorat, de la classe magistral i del llibre de text; augmenta la participació i el protagonisme dels alumnes perquè entre tots construeixen el coneixement; el professor és el guia de l'aprenentatge interactiu i compartit (col·laboratiu). Les TIC canvien els recursos, els materials, l'estructura de la classe, l'espai, l'avaluació. Es treballen més els procediments que els conceptes.

2.-Hi ha suficients continguts en la xarxa per a l'ús intensiu de les TIC a l'aula?

Hi ha saturació, excés de recursos semblants, duplicats per no comparar experiències de treball. Açò planteja alguns problemes: la recerca, la fiabilitat de la font, el filtre, l'adaptació o reelaboració a les nostres necessitats didàctiques...

3.-Quina formació i infraestructura són necessàries per a implementar l'ús de les TIC?

Quant a la formació del professorat, hauria d'haver-hi una oferta formativa més ampla i en alguns casos obligatòria; hauria de partir des de la conscienciació -per part de l'Administració i del mateix professorat- que l'ús de les TIC forma part d'una competència transversal per a totes les assignatures.

Quant a infraestructures, hi falta inversió econòmica per a dotar de canons o pissarres digitals, d'ordinadors i de connexió a internet les aules, [jo volia incloure la petició que la connexió a Internet que tenim als centres siga més ràpida, amb wifi, i encara mantinc l'esperança que la nostra Conselleria adopte seriosament un pla a l'estil d'Escola 2.0.]

Demà dijous ens connectarem de nou amb el fi de viatjar per alguns blogs i wikis.

Clicant ací podreu descarregar aquest àudio.

Diada d'Estellés: recordant...

2010-09-05T21:30:00.003+02:00

No volia deixar de commemorar la diada de l'Estellés. Fou important per a mi, ho és encara. El recorde avui amb alguns poemaris seus damunt la taula, entre els quals hi és Nights that make the night, mentre em remunte a 1979, la meua primera lectura del Llibre de Meravelles a l'Institut. Encara no ens examinàvem de valencià al selectiu però la meua classe el va llegir en Literatura Espanyola. Al desembre de 1980 va baixar a Elx Ovidi Montllor i Toti Soler per a acompanyar el poeta mallorquí Josep Maria Llompart en la presentació d'un llibre de poesia de joveníssims il·licitans: Entranyes per a l'augur. L'Ovidi va recitar l'Estellés amb veu portentosa i amb una emoció que encara ressona al meu record trenta anys més tard: Ovidi i Estellés units per la paraula. Hi eren Llompart, Gaspar Jaén, Jaume Pérez, Biel Sansano i els amics poetes amb el seu primer llibre.

Vaig començar a escriure en català quan em van regalar en 1980 el seu poemari El Corb, de Quaderns Crema. Vaig anar construint la llengua escrita treballant i memoritzant aquells poemes marcadament eròtics i homenatjadors, “amb paraules planeres”. Després vingué el fracassat intent d'imitar-lo fent versos. No. Hi havia molt més al darrere dels seus mots que me'l feren definitivament inimitable i personal. Més valia continuar llegint-lo i res més.

L'Estellés el vam conéixer a la Facultat de Filologia de València. Hi venia de tant en tant a llegir poemes i a contar anècdotes. Era molt pròxim i divertit. En conserve una gravació sonora, si bé deficient. Nou anys més tard, vaig visitar-lo a sa casa. Estava ja molt malalt després de la trombosi cerebral, a penes podia parlar amb claredat. M'hi va introduir Jaume Pérez Muntaner. Jo li duia un contracte que m'havia enviat David H. Rosenthal per tal que Vicent cedira els drets de traducció d'una selecció de poemes que es publicarien en anglés a Nova York el 1992. La coberta seria de Manolo Boix. Una sèrie de problemes i la malaltia de Vicent havien endarrerit molt de temps la traducció en una de les més prestigioses editorials novayorkeses. Amb mà tremolosa va signar, després xarràrem una estona. Estava content de “travessar el toll” amb la seua poesia. Volia fins i tot corregir les proves d'impremta -en anglés! En cap moment no abandonà el seu bon humor. Sa muller, Isabel, romania vora seu callada i amatent. I l'any 92 va aparéixer per fi l'edició americana dels poemes escollits de V.A.E: Nights that make the night. Encara el pogué veure.

Al pròleg, Rosenthal escriu:

S'ha reconegut Vicent Andrés Estellés com un dels poetes excepcionals de Catalunya i Espanya. Com altres de la seua generació -Gabriel Ferrater, Martí i Pol i Joan Vinyoli, per exemple- escriu poesia que d'un primer cop sembla transparent, però immediatament després llança el lector en un món de records vívids, d'impressions sensorials. Els seus significats més pregons adquireixen matisos en cada lectura successiva. Si el poeta és desconegut als Estats Units es deu al simple fet que escriu en català.

Per acabar, tinc la sensació que cal continuar difonent la poesia d'Estellés, que cal llegir i rellegir-lo, escorcollar entre els seus versos i gaudir-lo novament. Per això celebre enormement la iniciativa, ja multitudinària, d'homenatjar-lo cada 4 de setembre amb lectures i festes. “Now I'd like to write a nice poem...”

___________

Altres homenatges: Antaviana, Un Entre Tants, La paraula nostra, Pica'm, Vilaweb.

Setena convocatòria de les Jornades Novadors (#novadors10)

2010-07-10T18:00:00.002+02:00

#novadors10 va ser l'etiqueta temàtica o hashtag que ens permeté seguir per Twitter les VII Jornades Novadors a Gandia la setmana passada (és llegible per als registrats en twitter). La veritat és que gràcies als comentaris i les ampliacions que feien els usuaris de Twitter sobre les ponències, les comunicacions i el debat final, ja foren presents o absents, i gràcies també a la retransmissió de les conferències principals en directe per Internet (streaming), avui qualsevol esdeveniment pot ser seguit i valorat a distància, amb el consegüent enriquiment i difusió de l'acte que siga. Si, a més, afegim els posts que es fan per a ressenyar els actes programats, se'n pot acabar obtenint una visió molt completa sobre el contingut i l'abast de les Jornades, com així està succeint. Jo mateix he esdevingut tuiter ocasional per a enriquir-me amb la interacció i el feed-back dels "presents" en les activitats dels congressos. En aquesta entrada intentaré destacar algunes aportacions entre les nombroses que s'hi van fer.

Vaig acudir per primer cop a aquestes jornades ple d'expectatives i no m'han defraudat. Novadors organitza una trobada de dia i mig amb desimboltura i qualitat. Tot està molt ben engreixat. El marc de la Universitat Politècnica de València a Gandia és excepcional pels recursos que ofereix i l'entorn, acollidor i acadèmic alhora. Els conferenciants principals van suposar la càrrega teòrica i especulativa principal sobre l'ús de les noves tecnologies al costat de les experiències que els companys i les companyes de tots els nivells educatius van relatar-nos amb passió. Hi vam estar molt a gust escoltant tots els qui vam poder, ja que el nombre de ponents obligà a desdoblar o triplicar els actes simultanis de llurs conferències.

Novadors 2010. Diaporama allotjat a PhotoPeach

Aníbal de la Torre va obrir les jornades “Canviant el xip de l'avaluació” tot descrivint i avaluant el projecte que dirigeix d'ensenyament de l'ESO i el Batxillerat en format semipresencial i a distància per a la Junta d'Andalusia. Aquest treball es troba a l'aula virtual d'educació permanent de la Junta d'Andalusia, on hi ha mapes conceptuals, línies del temps, glossaris, mapes de Google, etc. Els mateixos es troben en obert al repositori de continguts digitals Agrega. Els exàmens que fa la Junta amb l'alumnat adult els anomenen “tasques presencials” perquè són una conseqüència immediata dels treballs fets durant el curs. Són una ratificació de la identitat de l'alumne i del fet que ha treballat amb les TIC. Fan servir els “media” com a focus d'aprenentatge. Cada ferramenta web que ensenyen a usar als alumnes és explotada a fons: hi corregeixen, repeteixen el treball, l'amplien, n'hi fan de nous... Una eina qualsevol dóna molt de si.

Em sorprengué la projecció tan positiva que presentà sobre els percentatges d'ús de les TIC entre el professorat: 2,5% innovadors; 13,5% adaptadors pròxims dels recursos; 68% utilitzen coses puntuals; 16% ressagats que no volen o no poden.

Jaume Subirana plantejà en la ponència els temors sobre el llibre i la lectura en temps d'Internet. La digitalització ha canviat el model de lectura entre altres coses perquè ja no es té un original amb l'escriptura digital. El debat entre els seguidors de la cultura tradicional ("de contingut, densitat, sofisticació") i la cultura moderna (“frívola, associal, freaky”) és estèril. El futur del llibre serà senzillament diferent. Hi ha tres batalles al seu voltant:

1ª. El llibre versus l'E-book: per què es planteja la mort del llibre? “Els responsables són el llibre digital i els yonkies tecnològics.” Hi ha la creença ingènua que en breu termini no caldran llibres i que tot serà gratis. Fals, simplement hi ha noves maneres de llegir, sumades a les tradicionals.

2ª. La lectura: “Els joves no llegeixen, les pantalles ens han derrotat, han guanyat la batalla contra les pàgines. En vint anys la lectura serà un culte.” Fals, els lectors han passat a primer pla. Hi ha un esclat d'accessibilitat al llibre de butxaca, a les biblioteques. Molts llibres “expulsats” de les llibreries es troben digitalitzats a Internet.

3ª. L'edició: No s'ha invertit per adaptar-se a les noves formes de lectura.

Un exemple d'aquest tremendisme és el recent Manifest contra la reutilització del llibre literari a les aules, que vaig trobar al blog de Gemma Lienas. Al meu parer és molt discutible la validesa dels arguments: dos en són erronis i dos purament econòmics pel que afecta a autors i editorials, incapaços d'adaptar-se ràpidament a la digitalització i als nous usos compartits de la web 2.0.

La genial conferència de Jordi Vivancos va parodiar el llibre de George Lakoff i Mark Johnson: Metáforas de la vida cotidiana, Ed. Cátedra, fent-ne un paral·lelisme amb les metàfores de la Pedagogia quotidiana i el coneixement. Podeu revisitar la seua exposició per mitjà de la presentació que ha posat al nostre abast en el seu blog. Me'n quede ací amb dues idees.

La primera, l'adquisició del coneixement tot aplicant a les TIC aquestes preposicions:

-AMB: Contextos i entorns, utilitats i programes lliures de la web, per exemple Scratch (recorda el llenguatge LOGO, no forma part de la web 2.0 però és molt interessant d'explorar), Moodle, Twitter, Viquipèdia, Wordpress o Blogger, Open Office, Wikis...

-DE: S'ha d'aprendre de les noves tecnologies i de les velles metàfores pedagògiques.

-SOBRE: Cal aprendre sobre les TIC les dimensions de la competència digital (alfabetització digital, dispositius, llenguatges).

-SENSE: No necessàriament hem de fer ús de la tecnologia en tot. Hi ha situacions que s'han de viure realment. Podem eludir la tecnologia educativa quan es pot treballar de manera directa.

La segona: Per a l'escola 2.0 la clau és la (e)Pedagogia. El més interessant no és la tecnologia sinó la manera d'organitzar-nos per fer-ne un bon ús, és la metodologia. (Bernie Dodge)

Jordi Vivancos ens va llançar una proposta per al curs vinent: crear una galeria de dibuixos dels nostres alumnes sobre com imaginen l'escola del futur al grup de Flickr: escola20. Hem de tenir en compte la mirada dels estudiants sobre l'escola que ve. Observeu a l'esquerra el dibuix que un alumne francés va idear el 2002 sobre la seua escola del futur.

Toni Solano, amb “Bocaditos Poéticos”, ens presentà el seu excel·lent treball de poesia-reposteria amb els alumnes. Hi vaig descobrir la web Voxopop dissenyada per a enregistrar àudio directament al lloc i així poder crear, entre altres, discussions enllaçades cronològicament per un fil o tema. Aquest recurs d'àudio em sembla formidable pels usos didàctics que se'n poden extraure.

La resta d'aportacions -com ara la d'Espurna amb wiki sobre l'escriptora Joana Raspall-, i el debat, queden també registrats al meu quadern perquè tots i cadascun dels participants van relatar experiències didàctiques amb blogs, xarxes socials i aules virtuals de gran interés, les quals es reuniran en un CD els mesos propers. Les Jornades Novadors impulsen al País Valencià la reflexió i la innovació per mitjà de les aplicacions digitals en l'ensenyament des de fa set anys. Esperem comptar amb elles moltes convocatòries més. Enhorabona als organitzadors.

IV Premi Espiral d'edublogs 2010: el català, segona llengua més premiada

2010-05-07T12:33:00.001+02:00

Ahir l'Associació Espiral, Educació i Tecnologia va presentar al seu espai web la llista de blogs premiats en la IV convocatòria dels premis. Han concorregut centenars de bitàcoles a les dotze categories educatives que contempla. Curiosament en la categoria de blogs individuals de professores i professors veiem que el nombre de treballs tripliquen el total de blogs presentats. Per contra, els universitaris, els de formació d'adults, i d'escoles oficials d'idiomes el nombre de bitàcoles és encara baixíssim. El blog docent continua sent primordialment una eina d'orientació a l'alumnat, i en menor escala, de cooperació.

Una bona notícia per al prestigi social i educatiu de la nostra llengua és que dels 36 premis atorgats, 13 d'ells han recaigut en blogs escrits en català, entre els quals es troba el del nostre company de xarxa, Jordi Orts, 400 colps. Enhorabona! A més, s'han concedit dos premis per als blogs educatius en gallec, un per a l'anglés i un per al francés. La resta, 19 blogs, per al castellà. No, no és competitivitat. És l'evidència que el món educatiu de l'àmbit catalanoparlant fa anys que va introduir el blog com a entorn digital pioner d'ensenyament-aprenentatge. I al territori valencià, malgrat l'absència de plantejaments seriosos per incorporar l'ús de les TIC a l'aula, també s'està obrint pas l'experimentació i l'ús de blogs, wikis i aules virtuals com a plataformes que incrementen la motivació i el treball cooperatiu de l'alumnat, així com l'aprenentatge mixt.

El Premi Espiral és una bona vitrina per a visitar bitàcoles de diferents matèries, veure'n les propostes, les noves utilitats que fan servir i pouar idees per a enriquir la interacció als nostres propis blogs educatius. L'actualització mana, i aquests premis, de gran prestigi, ens posen al dia ni que siga anualment. Enhorabona a tots els administradors i les administradores dels blogs que els fan possibles, aguanten, no s'afonen malgrat la dificultat o el descoratjament, als comentaristes de posts i ara, també, als guanyadors d'aquest premi, per les bones pràctiques que ens serveixen d'exemple. I gràcies a Espiral per la valuosa iniciativa de propagació dels edublogs i de l'ensenyament 2.0.

Entorn digital: número 462 de la revista Escola Catalana

2010-04-30T01:04:00.001+02:00

Gràcies a la companya de xarxa Oreto Doménech, que ens n'ha donat la ruta d'accés, puc enllaçar amb la publicació en format digital del darrer número d'Escola Catalana, titulat Entorn digital. Seria molt interessant fer-ne una ressenya o obrir una mena de fòrum al voltant dels articles publicats, ja que els diferents angles que apunta sobre la revolució i la trascendència que suposa internet en l'àmbit educatiu català són dignes de reflexió. Aquest número es presenta amb alguns interrogants:

"Avui estem immersos en un nou canvi: el pas de l’era analògica a la digital. ¿Quina transcendència tindrà per a l’escola? ¿L’escola pot continuar fent el mateix de la mateixa manera? L’objectiu d’aquest número és reflexionar sobre aquest canvi des de la perspectiva dels continguts educatius i aportar punts de vista, reflexions i experiències dels protagonistes del canvi."

I si voleu accedir als articles, la web d'Omnium ens els facilita ja complets al cap de poques setmanes des de la seua publicació en paper, cosa que és molt d'agrair. A més, l'accés a les referències digitals, la hipertextualitat dels articles, esdevé així més fàcil i enriquidora que la lectura en paper. Coses del mitjà.
L'índex següent enllaça amb cada col·laboració:

L'hora de la societat civil - Editorial
Continguts, recursos i entorns digitals - Jordi Vivancos
Que bonic que és anar amb avió! - Pere Arcas
I... ja fa més de deu anys! - Anna Pujol
Els continguts digitals i la teoria de les intel·ligències múltiples - Núria Alart
Llibre de text: "Ja ha fet la seva campanya". Reflexions desordenades - Anna P. Brunet
Família i acnesfera. La gestió de l'adoslescència en el nou context de la societat del coneixement - Ramon Barlam
Ensenyar literatura medieval amb recursos digitals - Joan B. Pujol
Els continguts digitals a debat. Taula rodona amb Josep Maria Esteve, Begoña Gros i Miquel Àngel Prats
Continguts digitals a primària - Anna Pérez
Periodisme digital a l'escola - Patrici Batalla
Muds de Mots - Lluís Rius Oliva
Una finestra oberta als PPCC - (País Valencià: Valencià i requisit - Diego Gómez)
Sense pèls a la llengua : "Gran, gros" - Jordi Sedó
Escoles en Xarxa. Institut Narcís Xifra i Masmitjà (Girona) - Gemma Clarissó
Llibres i materials
Els clàssics. Literatura infantil i juvenil
Lletra menuda - Joma

Estic convençut que paga molt la pena fer-hi una ullada i en breu termini podem continuar parlant-ne.

"La derrota de la pàgina en blanc": consells per a escriure bé

2010-04-24T23:52:00.005+02:00

Parafrasege amb el títol l'enquesta publicada al diari El País, suplement Babelia (17-abril-2010), on es replegaven 21 consells de novel·listes, poetes i editors per tal d'endinsar-se en el món de la ficció [de la creació literària]. Com que no he pogut commemorar al blog el dia d'ahir -Sant Jordi-, m'he esforçat una mica a presentar una síntesi d'aquella enquesta del 17 d'abril per tal d'exercitar-me en una pràctica de resum o esquema que bé haguera pogut demanar als meus alumnes: alguns consells per a l'escriptura creativa.

Tinc un manual de capçalera entre tots els que planegen sobre aquest tema: Consells a un jove escriptor, de Vincenzo Cerami, que desconstrueix el procés d'escriptura fins al punt que convida a navegar per la pàgina en blanc amb la il·lusió d'un principiant sense por. Ja n'és prou. Per això aquests processos m'interessen, com a molts de vosaltres, per si els puc utilitzar a classe de llengua alguna vegada. Si encara no heu llegit l'enquesta del diari, la seua web la publica i podrem conservar-la per treballar-la a classe. La trobe molt interessant.

Des de dissabte passat, doncs que m'apetia fer una síntesi basada en la meua interpretació subjectiva del que suposa escriure per als escriptors “professionals” i gent afí. Volia fixar-me on fan aquests més èmfasi: en els antecedents al moment de l'escriptura o bé en el procés mateix. Hi reproduïsc les seues opinions reformulades de manera no necessàriament literal.

Consells i opinions abans d'escriure:

1.És necessari haver llegit prèviament molt per tractar de driblar la tradició amb idees noves (Vila-Matas).

2.L'única forma d'aprendre a escriure és llegir els clàssics. L'originalitat no és el primer propòsit (Tusquets).

3.Cal ser un geni, si no, encomana't al treball i a l'estudi. Procura ser autèntic (Aramburu).

4.S'ha de llegir i imitar els grans escriptors. Tenir un bon mestre que no estiga nafrat pel ressentiment (Lindo).

5.Matèries que no s'ensenyen: coratge, honestedat, desvergonya, oportunitat, lucidesa, gràcia (Gumucio).

6.No escrigues sense res concret que contar. Això i la ment ben desperta (Silva).

7.Els únics mestres són els grans autors, que també ajuden a trobar la pròpia veu (Gelman).

8.Enfrontar-se a la tempesta, naufragar i perdre's fins poder “atendre-entendre” el cant dels mariners [les idees que ens naixen] (Fogwill).

9.La fase de creació és la més ampla i interessant; escriure, allò que diem escriure, és només el final del procés creatiu (Asensi).

10.Cal deixar que es podrisquen les idees al cap, que fermenten fins expel·lir l'olor que indica que ja estan preparades per a ser posades en mots (Herrera).

Consells i opinions durant el procés d'escriptura

1.És poc probable tenir regles per a escriure. Pot evitar-se el fet d'insistir i encabotar-s'hi (Poniatowska).

2.Escriure poesia és obrir-se camí en un mateix (Gelman).

3.L'escriptor ha de ser conscient d'una llista de prohibicions i de castics que té enfront (Atxaga).

4.L'escriptura és un procés de pèrdua. Després cal escriure de forma obsessiva. N'és prou de pensar intensament en allò que s'escriu (Gamboa).

5.El treball, la dedicació i les lectures són el camí més directe per tenir èxit en la creació literària (Pérez-Reverte).

6.És una activitat que no ha de ser intervinguda per altres formes de pensament. No s'ha de crear un projecte, programar, crear unes metes en l'escriptura poètica (Gamoneda).

7.Escriptor és qui escriu tots els dies, tots els moments lliures i sempre que mira alguna cosa (Mastretta).

8.Crec en el treball lent, en solitud i a l'empara d'una inspiració més o menys obedient (Pinilla).

9.El meu instant sobre el gel és l'art de cisellar amb eines les paraules sobre el fred (Guerra).

10.Hermètics i aristòcrates necessiten pensar que no hi ha regles mínimes per a ensenyar a escriure. A pragmàtics i pedagogs els convé pensar que sí. Es deu creure el que diguen els personatges [de la ficció literària] (Neuman)

He fet una mica de trampa per tal d'empatar el resultat. Si deixem a banda la genialitat i l'innatisme com a arguments discutibles, podrem veure que l'escriptura vocacional requereix una necessitat de lectures, de maduració dels relats, ja siga en la ment o mitjançant la constància d'escriure, per tal d'enfrontar-se a la llibertat i a les prohibicions que un s'autoimposa en la construcció de l'estil i del sentit de la seua obra. L'escriptor no naix, es fa. La gràcia n'és saber com i la resposta és sempre múltiple i diversa com hem vist.

I per a aquells que no complim algun requisit imprescindible, Fuster replegava una sentència francesa que tant m'ajuda a disculpar-me cada vegada que acabe una entrada de blog i la torne a llegir: “On n'écrit pas les livres qu'on veut” (No s'escriuen els llibres que hom voldria). I, malgrat tot, quanta voluntat que hi posem alguns pel plaer de compartir!

La xarxa Ning deixarà de ser gratuïta

2010-04-16T16:22:00.000+02:00

La notícia ha esclatat avui. Els nous càrrecs directius de la xarxa Ning, que estan enviant al carrer el 40 % dels empleats i reorganitzant els plans de l'empresa, han anunciat que convertiran Ning en una xarxa de pagament. Els 2,3 milions de xarxes que publiquem a Ning tenim els dies comptats si no paguem. La notícia l'he rebuda aquest matí des de la xarxa "Creadores de Redes Hispanas" que ja n'ha obert un tema de conversa al seu fòrum. Dolors Reig al seu blog El Caparazón acaba de publicar un post desitjant que la companyia Ning descanse en pau (en la pau etimològica del seu nom). Ho entenc. Ens enfada molt les maneres d'actuar d'algunes empreses que comencen oferint els serveis "freemium", gratuïts i de pagament, per acabar cobrant a tots... els que s'hi queden. A més d'u ens ha pillat aquesta evolució del mercat. Els qui treballem amb la web 2.0 sense pagar més que una connexió -no ho faig ni amb la tele-, haurem de claudicar i abonar els calers que demanen o continuar emigrant d'ací allà a la recerca d'un abric segur, fiable, permanent? El Caparazón pronostica una fugida massiva a altres entorns del món digital educatiu -que era el tema per al qual "gastàvem" molts l'encausada xarxa social- i comença a proposar alguna altra web acollidora i quasi tan vàlida com Ning. No vull entrar a opinar si les empreses han de cobrar per funcionar ara que la publicitat no és tan rendible. Ningú ho dubta. El tema ací és el procediment.

Ara el debat de la nostra xarxa Un Entre Tants ha de ser: Ens quedem i paguem o emigrem? I a on?

Gent Solidària: Web premiada, exemple de bones pràctiques TIC

2010-04-12T19:47:00.002+02:00

Llegisc la resolució del premi al millor lloc d'internet d'àmbit educatiu per a foment de la solidaritat que atorga la directora general d'innovació digital educativa i veig una sola concessió de 3000 euros lliurada al CEIP San José de Calasanz de València per la seua web “Gente Solidaria”. Emilio Martín és el professor que ha coordinat un grup d'alumnes de 5é de Primària per dur a terme aquest projecte que engloba un grapadet d'utilitats 2.0 que de segur el seu alumnat ha degut aprendre a usar al llarg del curs.

Des del full d'inici la web convida a visitar les diferents activitats proposades en sis caselles principals o en les pestanyes. Però atrau pel disseny, la senzillesa i la facilitat de navegació. Primerament, es presenta en castellà i en valencià. De seguida llegim el preàmbul d'Objectius i Metodologia del projecte, entre els quals només extrac els digitals:

Conéixer, descobrir i utilitzar les següents ferramentes de treball de les tecnologies de la informació i la comunicació:

Blog (blogger)
Línia del temps interactiva (Xtimeline.com
Mapa interactiu (geolocalització amb Google Maps)
Fotografia i vídeo

Hi ha també altres utilitats com ara un test, un puzzle, un vídeo “making off”... i m'agrada força que entre les bones pràctiques d'aquest excel·lent espai hi ha l'apartat de Normes Bàsiques d'Accessibilitat de la Web. L'autor del projecte vol ser solidari amb les persones que puguen tindre alguna dificultat per a navegar per internet i visualitzar la web. Així, per a ajudar-los un poc, ha tractat de complir algunes recomanacions bàsiques de Web Accessibility Initiative (WAI) i del World Wide Web Consortium (W3C).

Certament el projecte del professor Emilio Martín representa un bon exemple de treball educatiu basat en la cooperació, la web 2.0 i catalogable en l'àlbum de les bones pràctiques TIC d'on podem aprendre molts companys. Des d'ací el felicite per la faena desplegada.

Una cosa que em va cridar l'atenció en llegir l'acta de resolució dels premis fou l'únic tema que contempla la convocatòria de la Conselleria al voltant de les aplicacions 2.0: el foment de la solidaritat. L'altra sorpresa fou que la resta de categories es quedà deserta. No deu ser a causa de la restricció temàtica del premi? És veritat que també hi ha premi anual al concurs de recursos educatius digitals, els materials del quals poden trobar-se a la web Escola Lliurex. Però, no estic segur que puguem trobar més incentius des de l'administració valenciana a l'aplicació escolar de les TIC. Seria molt interessant agrupar -per a divulgar- aquests esforços tan dispersos de molts centres, dels Cefires valencians, de la mateixa Conselleria, per veure si creem al final una Xarxa Telemàtica Educativa del País Valencià. Altrament, continuarem treballant malgrat la... com diuen que es diu? La Direcció General d'Innovació Tecnològica Educativa?

Balanç de la XV Jornada Sociolingüística: "El valencià en l'era digital"

2010-04-09T18:40:00.011+02:00

No havia acudit abans a la Jornada de Sociolingüística d'Alcoi. La conec des dels orígens, fa vint anys, i sempre he considerat d'altíssim interés les anàlisis de Toni Mollà, Vicent Pitarch, Amadeu Viana, Carles Palanca, Emili Boix, Ninyoles, entre altres sociolingüistes. Les darreres aportacions bibliogràfiques, aplicades a terrenys i usuaris molt concrets de la llengua, són força interessants, però sabem que tant d'estudi no té gaire eco en la planificació ni l'actuació lingüística dels àmbits polític, social, educatiu. Continua sent paper mullat. També he observat, durant la meua docència, que la mera incorporació dels conceptes sociolingüístics al currículum educatiu valencià de secundària, batxillerats i formació del professorat, no ha afavorit tant com es pretenia el canvi actitudinal envers l'ús social del català. En certa manera és lògic. Tanmateix, l'abordatge des d'un Taller d'Espai Lingüístic Personal (TELP) de Ferran Suay pot ser que fos molt més efectiu, simplement perquè l'exposició vivencial de casos concrets de submissions i agressions ens acosta a l'experiència més pròxima dels parlants valencians. Consideracions sociolingüístiques a part, la passada convocatòria d'Alcoi abordava per primera vegada l'espai de comunicació global que representa Internet sota el títol “El valencià en l'era digital”. Allò que s'hi apuntà va ser molt interessant per a fer, fins i tot, reflexions posteriors.

D'una banda, sembla que el català ocupa un espai important en la xarxa. Per a Vicent Partal és llengua global ja que es troba entre les 40 de Google i les estadístiques vàries la situen entre el lloc 16 i el 23. Aquesta realitat força grans empreses multinacionals a traduir les pròpies webs al català. El 44% de les webs empresarials valencianes es troben també en català. I som la primera cultura mundial amb domini propi. El país real apareix des de la base, senzillament; no són els polítics i les empreses estatals els que han apostat inicialment pel català. El reconeixement global reforça el paper local de la llengua (català, llengua glocal).

D'altra banda hi ha algunes actituds per superar. Per exemple, el 85% dels usuaris de Vilaweb utilitzen el navegador en castellà, amb la consegüent limitació de les recerques; la llengua escrita que s'utilitza en fòrums i xats conté força errades lèxiques i gramaticals per la descurança dels participants; a la societat valenciana la llengua no és un valor ben distribuït (Rafael Castelló dixit), hi falta una major identificació llengua-identitat; hi ha excessiva fragmentació del mercat informatiu valencià a Internet, i a la TV Valenciana s'està produint un holocaust ètic per la falta d'informació veraç. El darrer problema que destaquem, només insinuat a la jornada, són els efectes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la “valencianització” dels recursos de la xarxa (per exemple, la recent creació de Softvalencià, en paral·lel a la veterana Softcatalà). El perill seria quedar-nos despenjats els valencians de la globalització si continuem generant utilitats i recursos diferenciats entre català i valencià, un cas que guarda semblances parcials amb el gallec en la seua relació amb el portugués -tema complex perquè dos o més estats marquen ací la diferència. Ens preguntem si aquesta “valencianització” propugnada des d'algun àmbit educatiu i acadèmic, serveix realment per a integrar la gent refractària encara al terme “català”, a l'ús estàndard del valencià? Com interpretaria la resta de la població la creació de doblets constants català i valencià? No em puc estar d'introduir el terme suggerit per V. Partal quan es preguntava -si fa no fa- si no estàvem acceptant les subtileses dels “blavers il·lustrats”.

La jornada, en conclusió, va presentar un panorama més ric i variat del que ací ressenye. En aquest apunt només he esbossat unes poques qüestions entre el grapat de temes que els ponents hi van desplegar. Per ampliar-los encaste a continuació un breu relat digital amb flaixos d'imatges i frases que s'hi van dir, molt parcial però representatiu de l'acte. I més avall enllace amb tots els documents que ens oferiren en un pen driver: les ponències i les presentacions power point que els comunicants tingueren a bé oferir-nos prèviament. Si voleu endinsar-vos en algun tema concret, no quedareu defraudats. Em resta, per acabar, formular un desig: que la Jornada d'Alcoi contemple anualment també l'estat de la qüestió al món digital catalanòfon.

PRESENTACIONS D'ALGUNES PONÈNCIES:
-15 anys de la XTEC a Internet. Balanç i perspectives. - Jordi Vivancos
-Internet, un cas d'èxit per a la llengua catalana. - Vicent Partal
-Els usos de les TIC entre els estudiants. - Amparo Vañó i Joana Silvestre
-Serveis de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. - Oriol Camps
-Escoles en xarxa (Òmnium). - Gisela Muñoz

Enllace també amb una presentació de Genís Roca anterior a la jornada (de fa tres mesos) ja que s'assembla en part a la que va utilitzar per a la seua ponència. La causa és que no en va distribuir l'original al pen driver:
-Xarxanet.org: Acció en xarxa. - Genís Roca Salvatella
_____________________
Més notícies de la Jornada:
-El Punt.Cat i Vilaweb
_____________________

El valencià en l'era digital: Jornada de Sociolingüística d'Alcoi

2010-03-13T19:23:00.000+01:00

XV JORNADA DE SOCIOLINGÜÍSTICA D’ALCOI: El valencià en l’era digital

Descripció del curs:
Curs de sociolingüística, plasmat en forma de jornada, que es desenvolupa durant un dia en horari de matí i vesprada, que inclou conferències i taules redones. L'objectiu de la Jornada és l’anàlisi de la presència del valencià en un món digital i globalitzat i debatre els reptes del nou context comunicatiu en el marc referencial lingüístic.
En acabar el curs l'alumne podrà:
Conéixer la presència del valencià en els àmbits d'Internet i debatre els reptes del nou context comunicatiu en el marc referencial lingüístic.
Coneixements previs necessaris:
No és necessari cap coneixement previ.
Acció formativa dirigida a:
Estudiants, titulats universitaris i qualsevol persona interessada en aspectes relacionats amb la situació social del valencià o en temes de sociolingüística.
Temes que cal desenvolupar:
9.00 – 9.30 h Recepció i lliurament de la documentació 9.30 – 9.45 h Inauguració a càrrec del rector de la Universitat Politècnica de València Presenta: director del Campus d’Alcoi de la UPV 9.45 – 10.25 h “Hostings vingueren que de casa ens tragueren” Genís Roca, Empresa RocaSalvatella Presenta: Josep Cortés, Universitat Politècnica de València I. SOCIETAT 10.25 – 11.45 h Taula redona: “Els usos lingüístics amb les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC)” – “Perfils dels consumidors i usos lingüístics en les TIC a Catalunya”, Joan Solé Camardons, Generalitat de Catalunya – "Les tecnologies de la llengua en la normalització lingüística del gallec", Xavier Gómez Guinovart, Universitat de Vigo – “Els usos de les TIC entre els estudiants”, Amparo Vañó, Universitat de València, i Joana Silvestre, Universitat Politècnica de València – Modera: Josep Miquel Molina, Universitat Politècnica de València 11.45 – 12.15 h Pausa i cafè II. MITJANS DE COMUNICACIÓ 12.15 – 12.55h "Com internet ha convertit el català en una llengua global", Vicent Partal, Vilaweb Presenta: Vicent Romans, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià 12.55 – 14.30h Taula redona: “La llengua en els mitjans de comunicació digitals” – “La llengua i les TV digitals valencianes”, Juli Esteve, Info TV – “Els usos de les TIC a TV3 i Catalunya Ràdio”, Oriol Camps, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals – “Alcoi Digital. Una experiència digital en valencià”, Jordi Orts, Alcoi Digital – Modera: Brauki Montoya, Institut d’Estudis Catalans 14.30 – 16.30 h Dinar a la Filà Tomasines III. EDUCACIÓ 16.30 – 17.30 h Presentació d’experiències: “Els usos lingüístics de les TIC en l’educació”  “15 anys de la Xarxa Telemàtica Educativa (XTEC) a Internet. Balanç i perspectives”, Jordi Vivancos, Generalitat de Catalunya  "Escoles en xarxa. Projecte col•lectiu on les escoles fan cròniques d'actualitat”, Gisela Muñoz i Esther Garrido, d’Òmnium Cultural. Presenta: Sandra Obiol, Centre Ovidi Montllor 17.30 – 18.30 h “15 anys de la Jornada de Sociolingüística d’Alcoi” Entrevistes a: - Anna Serrano, Ajuntament d’Alcoi - Rafael Castelló, Universitat de València - Josep Lluís Doménech, Acadèmia Valenciana de la Llengua A càrrec d’Esther Vizcarra, Ciudad de Alcoy 18.30 – 18.45 h Cloenda a càrrec de les institucions i entitats organitzadores: Universitat Politècnica de València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Institut d’Estudis Catalans, Ajuntament d’Alcoi, Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià, Centre Ovidi Montllor. 19 – 20.30 h Actuació del cantautor Hugo Mas i La Factoria d’Alcoi, que presenten el seu primer disc *Al Centre Cultural d’Alcoi.

II Jornada Espurn@: Cooperació i metodologies 2.0 per al canvi

2010-03-03T22:04:00.001+01:00

Troba més fotos com aquesta a Un Entre Tants

Organitzada per l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona i per altres organismes oficials i educatius, dissabte passat ha tingut lloc a Salou la II Jornada Espurn@ per posar en comú quinze experiències educatives amb les noves tecnologies en àmbits de Primària, aules d'acollida i diversitat principalment, així com també s'hi han configurat vuit grups de treball al voltant de l'aplicació d'eines i entorns de la web 2.0.

En la primera part, l'escriptor Màrius Serra ha obert foc amb una amena conferència que palesava la seua mestria amb els jocs de paraules i l'enginy literari: hi érem presents 250 assistents en dissabte, per tant hi érem més que “docents”, dos-cents. I així ens va ficar tots en la butxaca. Amb tot, em vaig quedar amb tres idees. La primera: l'escriptura “demòtica” o ràpida de registres i entorns col·loquials (Twitter, sms, Facebook, etc.) és alternativa i utilitarista però s'ha d'ensenyar l'escriptura complexa als entorns que sobrepassen el paràgraf (blog, wiki...). Cal practicar molt l'adequació amb els alumnes. La segona idea amb la qual estic ben d'acord: la millor manera de fomentar la lectura és fomentar el llenguatge oral. La tercera: cal desenrotllar en l'alumnat la lectura “de caçador” (proactiva, selectiva) i la “de pescador” (lenta, compromesa). I una recomanació: Cal ensenyar a l'alumnat a esdevenir conscients de la imatge i la intimitat que mostren en l'àmbit digital. Quant a açò no poden restar analfabets.

Després d'un abundant esmorzar a l'IES Jaume I, hem continuat amb les experiències d'altres col·legues. Montserrat Vert ens ha presentat els seus treballs amb les miniwebquest: en prepara una per quinzena, feta de preguntes amb forma de webquest on l'avaluació no és tan acadèmica i complexa com en aquesta. La reflexió sobre el procés de treball per parelles i sobre l'aprenentatge sempre hi és present. Llegir, interpretar, explicar-se, conéixer-se i posicionar-se són les activitats bàsiques en aquest format d'estudi.

Imma Burgués treballa quinzenalment a Primària els valors i les emocions del seu alumnat per mitjà de contes clàssics que ella i altres companys reelaboren, il·lustren i guien amb aquests punts: introducció i sentit del conte, activitats de lectura (abans, durant i després), debat i treball lingüístic o artístic, valors i, finalment, enllaços web relacionats. Tots els seus contes es poden trobar allotjats a Calaméo.

En l'última hora, Ramon Barlam, Àlex Letosa i Carles Caño han presentat la proposta de treball en grup per tal de preparar el proper Sant Jordi “Virtual”. Es tracta de repetir i aprofundir en l'experiència del darrer curs en què es van confeccionar en diferents centres 68 relats digitals. L'storytelling -o relat digital- és el recurs d'explicar històries en un llenguatge menys lineal, que no siga l'escrit. Hi entren les històries multimèdia i gràfiques: narracions en àudio, còmics generats en webs, subtitulacions i afegitons de bafarades als vídeos elaborats o ja existents en xarxa, creacions de diaporames o de fotos narrades (pròpies o alienes) amb àudio i transicions, vídeos muntats, etc. Hi ha molt de material en la xarxa al seu voltant. Com que m'hi he apuntat al grup, espere avançar en la diversitat de propostes que n'hi ha, alhora que podré sistematitzar els recursos que els programes i les webs ofereixen. D'això en parlarem més endavant.

En definitiva, m'haguera agradat acudir a més comunicacions dels col·legues catalans, però m'he de donar per satisfet amb aquest muntó de faena de recerca que m'ha tornat a engrescar, tan motivadora i “col·laborativa”. I és que Espurna és un projecte en què hi ha sis mil professors implicats (i prop de 800 a la seua xarxa social), i les experiències amb les noves tecnologies que posen en comú estan amplament validades per la seua pràctica docent. La diversitat i riquesa de recursos, utilitats i entorns d'aprenentage TIC que apliquen a l'aula són generosament compartits a la seua web, a la xarxa social i a les seues jornades. Espurna és, en paraules de Xavier Suñé, una tasca de construcció massiva. Per què no registrar-s'hi, aprendre i cooperar tots nosaltres en l'aplicació d'aquestes noves eines a les aules valencianes? Continuarem...

Dos treballs amb wikis

2010-02-25T22:25:00.004+01:00

Treballar amb un wiki per trimestre és un propòsit que vaig acomplint des de fa quatre cursos escolars, ja siga en educació secundària, batxillerats o ensenyament d'adults d'àmbits diversos. És la meua plataforma d'ensenyament i aprenentatge cooperatiu per excel·lència. Les bondats d'aital recurs són indiscutibles i han sigut llargament explanades en la xarxa per col·legues pioners. Sorprenentment el wiki és una eina desconeguda en la pràctica per la immensa majoria d'usuaris de blogs educatius, els quals, quan hi aterren, troben en ell el recurs complementari del seu ensenyament digital. Així doncs, en aquest apunt volia presentar dos treballs recents amb la plataforma de Wikispaces, millorada recentment i configurada, per fi, en català.

Pel·lícula Verge és l'espai que emmarca el projecte de lectura del llibre homònim de Jordi Sierra. El treball de l'alumnat de 4t ESO s'ha qualificat sobre dos punts de l'avaluació ja que s'hi valora el desplegament de certes competències bàsiques: la comunicació lingüística; el tractament digitalitzat de la informació; les competències social, cultural i artística, etc. Hi ha hagut una acceptable integració dels aprenentatges formal i no formal per mitjà de la llengua a través de la representació, la interpretació i la comprensió de la realitat narrada per tal com es basa en casos actuals i divulgats pels media. Com s'ha dut a terme? Val més que hi feu una ullada, però m'hi avance.

Les dues tertúlies dialògiques han encetat la reflexió oral a classe sobre els continguts de la lectura. Després s'ha complementat cada relat amb un final diferent que proposara altres solucions dels drames narrats al llibre. S'han traduït, inserit i enllaçat les notícies relacionades amb els successos de les històries recercant en la premsa digital. S'ha promogut, bé que mínimament, l'argumentació escrita per mitjà del fòrum de discussió al voltant del relats i del procés d'elaboració dels vídeos. Finalment s'ha introduït l'alumnat en la tècnica del relat digital a fi que recrearen amb imatges, música i text, alguna de les 22 històries de la lectura. El producte ha quedat plasmat en 16 vídeos curts. En aquesta darrera activitat la cooperació dels grups ha sigut extraordinària. Han especialitzat la seua tasca per a planificar i elaborar el vídeo i han activat molts coneixements previs o nous, com ara el del llenguatge fotogràfic i audiovisual en general, i el maneig, almenys, d'un programa d'ordinador: Fotos narradas 3, Windows Video Maker o Power Point (amb un reconversor a vídeo). Aquest nou mitjà d'expressió els ha agradat tant que supera l'èxit de les tradicionals presentacions: volen utilitzar-lo per als treballs que els manen en les altres àrees.

El segon wiki, Plataformes, m'ha servit com a aula virtual per a presentar recursos i fomentar l'aprenentatge autònom del professorat que s'inicia en l'ús de les noves tecnologies. Aquesta autonomia sempre és difícil d'aconseguir en els primers moments per banda dels nouvinguts a les TIC. Fins que no passa el període de familiarització amb les diferents interfícies, amb les rutines freqüents, amb la diversitat de widgets i programes, la por a l'ordinador i a la selva d'Internet hi són presents amb dubtes i errors. En aquest wiki, doncs, la seqüenciació d'activitats d'un típic taller de TIC no és massa clarificadora per a aquells usuaris no presents al curs, però les seues pàgines forneixen enllaços, recursos i propostes d'interés per a dur a l'aula. La vocació d'aquest lloc web és de mantenir-se en stand-by fins arribar a completar-se amb noves aplicacions i videotutorials que ens acosten a l'explotació didàctica del wiki.

---------------------------------------------------------------

L'odi. Relat digital de quatre alumnes de 4t ESO basat en el conte homònim de J.S.F.

Relat Digital - L'odi 4t ESO IES Joanot Martorell a Vimeo.

VII Encontre Carles Salvador: JORNADA «Homenatge a Enric Valor»

2010-02-05T14:38:00.001+01:00

Us convide a assistir a la que ja ha esdevingut la nostra trobada del professorat en valencià que es celebrarà demà dissabte, dia 6, com cada mes de febrer a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, carrer de Sant Ferran, 12, València
Organitza: Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

«Curs Mitjà de Gramàtica Catalana referida especialment al País Valencià és un magnífic potencial en la tasca de consolidació de la nostra personalitat col·lectiva. La funció dels compromesos en l’educació idiomàtica –gramàtics i pedagogs- esdevé, doncs, transcendental.» [Vicent Pitarch, 1977].

«Perquè a mesura que el nostre idioma tinga un ús més extens, aniran sorgint-hi nous problemes... La perspicàcia d’Enric Valor ens pot proporcionar nous capítols perquè “millorem el llenguatge”». [Joan Solà, 1979].

«Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l’ús, al conreu, al respecte i a la difusió del valencià, el nostre català.» (Enric Valor)

No ens calen més raons per justificar el nostre homenatge a qui tantes lliçons ens va donar de fidelitat, mestria i coratge en la difusió de la llengua. En conseqüència i agraïment, us invitem —un any més— a participar en la trobada del professorat de Secundària, i a incorporar-vos a la nostra xarxa UN ENTRE TANTS, una de les maneres de futur per a facilitar l’aprenentatge del català. El mestre Enric Valor i Vives ens ho agrairia, nosaltres li ho dediquem.

PROGRAMA

10,30 h. PRESENTACIÓ: Isidre Crespo, Centre Carles Salvador.
11 h. COMUNICACIÓ: «Enric Valor, estudiós de la llengua»
Per Josep Daniel Climent, Professor de Valencià, estudiós dels gramàtics valencians.
11.30 h CONFERÈNCIA: «EL SENYOR ENRIC VALOR DE CASTALLA: ESCRIPTOR I CIUTADÀ»
Per Vicent Brotons, Professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, Vicedegà de la Facultat d’Educació i Director de la Unitat d’Educació Multilingüe.
12.30 h. PRESENTACIÓ de la xarxa de professors UN ENTRE TANTS
13 h. COL·LOQUI general [30 minuts]
13.30 h. CLOENDA

Any Nou, “Favicona” Nova

2010-01-04T18:45:00.008+01:00

Us propose una xicoteta pràctica amb el codi HTML del vostre blog de Blogger: personalitzar el que es diu “favicona” (o favicon en anglés), que és la petita imatge corporativa del vostre lloc web que acompanya la URL. Així bescanviareu la icona B de Blogger per una altra que vosaltres dissenyeu per a representar el blog (o el wiki) al costat de la barra de navegació. En primer lloc, és una activitat creativa perquè ens obliga a buscar una imatge (quadrada) o a dissenyar un logo (també quadrat) amb què el nostre espai web puga ser representat i reconegut a través de la xarxa. En segon lloc, entrar a manipular elements senzills del codi HTML del blog (o el wiki) ens reconcilia amb la informàtica estricta i ens motiva a millorar, entre altres, l'estètica de les plantilles dels llocs web que hàgem creat. Fa temps que tenia intenció de canviar la favicona i he trobat un post argentí que n'explica el procediment de manera senzilla. A més d'enllaçar les instruccions originals, les adapte ací baix per si voleu intentar-ho. No és díficil si seguiu atentament les passes.

El fet de canviar la favicona és perquè li dóna un toc especial i personal al nostre blog, ja que, per defecte, les bitàcoles de Blogger porten la favicona de la B en blanc sobre el fons taronja.
El primer que hem de fer és crear una imatge de 16x16 píxels de mida. El disseny depén de cada blog en particular, igual com els colors i imatges que hi vulgueu posar.
Un cop tenim la imatge 16x16 píxels que volem, la guardem. Ací cal prestar atenció, ja que aquesta imatge que creem és un arxiu .JPG (o .PNG., o .BMP, etc.) i el que necessitem nosaltres per crear la favicona és un arxiu amb extensió .ICO. Per convertir aquest .JPG a un .ICO busquem la web Dynamic i cliquem a Examinar (o Navega), escollim des de l'ordinador la imatge que hem creat per a Favicona, després fem clic sobre Create Icon. Això ens crearà la imatge .ICO i la descarregarem al nostre PC.
Així doncs, ja tenim la favicona en format .ICO; el que hem de fer ara és apujar aquesta imatge a algun hosting (web d'allotjament) d'imatges que suporte els fitxers especials .ICO. Jo recomane que us creeu un compte a Fileden (web gratuïta d'allotjament per a tota mena de documents) i ací podreu carregar el vostre "favicon.ico" sense problemes.
Una vegada que apugeu la favicona només us quedarà inserir-la al blog. Per a això anem a Disseny i l'Edició HTML del blog on busquem a les primeres línies el codi següent:

On hem de reemplaçar http://sitio.com/favicon.ico per la URL de la favicona que apugem a Fileden, la qual ha de ser molt semblant a aquest exemple: http://www.fileden.com/files/2010/1/3/2712649/favicon.ico. Desem els canvis i està llest, ja tenim la nostra pròpia favicona per al blog de Blogger.

Per a què una nova xarxa social: Un entre tants?

2009-12-29T22:28:00.002+01:00

Els dos anys darrers han contemplat la lenta aparició de les xarxes socials de caràcter educatiu per mitjà de la plataforma Ning. Des de la pionera -al nostre parer- Internet en el Aula hem vist sorgir xarxes temàtiques creades per professorat atent a la innovació educativa i a les noves tecnologies. Així mateix, molts centres educatius han obert amb Ning espais d'interacció amb l'alumnat d'abast més ampli que el blog. Jo mateix vaig experimentar el darrer trimestre del curs passat amb De gom a gom, enfocada a les bones pràctiques que l'alumnat de 4t ESO hauria de fer a través d'una xarxa social habitual (Tuenti, Fotolog, etc.) i a l'ús del valencià en aquest nou marc de comunicació.

Malgrat que moltes xarxes educatives són tancades al públic alié a la comunitat que la va mamprendre, sobretot les estudiantils, algunes d'elles cerquen crear associacions obertes per a intercanviar experiències, presentar "bones pràctiques amb les TIC", recursos i materials al voltant d'una o més matèries de l'ensenyament -des de la Primària a la Universitat. L'avantatge és palés: compartir en un espai comú a molts usuaris la ingent informació que es difon a través de blogs, wikis i webs dispersos tot seleccionant, si cap, aquelles experiències i utilitats concretes que els membres volen conéixer millor o que fan servir. No s'està un tampoc de comentar altres aspectes relacionats amb l'ensenyament i amb el grup social específic que conforma cada xarxa.

A la barra lateral del blog he introduït un llistat de vora 30 xarxes educatives obertes de diferent tarannà però molt descriptives. Entre elles es troba la que hem obert recentment un grup de professors de l'ensenyament en valencià: Un Entre Tants. Amb ella no volem repetir el que ja altres xarxes més consolidades estan desplegant en català. El nostre interés és servir de modesta plataforma a la introducció de les TIC per part del professorat pròxim a nosaltres perquè s'òbriga amb més força aquest camí d'innovació pedagògica en valencià. El treball cooperatiu al qual estem poc avesats és la marca d'aquest espai. A la presentació de la xarxa vam marcar aquests sis punts com a objectius:

La reflexió sobre l'ús o el desús de les TIC a l'ensenyament
Generar propostes que puguen tenir capacitat reivindicativa per a la introducció i el bon ús de les TIC als centres
Formar-nos com a usuaris competents en les eines digitals
Elaborar materials en valencià de les diferents àrees curriculars tot usant eines digitals
Promoure converses capaces de transcendir a la societat
Posar en funcionament estratègies per fer més visible i dignificar el català en la societat valenciana

En tres setmanes estem arribant al centenar d'usuaris malgrat la pausa de les festes nadalenques. Amb la represa del curs escolar la xarxa revifarà la seua activitat i comptarà amb nous membres, amb tots aquells que busqueu suport i vulgueu aportar el vostre gra d'experiència amb les eines digitals. Volem comptar també amb els qui opineu des de la convicció o l'escepticisme sobre el desplegament dels nous recursos electrònics en l'àmbit educatiu valencià, molt mancat de planificació i de visió de futur. Agrupem les forces i... endavant! Us desitge, a més, que tingueu un Bon Any!!!

VI Encontre Carles Salvador: Eines digitals a l'aula

2009-11-29T23:55:00.004+01:00

Dins de dos dissabtes ens tornarem a trobar una colla de professors que impartim les classes en valencià per a parlar d'eines digitals a l'aula. Ho farem en el marc de la pionera Escola Gavina a Picanya que ha tingut a bé acollir aquesta jornada i oferir-nos el seu espai wifi, les aules i el café. Els ho agraïm ben sincerament. Els qui preparem l'esdeveniment hi tenim molta il·lusió posada perquè pretenem arribar a un grapat de col·legues nouvinguts que volen augmentar la seua competència didàctica incorporant o millorant l'ús de les plataformes digitals, dels recursos i les utilitats que Internet forneix. "Eines digitals a l'aula" és la segona jornada que el Centre Carles Salvador promou al voltant de les TIC, enguany amb la col·laboració d'un grup de professors que han organitzat uns tallers d'acostament a les plataformes digitals educatives més conegudes, i que presentaran la nova xarxa Un entre tants, xarxa cooperativa d'experiències TIC per a l'ensenyament en valencià. També hi ha prevista una conferència inaugural sobre la Literatura després d'Internet. La difusió de l'ús de les eines digitals en educació es fa amb massa lentitud en el marc valencià, està molt descompensada segons les zones i, malgrat els cursos organitzats pels cefires i d'altres organismes acadèmics, no acaba d'implicar la majoria dels docents, almenys és la meua impressió. Les causes estan per veure. Però nosaltres seguim la idea que propaga, entre molts altres, Toni Navarro amb el seu "Blogfessors en Tàndem": el treball cooperatiu, la innovació, les TIC i els multimèdia com a recursos per millorar la nostra pràctica docent. Per això us convidem també a prendre part de l'Encontre i, si no podeu, a formar part de la nova xarxa social, un espai per a motivar-nos i aprendre els uns dels altres.

Una activitat de traducció i subtitulació en DotSub

2009-10-27T21:31:00.002+01:00

L'incipient blog Classes de 3r (Primària) d'Elx ha proposat als alumnes l'activitat de traducció de la famosa cançó de Louis Armstrong What a Wonderful World i ha inserit un dels vídeos de la fantàstica melodia amb subtítols en anglés/francés. Aquesta proposta m'ha suggerit que es podria haver anat més enllà amb l'exercici per tal de fer-ho públic als pares -es tracta d'un blog educatiu que consulta també la família des de casa- i he recorregut a la pàgina de DotSub, encara poc coneguda per molts ensenyants. Allí es troba una mina de vídeos didàctics i musicals en llengües diferents on el català és encara minoritari. La principal característica és la possibilitat de subtitular cada vídeo a la llengua que un vulga. Per què no fer servir aquesta eina cooperativa que dota alhora d'un nou sentit a l'acte de traduir per tal de difondre un audivisual d'interés? El procediment de trascripció (primera subtitulació) o de traducció d'una base ja feta són realment senzills i força ràpids. Els tutorials de la web hi ajuden bé -en anglés. Un altre avantatge d'aquest espai és que s'ofereix el text complet de cada subtitulació igual com ho fa Slideshare amb les presentacions que hostatja, per exemple. Així doncs, no deixeu sense comprendre cap videoclip, reportatge o documental que us agrade presentar o treballar a classe. Pengeu-lo en DotSub o aprofiteu-n'hi un per a difondre en aquest espai la nostra llengua.

Incruste ací baix la pràctica que acabe de fer amb el videoclip "Quin món tan estupend". I disculpeu la gosadia de la traducció sil·làbica, un intent perquè puga ser cantada per una veu esgarrada i ronca.

Espais de recursos per a la interacció a l'aula

2009-10-03T11:07:00.007+02:00

Vull ressenyar amb brevetat tres llocs de gran interés que he trobat aquests dies des d'on pouar recursos, exercitar la interacció a classe amb alumnes especialment nouvinguts -o no, que diria Francino- i traure abundants temes transversals.

El primer és Espai LIC, dins la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Hi trobem materials didàctics per al català inicial, experiències per a crear centres acollidors, plans educatius d'entorn, projectes de convivència i mediació escolar, educació intercultural i gran quantitat de propostes complementàries.

El segon és Interactuem a l'Escola, espai multimèdia, en valencià i castellà, on aprendre, ensenyar i interactuar dins el marc de l'educació per al desenvolupament. Hi veiem material de treball per a temes transversals, tutories i educació en valors (treball, consum, desigualtat, immigració, violència, poder). Aquesta web, creada sota l'auspici de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO i la nostra Conselleria d'Immigració i Ciutadania, pretén un abast d'accions en centres que ultrapasse els recursos didàctics que s'hi presenten.

El tercer espai el va presentar recentment Angus Iglesias al seu blog Cuaderno amarillo: Edu 2.0, una plataforma d'aprenentatge semipresencial o aula virtual molt intuitiva -semblant a Mooodle- que permet una gestió docent bastant completa mitjançant la creació d'una comunitat d'aprenentatge. La interfície no es presenta encara en català. Angus explica quatre motius pels quals la introdueix aquest curs en les seues classes de castellà:

Afavoreix l'ajuda del professor als alumnes amb la possibilitat d'incloure recursos propis i de tercers.
Promou la interacció entre alumnes d'un mateix nivell (classe) i entre alumnes de classes distintes.
Possibilita l'atenció a les necessitats dels alumnes més enllà de les hores de classe presencials.
Permet als alumnes familiaritzar-se i apropiar-se d'una eina que en un futur molt pròxim per a ells hauran d'utilitzar en els ambients de treball virtuals que es promouen en l'Educació Superior.

Dos webs i una plataforma d'e-Learning, per a complementar i gestionar la pràctica docent amb els recursos TIC i de retruc crear comunitats d'aprenentatge. Per què no fer-hi un volt?

Primera novel·la inèdita i gratuïta per Internet abans de l'aparició en llibreries

2009-09-29T00:01:00.026+02:00

La notícia, l'he trobada en Calaméo avui: l'editorial francesa Gutenberg publica en aquella web la novel·la íntegra d'Omair Ahmad, Le conteur, un mes abans de l'aparició en llibreries, però sense permetre d'abaixar-nos-la. El 4 de novembre s'interromprà la possibilitat de llegir-la en pantalla i s'haurà d'adquirir al preu de 15 € en format de llibre... analògic?, -potser acabarem anomenant-lo així també. Si encara no hem llegit una novel·la inèdita i actual en la pantalla del nostre ordinador, disposarem de cinc setmanes per a fer-ne la prova.

Alguns media electrònics francesos se n'han fet eco: Actualitté o LivresHebdo. El director editorial, Stephen Belfond, vol fer conéixer al gran públic la novel·la que creu destinada a esdevenir un clàssic. Diu que Le conteur és una magnífica història d'amor i d'amistat en la línia de Les mil i una nits, del Petit Príncep i de Ficciones. La fórmula de facilitar l'accés a la novel·la a milers d'internautes és la millor estratègia per difondre-la en massa. Belfond s'ha fet el compte que nombrosos lectors voldran adquirir-la en paper imprés per a ells o per a regalar-la una vegada els haja captivat.

Això sí que és apostar fort per un producte i sense por a la difusió digital de la literatura contemporània. La nova tècnica de màrqueting li augura un gran èxit de vendes a les portes del Nadal. Està basada en les teories de Chris Anderson, redactor cap de la revista Wired, el qual ha "inventat" l'economia de la gratuïtat, o, "per què 0.00 dòl·lars és el futur dels negocis". Al capdavall, aquesta promoció és un esquer nou per fer-nos mossegar en la societat de consum en la qual la lectura -o la venda de llibres- també forneix un gran mercat. Però no m'importa aquesta manera de seduir si es tracta de fer llegir.

Gutenberg fa l'ullet a Internet des del seu taller d'impressor amb la seguretat que conservarà la feina per molt de temps. O no tant?

El debat permanent sobre les xarxes socials

2009-09-24T19:04:00.004+02:00

“La cara amagada de Facebook”

Igual com jo, molts de vosaltres deveu estar rebent emails de coneguts que us alerten dels perills de Facebook. Hi ha un vídeo a YouTube que me l'han enllaçat ja diverses ocasions en mails acompanyats de contingut esborronador i apocalíptic per usar la coneguda xarxa. Al final m'he parat a escoltar els set minuts i mig de thriller. Perquè sapigueu quin pa hi donen, -paga la pena veure'l per l'estil orwellià-, traduïsc un sol fragment en bloc:

En algun lloc del món hi ha algú anotant fins al mínim detall del teu perfil de Facebook. Té la teua edat, color favorit, on vius, quin número calces, el color dels teus ulls i la quantitat de vegades que has terminat amb la teua parella. En una altra columna té les teues pel·lícules favorites, la roba que uses, les fotos de les teues vacances, inclús quant pesa el teu cervell. Quan aquest home anota totes les dades personals que tens en Facebook, s'alça i es dirigeix a una altra sala on altres homes amb ulleres i purs, es reparteixen els trossos de la teua vida privada com si foren fitxes de pòquer. Per tant, per al llenguatge de Facebook, compartir és anunciar. Per als seus creadors n'és prou de creuar-se de braços i veure com milions d'addictes transmeten voluntàriament les dades personals, fotografies i llistes dels seus objectes de consum favorits. Una vegada que ha rebut aquesta ampla base de dades, Facebook no fa més que revendre la informació als seus anunciants.

No obstant aquest to de conspiració --s'hi diu que Facebook és un experiment de manipulació global--, el vídeo aborda d'altres problemes que sí tenen molta rellevància legal: la propietat perpètua de les imatges i la informació que hi aportes passa a Facebook; al contracte acceptem el seu dret a la distribució de tot el que hi pengem; acceptem també la permanència en xarxa de tota dada personal després de retirar-nos-en i tancar el compte... Sobre aquests punts, els legisladors haurien d'elaborar una llei actualitzada que ens protegís de l'ús fraudulent de la nostra imatge i les dades personals sobre les quals només els propietaris hauríem de tenir el dret de la difusió, de la rectificació i l'eliminació.

Encara que no m'agrada el punt de vista esbiaixat i apocalíptic d'aquest reportatge, n'aprecie el toc d'atenció davant les actituds irreflexives o ingènues que una part indeterminada d'usuaris -principalment, però no sols, adolescents- practica en la xarxa per mitjà de qualsevol plataforma. Els perills que són a la posta per l'ús d'Internet no són els únics al llarg de la vida, però no han de ser tampoc desdenyats. I com sempre, una bona educació i “netiqueta” -passez-moi le mot- en l'ús de les TIC a casa i a l'escola, haurà d'exorcitzar els usos inadequats i promoure l'aprofitament cultural i pedagògic que aquesta magnífica finestra ens forneix al professorat. La defensa o l'atac apassionats a les xarxes socials d'Internet no ha de rebaixar, tanmateix, la qualitat del debat sobre l'ús que en fem, i aquest vídeo, de veracitat no contrastada, no deixa en bon lloc als usuaris ni al “règim virtual totalitari” que suposa Facebook. De tota manera..., jo em quede amb Ning!

Tres idees per a l'animació lectora

2009-09-08T17:30:00.009+02:00

Un llibre, un recurs electrònic d'expressió i un pla de lectura.

Un dels nombrosos títols que farem llegir en valencià serà el nou recull d'històries breus del conegut autor Jordi Sierra: Pel·lícula verge (contes perversos). Llibre editat per Intermón Oxfam al mes de maig. Aquest és una compilació de relats curts, que de forma directa i sense dissimular l'horror, testimonia la realitat de milions de nens i nenes en el món: les nenes núvies de Xina, els nens guerrillers de Colòmbia, les esposes adolescents assassinades a l’Índia, són algunes de les realitats reflectides en aquestes històries, que Sierra i Fabra ha pogut constatar a través dels seus viatges per les més diverses latituds. La diversitat temàtica d'aquests relats incomplets en alguna part de la seua estructura ens permetrà encetar de nou la tertúlia dialògica a classe, la investigació periodística de successos reals semblants als narrats, la complementació narrativa d'algun relat, activitats que publicarem per mitjà d'un wiki. Ací introduirem, a més, l'aplicació següent.

El programa gratuït de Microsoft "Fotos narrades 3 per a Windows" ens fornirà l'eina de producció audiovisual que puga recrear amb imatges, so i text alguna de les històries més impactants de la lectura proposada. El nivell al qual va dirigida l'activitat serà 4t ESO. Sobre el relat digital poden trobar-se un munt d'articles a Internet, com ara el de Jaime A. Rodríguez, el de Claudia Rodríguez, la web de Carmina Gregori (UV) o bé la presentació de la professora María Alcantud (UV). Les eines per a l'Story Telling es presenten abundants, segons el mitjà i el procediment narratiu que vulguem fer-hi servir, però provarem per primera vegada el recurs multimèdia esmentat.

Per a 1r i 2n ESO, l'institut està preparant un pla de lectura. Molts centres ja el porten endavant d'una manera o altra des de fa temps. Al meu es pretén instituir organitzadament per primer cop. A tal fi estem adaptant al Joanot Martorell el projecte que es duu a terme en alguns instituts madrilenys, entre els quals es troba el Manuel de Falla, de Coslada. Si obriu el document Pdf del projecte, hi trobareu un modest pla que ja m'encantaria que pogués funcionar, si més no, durant la segona avaluació. Ho veurem.

Tres petites idees per encetar un nou any de lectures "obligatòries" i "optatives" a Secundària amb activitats amenes i una mica TIC.

La Literatura Digital al XXI Encontre d'Escriptors

2009-09-03T14:39:00.007+02:00

Salutacions a tothom després d'aquests mesos de sequera. No hi calen excuses sinó posar-se de nou a escriure i relatar passades i futures experiències TIC, a comentar les troballes i a convidar els lectors i les lectores d'aquest blog (em torne a passar al terme amb -g) a les activitats que aprofiten per als que compartim l'ús de la web 2.0.

Per obrir mos, vull informar-vos que el XXI Encontre d'Escriptors que es celebrarà del 27 al 31 del mes proper durant els Premis Octubre girarà al voltant de la Literatura Digital, i serà coordinat per Laura Borràs, experta professora universitària en la matèria.

Al preàmbul de la pàgina web se n'explica la intenció:

"La literatura digital és un terreny emergent (poesia digital, narrativa hipertextual, ciberteatre, literatura col·lectiva, blocs, wikis...). El fenomen dels weblogs, la creació literària a la xarxa, les relacions entre videojocs i literatura, les possibilitats literàries de l'hipertext o la crítica literària electrònica són alguns dels aspectes que analitzarà aquest XXI Encontre d'Escriptors.

Les tecnologies digitals afavoreixen l'aparició de nous patrons de creació literària, alhora que proporcionen eines i enfocaments diversos en l'àmbit docent, per exemple. Aquest context digital ens obliga a repensar els pressupostos teòrics i els conceptes més bàsics de la teoria literària si volem disposar de recursos que ens permeten aproximar-nos críticament a les noves formes de textualitat electrònica."

S'ha de fer inscripció per poder assistir-hi però és sorprenentment gratuïta (llevat dels universitaris que necessiten crèdits de lliure disposició). 10 conferències i taules rodones es reparteixen per igual entre matins i vesprades perquè puguem acudir a bona part de l'encontre els professors de secundària que ja hem iniciat el curs en aquesta data. Us convide a visitar la web de l'Octubre CCC i a fer-hi la inscripció molt aviat, si us va de gust. Places limitadíssimes.
_______________________
Laura Borràs i el llibre electrònic, a TV3 (vídeo)
_______________________

III Premi Espiral d'edublogs 2009: resultats

2009-05-12T23:55:00.005+02:00

El bloc continua sent el suport educatiu més utilitzat en la web 2.0 mentre s'incrementen els treballs amb wikis, moodles, joomlas i s'introdueix la xarxa social com a eina d'expressió col·lectiva també a l'àmbit acadèmic. Per això, entre el nombre creixent de premis que es concedeixen als blocs de diferent temàtica, hem de destacar novament el Premi Espiral, de caràcter estatal i referit a l'àmbit educatiu de totes les matèries del currículum, des de la Primària a la Universitat passant per l'educació de persones adultes.

Aquest premi ha esdevingut en la seua tercera convocatòria un mostrador dels millors aprofitaments didàctics que el bloc forneix a l'ensenyament. L'Associació Espiral, Educació i Tecnologia, promotora del premi, vol reconéixer el treball del professorat en la xarxa que n'ha sabut demostrar la utilitat pedagògica. Així mateix, pretén servir de motivació d'un corrent educatiu dins de la blocosfera que ajude a la generalització de l'ús de les TIC a l'aula.

Entre les diverses categories premiades ressaltem la primera: 'Blocs de professors i professores,' de caràcter individual amb contingut educatiu. Ho fem perquè explica clarament les quatre columnes sobre les quals “s'ha d'assentar” aquesta mena de blocs que possiblement siga la més practicada entre nosaltres:

*Conté reflexions sobre l'aula i l'educació en general
*Ofereix recursos per a altres professors
*Elabora materials didàctics
*Té un contingut marcadament educatiu

36 blocs han sigut premiats, dels quals hi ha 9 en català. D'aquests, en trobem dos dirigits a l'ensenyament de les llengües clàssiques; dos a la formació d'adults (en català bàsic i en TIC); dos en la categoria d'assessorament, formació i associacions; dos blocs més de centre educatiu, i un blog de biologia i geologia. Convé fer una passejada pels altres blocs dedicats a l'ensenyament de la llengua, entre les nombroses bitàcoles presentades, per la quantitat d'activitats, recursos, materials i experiències relatades. Ara podem aprendre més de la generositat d'aquests col·legues que ens mostren, any rere any, la seua tasca en benefici de tota la comunitat educativa.

Llegim amb els fills, amb les pantalles?

2009-04-29T18:33:00.007+02:00

Prenc el títol de la conferència tan interessant que dilluns passat féu Gonçal López-Pampló en el marc de la Fira del Llibre de València, de la qual seleccione alguna idea per a la reflexió.

Es diu que les pantalles allunyen els xiquets i les xiquetes de la lectura i és més aviat el contrari. La lectura, com a acte de descodificació i de coneixement no es pot restringir avui a la lletra impresa: mòbils i ordinadors amb internet pel mig ens endinsen en l'estructura hipertextual i multimèdia de la informació, on la lectura multimèdia es fa cada vegada més freqüent i necessària, d'ací que s'haja de promoure la competència digital, no tan sols de l'alumnat, sinó també dels pares i les mares. Aquests controlen només visualment l'accés a Internet dels fills i aquest acte es realitza quasi sempre a l'àmbit estrictament privat de l'adolescent. La clau rauria a compartir amb els mateixos fills l'interés per l'ús d'internet: tenir, per exemple, un ordinador comú a la sala d'estar des d'on intercanviar experiències tècniques i buscar continguts acadèmics o lúdics. L'oci actiu a casa pot contribuir al foment de la lectura i de les capacitats que s'hi associen.

El llibre objecte ja no és l'únic centre efectiu de la cultura, malgrat la seua permanència real, prestigiosa i amb futur assegurat. L'alfabetització al segle XXI implicarà la capacitat de descodificar la informació rellevant i contrastada dins una societat “mediada” per les noves tecnologies. I els pares, al costat del professorat, han de pensar que Internet no fa malbé les relacions amb la família o els amics sinó que les reforça. Internet no distorsiona les relacions sinó que les fomenta : les xarxes socials en són un bon exemple. Tampoc no és excloent ni substitueix les relacions socials directes (la cita al carrer, la tertúlia al bar... ), ni la lectura de plaer o literària.

Quan llig o sent a companys l'afirmació que no entren en el món aclaparador de les xarxes socials també els entenc. La seua manera de socialitzar-se, anterior a la web 2.0, és prou satisfàctoria per al seu mode de vida i els seus interessos. Tanmateix, seria desitjable que feren un major esforç de comprensió envers els adolescents (i els adults) que des de la intimitat de la casa, entren en contacte amb xats, fòrums, blocs, notes “al mur” de Facebook, etc. amb antics o nous amics que ens amplien el coneixement del món. Els pares i els mestres no poden donar l'esquena a les noves maneres de relació social que s'estenen des d'internet. Convé, a més, que les aprofiten en els papers que els corresponen.

Bibliografia:
Monsoriu, Mar (2009). Manual de redes sociales en Internet. Aprende a usar Tuenti, Facebook, Fotolog, MySpace, etc. ¡mejor que tus hijos!, Madrid, Creaciones Copyright.

Aplicacions educatives de les xarxes socials (I)

2009-03-30T15:36:00.005+02:00

De nou per ací després d'un mes i mig en què no he parat d'impartir cursos i de treballar amb l'alumnat amb wikis i xarxes socials. Lamente la desatenció d'aquest espai i la "sequera" -com en diu Queti- patida al bloc. Les properes entrades em centraré a comentar les meues darreres experiències al respecte, bastant gratificants, per cert.

Arran de la xarrada de febrer amb Toni Navarro sobre les possibilitats de les xarxes socials en l'ensenyament amb les TIC, i la seua obertura de l'espai Animació Lectora, vaig reflexionar sobre el profit d'obrir-ne una per als 45 alumnes de 4t ESO que tinc enguany. M'he passat un muntó d'hores traduint la interfície de NING al català (versió valenciana) que aviat posaré a l'abast de tothom. Facebook ja està traduït -en col·laboració, i per més d'un miler de persones-, però té una finalitat distinta, com sabeu els qui el coneixeu. Ning m'ha seduït, no sols per l'ús fantàstic que li dóna la plataforma Internet en el aula, -que va complir un any recentment-, sinó per les diverses possibilitats de control i seguretat que presenta, a més que s'elimina la publicitat si la finalitat de la xarxa és educativa. La interacció que forneix Ning és completa: xat (col·lectiu i privat), fòrums, blocs, grups de discussió que generen temes, pàgines individuals, inserció de fotos, vídeos, àudio, aplicacions, etc. fins a 10 Gb, a més de notes i creació d'esdeveniments. "De gom a gom" és la xarxa educativa experimental que he obert fa dues setmanes després d'elaborar un decàleg de conducta o "netiqueta" amb la finalitat que s'expressen en valencià correcte, hàbit inusual en una xarxa lliure com aquelles on participen molts alumnes: fotolog i tuenti (on s'accedeix per invitació només). L'èxit de participació, de moment, és aclaparador. Imagineu-vos l'alumnat castellanoparlant creant motu proprio els seus blocs i fòrums de discussió, i damunt enganxats a participar-hi i a usar el valencià espontàniament -per un miserable mig punt de nota de l'avaluació sobre cinc escrits mínims a la xarxa.

Per què Ning? La presentació que incruste ací baix pot donar-vos una idea del motiu de l'elecció. En les properes entrades relataré alguna valoració i conseqüència més d'aquest experiment. De moment podeu revisar-lo vosaltres durant aquesta setmana en què que restarà oberta la plataforma. Més tard la tornarem a la seua privadesa més íntima.

Aplicaciones Educativas De Las Redes Sociales

View more presentations from Juan josé De haro.

Ecos d'un dissabte blocaire

2009-02-15T23:15:00.004+01:00

El passat dissabte dia 7 no era la primera vegada que un grup de blocaires valencians del món educatiu es reunien per a xarrar sobre les seues experiències amb les TIC o coordinar-se per traçar algun projecte en comú, però sí que ho ha estat per als professors que ensenyem valencià als instituts i que estem treballant fa temps amb els blocs d'aula, de llengua i literatura, de comentari de textos... i la trobada, en el marc del V Encontre Carles Salvador, ha esdevingut ja una propera necessitat que hauria de consolidar-se amb la creació d'aplecs anuals, si més no.

Laura Borràs va obrir foc subratllant la necessitat d'ensenyar “fent ús de la virtualitat” davant la “infoxicació”, terme que combina la informació i la intoxicació que deriven de la gestió i digestió de l'allau informatiu dels temps actuals. Cada dia apareixen nous entorns d'aprenentatge virtual on la no presencialitat i la asincronia són potencials que hauríem d'aprofitar per a orientar l'alumnat en les noves rutes de la informació, de construcció del coneixement i de l'acció al costat de l'aula. Els nadius digitals –com ho és la majoria del nostre alumnat– acostumen a buscar en el web informació molt ràpida i aleatòria –no selectiva–. Ho deveu haver comprovat pels treballs que ens presenten. Si bé, per a aconseguir una harmonia entre els continguts i les competències que han d'adquirir, l'aprenentatge electrònic es postula més actiu que la passivitat de l'aula ja que se socialitza per mitjà de la publicació dels treballs, el diàleg o els comentaris que se'n fan. La creació dels bancs de recursos multimèdia, de dades, de textos prototips, i la interacció entre l'alumnat i el professorat en el nou marc tecnològic fan l'ensenyament més humanitzat per la relació directa i per l'activitat de l'ús lingüístic que comporta. En la segona part de la seua exposició, Laura Borràs abordà la lectura transversal a través de grans temes i obres universals, pràctica de la qual trobem bona cosa d'exemples didàctics en el seu web Hermeneia.

Sense prendre alè vam passar a escoltar durant més de dues hores deu experiències d'ús dels blocs, els wikis o les xarxes socials per al suport de l'ensenyament. A l'inici hi vaig relatar, abusant del temps, la meua experiència amb els wikis durant aquests tres cursos escolars. Josep Alandete presentà Cruïlla. Toni Navarro, la xarxa en Ning dedicada a l'Animació Lectora. Oreto Doménech, el seu bloc de 2n de batxillerat; Anna Gascón, el bloc del Dept. de valencià del seu institut Federica Montseny; Francesc, els blocs de valencià per a ESO i Batxillerat; Paco López desplegà els profits que trau amb la consulta dels blocs i els wikis aliens, amb els quals traça itineraris de visites i consulta material d'aplicació a l'aula. Begonya Mezquita i companys explicaren el canvi del bloc La Paraula Nostra, ara dedicat a la poesia, l'art, la música i la fotografia. Toni Teruel presentà el seu espai Recursos de català, destinat a espigolar per la xarxa el muntó de material didàctic que ofereix per a l'aprenentatge de la nostra llengua i cultura.

La blogosfera educativa en valencià es troba encara en un estadi primerenc de treball, propostes i d'investigació a l'aula. Introduïm les TIC a remolc d'altres comunitats com ara la catalana, que fa tres anys que crearen una xarxa telemàtica d'innovació i recerca, i de suport a l'ensenyament amb les TIC. Els recursos informàtics dels centres educatius són ací molt desiguals i escassos en general. L'assignatura d'informàtica envaeix quasi totes les hores de disponibilitat de l'aula. Alguna pissarra digital ha començat a caure i alguns centres han rebut més ordinadors amb el programa Lliurex que quasi ningú sap fer servir. Segons com vagen les negociacions dels departaments didàctics amb les editorials, així s'aconsegueix un nombre determinat de canons i de portàtils per a les aules... però, per damunt de tot, no es veu cap coordinació des de la Conselleria d'Educació per a posar ordre a tanta improvisació i voluntarisme. Enfront d'aquest panorama, el que vam viure dissabte al Centre Octubre va ser, tanmateix, una revolada d'aire fresc, testimoniatge d'una preocupació per la innovació i l'adaptació a les noves tecnologies educatives d'un grapat de profes principalment de valencià, que estan condemnats a cooperar d'alguna manera perquè el seu treball s'estenga a molts més col·legues que encara estan per arribar.

Pica'm

2009-02-04T21:47:00.005+01:00

M'assabente per un comentari de Queti B. al darrer post, de l'aparició d'una revista digital valenciana de caràcter general: PICA'M. Però, qui són aquests?

"Pica’m és un espai digital que naix amb vocació majoritària i intenció d’utilitzar les últimes novetats tecnològiques. El nostre és un producte modern i fresc, obert a tota la societat valenciana, que vol crear i provocar temes per al debat. Pica’m és el pal de paller del món informatiu valencià.

"L’equip que conforma Pica’m està format per un ample grup de professionals de les noves tecnologies i la comunicació que aposta per un nou mitjà de comunicació valencià en el que se senten representats els valencians i les valencianes del segle XXI.

Pica’m és opinió. Amb el recull diari dels pensadors que més trellat demostren.
Pica’m és economia. En moments de desconcert, no solucionarem res però farem que parlen de nosaltres.
Pica’m és tecnologia. Per què, què té Silicon Valley que no tingam nosaltres?
Pica’m és música i si no que li ho diguen als músics valencians.
Pica’m és un mitjà digital perquè utilitzar tant de paper no és ecològic i perquè no tenim diners per gastar alegrement.
Pica’m és medi ambient perquè si alguna cosa tenim és una terra per defensar.
Pica’m és humor. I este any més encara que celebrem els 200 anys del naixement de Bernat i Baldoví.
Pica’m és contestatari. No tenim manies i ens creiem uns bons professionals de la imatge i la informació.
Pica’m és cultura. Perquè som mediterranis i venim d’on venim i no ens hem d’avergonyir de res.
Pica’m és un magazine que segueix la seua pròpia metodologia i que es planteja com un mitjà de comunicació en constant evolució. "

Al primer número presenta catorze seccions amb un aire diferent: amb podcasts, vídeos, tags, i a tres columnes, com si d'un bloc es tractara. Aire fresc i necessari. Que siga benvinguda! La seguirem de prop.

La classe, un gran basar

2009-01-24T01:29:00.005+01:00

De vegades el cine té el poder d'esdevenir espill de realitats quan narra o descriu asèpticament fragments de quotidianitat. Entre les quatre parets de formigó d'un institut s'esdevenen successos inadmissibles i formidables mentre el professorat travessa sense transició per aquests alts i baixos. Molts espectadors que vegen la pel·lícula pensaran que l'escola és insuportable, i els que s'arriben a emocionar escoltant l'Esmeralda -una alumna de 16 anys- resumint Plató, trobaran que té alguna cosa de formidable. Enmig hi ha el professorat, gens idealitzat, capaç de sobreviure als moments més durs i de traure forces per a perllongar -per manca de suport- un sistema educatiu que va quedant-se obsolet en molts terrenys.

El director del film, Laurent Cantet, ha volgut fer un bell homenatge al món de l'ensenyament mostrant-ne alguns problemes i contradiccions, però ha prioritzat, al meu parer, la descripció documental sobre la narració, de manera que s'allunya de les convencions del gènere. Aquest fet provoca decepció en alguns espectadors. Si pensaven trobar respostes fàcils als conflictes de l'aula, van servits. Tolerància i arbitrarietat, racisme i solidaritat, llengua i classe social, insolència i reflexió, respecte i marginació, i així un grapat més de temes surten a la palestra en les classes de llengua, a la sala de professors, en el claustre... No fa res que els xics i les xiques de la pel·lícula siguen més o menys conflictius que els nostres, ni tan sols que el professor protagonista vaja poc o molt encertat en l'intent de donar veu als seus tutorats malgrat els excessos que aquesta llibertat els permet. L'aprenentatge de la democràcia per l'alumnat requereix docents armats de voluntat i coratge per a ensenyar-la amb la mateixa pràctica docent que supose una experiència distinta, modèlica i arriscada.

Tanmateix no hi ha herois ni heroïnes en les aules. N'és prou que hi resten les ganes de parlar i expressar els sentiments, d'intercanviar experiències, d'aprendre a valorar els altres i a valorar-se un mateix, d'intuir i practicar l'adequació lingüística. Parlar bé no és qualitat de burgesos ni esnobs, segons que opinen els joves del film. Probablement la lectura que fan del Diari d'Anna Frank, el buidatge lèxic, els comentaris, els acabaran convencent que llurs vides són més apasionants que la d'una xiqueta amagada a l'andana d'una casa. I que l'escola, a pesar del seu muntatge, a pesar que algun alumne no sàpia què hi fa, continua sent un camí per a la realització i les oportunitats personals.

Propera jornada sobre Les TIC com a suport a l’ensenyament de la llengua i la literatura

2009-01-22T20:40:00.008+01:00

L'amic Isidre Crespo ha convocat ja el V Encontre Carles Salvador a l'Octubre CCC de València, organitzat per ACPV. Enguany el tema que tractarà és: «Els blogs, eina didàctica» [Les TIC com a suport a l’ensenyament de la llengua i la literatura]. El full de convocatòria explica la motivació següent:

Deia un professor dels anys setanta en unes reflexions obertes:

«... no vam aconseguir que el professorat sentís la necessitat d’agrupar-se per crear espais i temps per al debat sobre el que fa a classe i sobre com respondre millor a les dificultats que presenta l’alumnat actual, divers i dispers...»

Això llegia pensant en el nostre encontre, una nova oportunitat d’ajuntar-nos —per cinquena vegada— i raonar en comú sobre les noves possibilitats metodològiques i tècniques a l’ensenyament. No hi ha dubte que

«La introducció progressiva de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a tots els àmbits de l’activitat humana està transformant la societat, i per tant, el mateix escenari educatiu. A les escoles i als instituts s’estan desenvolupant experiències molt interessants que reflecteixen l’aprofitament en les diverses àrees i etapes educatives.»

Aquesta jornada pretén obrir una reflexió sobre l’articulació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula. Donar a conéixer les experiències que estant portant-se a terme en l’Educació Secundària i el Batxillerat, pot enriquir tant els professionals de l’educació, com els alumnes. Sabem que hi ha companys que hi fan servir blocs, wikis, webs, presentacions, alguns el moodle o el joomla, etc. Val a dir, que les plataformes són diverses, i les tasques que s’hi fan, també: webquests, caceres del tresor, etc. De la mà d’experts, d’universitat i d’institut, tenim l’oportunitat de contrastar opcions, de compartir experiències i —qui sap— tal vegada dubtes o prevencions.

L'encontre és durà a terme el matí del dissabte 7 de febrer amb el programa següent:

10,30 h. PRESENTACIÓ Comunicació: «Llegir en l'era digital», per Laura Borràs, Doctora en Filologia Romànica, professora de la UOC. [60 min. d’exposició i col·loqui posterior.]
12 h. Comunicacions curtes de companys de Secundària i Batxillerat, amb experiència en les TIC [10 min.]
13 h. Col·loqui general [40 minuts]
13.50 h. CLOENDA

L'assistència és lliure però convé anunciar-la a l'organitzador mitjançant un correu electrònic (isidrecrespo@acpv.cat). Esperem que tinga la bona acollida que reben sempre les iniciatives del Centre Carles Salvador. Us esperem.

La classe (Entre les murs)

2009-01-15T23:58:00.005+01:00

No sé si arribem a tenir la mateixa diversitat a les aules que tenen els francesos, probablement sí. Però no és tan segur que les respostes educatives a les transformacions socials i a la immigració siguen aplicades amb el mateix grau de discussió i controvèrsia en ambdues bandes dels Pirineus. Almenys pel que fa a la ficció cinematogràfica. El cine francés s'ha atrevit més vegades que el nostre a endinsar-se en les classes per a mostrar com s'enfronta el professorat a la tasca quotidiana de l'ensenyament amb els conflictes interiors i exteriors que la van modelant.

La nova pel·lícula de Laurent Cantet, Palma d'Or al festival de Cannes, s'acosta amb estil quasi documental a la manera com un professor il·lusionat tracta d'exercir la seua comesa davant un alumnat difícil. No dubta a introduir-los en jocs verbals estimuladors, com si la mateixa llengua fóra un autèntic desafiament. Però el camí de l'aprenentatge comporta també dificultats i riscos. Així resa la sinopsi del film.

En unes hores s'estrena a València La classe (Entre les murs). No me la perdré aquest cap de setmana. Vull saber per què alça polèmica a França i per què es va pre-estrenar a Madrid el 8 de gener passat amb la presència de la Ministra d'Educació Mercedes Cabrera, per a sorpresa del mateix Laurent Cantet. Serà un bon motiu per a continuar parlant d'educació als nostres blocs i exorcitzar el descoratjament. Bon capde!

L'any de la crisi

2009-01-11T21:10:00.004+01:00

No tot han de ser mals presagis. Pel que fa als llibres, aquestes festes he vist les llibreries de gom a gom. Clàssics o moderns, se'n venien com xurros. Són més barats que un perfum, una corbata, una joguina. Per a Papà Noël o Reis quasi tot el món del meu cercle ha rebut un llibre o un diccionari. Un diccionari? Sí, per a alguns és bon complement de la lectura que tenen a la vista. En castellà, a València era un xollo adquirir els dos volums del Maria Moliner (2006) per 18 euros a les llibreries París-Valencia. A cabassos que n'hi havia, i abans de les rebaixes! A Barcelona, un establiment de llibres vells i d'ocasió despatxava novel·les per a tots els gustos a 3 euros el quilo.

No sé si ara, més que mai, la lectura esdevindrà un estupefaent per a embriagar-se o ensopir-se (que esmentava Fuster al seu Diccionari), però l'acte d'acudir a la llibreria -com anar a un multicine-, de triar segons algun noble criteri, i d'acabar llegint la compra tan gratificant, serà un ritual que probablement penetre en nous esperits poc avesats al paper imprés. I és que la crisi ha començat a canviar alguns costums... O és una il·lusió meua? Bones lectures, si més no.

Die Welle (L'ona), cinema pedagògic.

2008-12-08T16:13:00.005+01:00

Ahir vaig veure la pel·lícula alemanya Die Welle. Els personatges representen prototips que podríem trobar al món educatiu, però molt esquemàticament. La idea del film és respondre a la pregunta que llança el professor a classe (durant la setmana diguem-ne “cultural”): Seria possible a l'Alemanya d'avui un règim totalitari? L'alumnat de batxillerat a qui es dirigeix té molt clar que no es podria donar el cas perquè tots han aprés les lliçons del passat. En el transcurs de sis dies, per mitjà de la construcció d'un corpus teòric i de la imitació de comportaments autoritaris a classe i a l'exterior (que els procura més satisfaccions i anul·la l'autocrítica de la majoria), l'alumnat serà seduït per la disciplina -marcial-, la igualtat -d'indumentària, d'actituds, de pensaments-, etc., i això els conduïrà a la imposició dels seus propis ideals. Així, sembla que l'estudi de l'Alemanya nazi que han fet a l'escola no ha canviat les mentalitats de manera automàtica. Els factors psicològics -ací dels adolescents- primen per damunt de la dignitat i els drets humans.

La pel·lícula conté algunes anotacions pedagògiques interessants. M'agrada el plantejament vivencial de la matèria sobre l'Autocràcia que imparteix el profe innovador -el qual no és conscient, però, dels efectes suscitats amb l'experiment de reviure les etapes de la implantació d'un règim autoritari. Enfront es troba un altre professor que aborda l'Anarquisme amb lliçons purament teòriques i monologades, on l'alumnat s'avorreix profundament. A banda, els continguts que es van cuinant en les classes sobre l'Autarquia van sorgint del mateix alumnat, ben guiats pel professor, però assimilats amb distorsions pels estudiants. És descoratjador veure apuntar-se al film que l'ensenyament no produeix de manera necessària transvasaments en la formació crítica de la persona -o que els coneixements adquirits no transformen les actituds. Només l'experiència traumàtica del final farà reconsiderar a tots l'abast dels seus actes. Massa tard.

Una pel·lícula de tema paral·lel va ser emesa fa dos diumenges en la 1 (TVE), també alemanya, titulada Das Experiment (L'experiment), 2001. L'argument: en una universitat estudien la gènesi de la violència entre guardians i reclusos en una presó simulada, on la convivència acaba en batalla campal. Els dos films que ressenyem es basen en fets reals succeïts als Estats Units. Per completar el tema, vull recordar un documental nordamericà de l'any 70 que descriu l'experiència d'una professora d'infantil per a treballar les relacions socioafectives a classe i entre funcionaris de presons per tal d'evitar la discriminació i els maltractaments: Una classe dividida, el qual ja vaig ressenyar al bloc fa temps. Les tres produccions esmentades són exemples de cine pedagògic que ens conviden a la reflexió i apunten idees per a la pràctica docent basada en l'aprenentatge vivencial, la transmissió de valors i l'eradicació de conductes antisocials. Malgrat que no sempre tinguem èxit.

El negoci educatiu de l'era digital o les TIC mal integrades

2008-11-24T16:44:00.005+01:00

El 12 de novembre el web Llengua Catalana informava del premi al portal de recursos didàctics digitals Digital Text per l'excel·lència al tractament lingüístic en programes informàtics i webs. De seguida vaig saltar damunt per veure en què consistia aquesta excel·lència: l'ús de la llengua catalana presentat en tots els projectes del portal com a idioma que surt per defecte o llengua única en la majoria d'ells. De moment, les matèries que s'hi aborden són: Física, Química, Biologia, Geologia, Tecnologia, però s'estan preparant material per a l'ensenyament de totes les llengües del currículum d'ESO i Batxillerats. Serà molt interessant veure la manera com plantejarà la seua nova proposta d'ensenyament digital de les llengües, però no crec que tindrà gaire aspecte d'experimentació sinó més aviat de continuïtat. Pel poc que hem vist en la demo gratuïta d'una minsa part dels materials, trobem que baratar el llibre de text per la pantalla de l'ordinador no ha modificat la manera "lineal" d'organitzar els continguts, per això no s'hi constata el canvi necessari en els plantejaments educatius tradicionals.

Si aplicàvem l'esplèndida contribució que féu recentment Felipe Zayas a la taula rodona sobre la “lectura en l'era digital”, detectaríem les mancances que molts portals de recursos didàctics -de pagament, o no- presenten:

Hi ha ben poc d'alfabetització digital perquè no s'ensenya a jutjar la utilitat d'un web per als objectius propis i per a valorar-ne la fiabilitat
No s'estableixen els objectius de lectura -investigació- per a traçar els itineraris propis per mitjà de l'hipertext
No s'ensenya a navegar amb l'ajuda dels menús i els índexs que ens forneixen el mapa dels continguts del web
No es posen en relació diferents mitjans per a construir els significats
No s'aprén a buscar, arxivar i recuperar la informació -per etiquetes, marcadors socials-
No s'identifiquen en els webs els espais destinats a la participació dels lectors (fòrums, comentaris, etc.)

És cert que cada vegada s'integren més les TIC en l'ensenyament malgrat les dificultats que Angus acusa en un post recent, però la manera com es fa no s'allunya del plantejament a l'ús. Els llibres de text que nosaltres fem servir a l'aula, per exemple, contenen un CD-Rom amb quadres sinòptics i exercicis autocorrectius, i proposen alguna recerca no seqüenciada en adreces web. Les TIC -segons que afirma F. Zayas i compartim en aquest bloc- estan fonamentalment per ensenyar a fer preguntes als textos en relació amb uns objectius i construir així el coneixement des d'una confrontació de les fonts. El material tan elaborat de molts portals didàctics no contempla encara aquella nova manera de treballar, si bé dóna l'aparença que el canvi de suport (ordinador, pissarra digital) fa entrar en la modernitat als professors que utilitzen les TIC perquè fan navegar els alumnes per internet, tot i que siga pagant en algunes ocasions.

25 anys -i un dia- de la LUEV

2008-11-22T15:30:00.006+01:00

Demà hauríem de commemorar el 25é aniversari de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Fete-UGT ha organitzat aquest cap de setmana a la Vila Joiosa un Congrés Homenatge a l'entorn d'aquesta fita per tal d'obrir un fòrum de debat sobre la situació de la llengua i reivindicar un seguit de mesures per a impulsar l'ús del valencià en aquesta època que ens toca viure. No deixaran “d'honorar les persones que lluitaren per la llengua pròpia i foren capaces de consensuar un text regulador”, i també aquells que afavoreixen des de l'escola l'ús real del valencià. S'hi analitzarà, a més, com es fa servir la llengua en els diversos àmbits d'ús.

D'altra banda, la Mesa per l'Ensenyament del Valencià (MEV), ha elaborat un informe on denuncia la mínima aplicació de la llei i els incompliments. També fa 10 propostes d'implicació de cara al futur. Els responsables de l'informe troben que la LUEV “més que normalitzar i garantir l'ús del valencià ha tingut com a autèntica funció despenalitzar allò que durant la dictadura era un delicte.” Un altre aspecte que denuncia la Mesa és l'incompliment de les 20 sentències que reconeixen la unitat de la llengua i el nom del català al costat del valencià.

Vicent Pitarch, a l'estudi que féu el 1984 titulat Reflexió crítica sobre la LUEV, en Quaderns 3 i 4, criticava que la Llei havia refusat assumir drets i deures lingüístics bàsics com ara fer el valencià llengua pròpia de l'ensenyament i vehicle d'expressió normal en totes les activitats administratives, docents i de projecció exterior. Per contra, la Llei desplegava un article sobre excepcions de l'assignatura. En aquest àmbit de l'ensenyament, la LUEV començava coixa i continua així fins avui. I si entràvem a recordar els altres àmbits d'ús -mitjans de comunicació, publicacions-, el compromís del Consell era de “vetlar per una adequada presència a les emissores de ràdio i televisió” (art. 25.1); “impulsar l'ús del valencià a les emissores de ràdio i televisió” (art. 25.2); “fomentar, amb consideració especial, les manifestacions culturals i artístiques en valencià” (art. 25.3); “donar suport a l'edició i promoció del llibre valencià” (art. 25.4).

Les actuacions institucionals han sigut molt limitades al llarg d'aquests vint-i-cinc anys quan no han perjudicat el foment de l'ús social de la llengua, la unitat lingüística i la cultura en el sentit més ample. Ni els imperatius de la mateixa llei s'acompleixen totalment, ni l'administració i els mitjans de comunicació públics permeten difondre la pluralitat que la societat valenciana representa. Però aquest silenci no pot ser més la condició que ens determinen la mediocritat i la mala fe d'aquells càrrecs públics que ens arranen als valencianoparlants en ares d'un bilingüisme discriminatori. Quan m'alçaré demà, pensaré, com el poeta, que “tot està per fer, tot és possible.”

---------------------------------------
Ressenyes en premsa i blocs:
-"Educació plurilingüe als 25 anys de LUEV", Vicent Brotons
-Un repàs als 25 anys de la Llei d'Ús, notícia del Levante EMV
-L'Acadèmia celebra els 25 anys de la Llei d'Ús sense representants del Consell, notícia al Levante EMV
-Notícia de 13 min a VilawebTV (descriu la situació social i educativa del valencià)
-"25 anys de la LUEV", dos articles d'opinió de Vicent Luna i Sirera.
----------------------------------------

INFOMIGJORN: el butlletí digital sobre el català

2008-11-21T17:29:00.004+01:00

INFOMIGJORN és un butlletí nou que es rep de dilluns a dijous per e-mail i que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana:

Retalls de notícies de premsa.
Articles, publicats o inèdits.
Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
D'altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.

En el butlletí d'ahir dijous, posem com a exemple, hi ha tres notícies que als blocaires ens poden cridar l'atenció d'antuvi: la presentació del nou número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació; la jornada sobre Aprenentatge virtual de llengües, que se celebra el 26 d'aquest mes a Barcelona, i la constitució d'edi.cat, plataforma de tres editorials, entre les quals veiem la valenciana Bromera, per a obrir un portal de venda de llibres digitals en català, entre altres finalitats comercials.

En Infomigjorn cada notícia esmenta i enllaça la font, normalment digital, de la qual procedeix el text triat. Més de vuit mil subscriptors reben la informació seleccionada per Eugeni S. Reig entre els esdeveniments que es produeixen a diari sobre la llengua. Trobe que paga molt la pena subscriure's a aquest butlletí, sobretot si no tenim massa oportunitats de seguir els avatars de la normalització lingüística arreu del territori catalanoparlant per la causa que siga.

Si voleu donar d’alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

Xerrades amb J. Simarro: Habilitats cognitives i socials.

2008-10-24T18:37:00.012+02:00

En la segona xerrada, Juan Simarro ens presentà l'obra del veterà orientador Manuel Segura Morales. Entre els seus llibres recomanats es troben Relacionarnos bien. Programas de competencia social para niñas y niños de 4 a 12 años, i Ser persona y relacionarse: habilidades cognitivas y sociales, y crecimiento moral. La sessió de dimecres passat ens va acostar al paradigma de treball de Manuel Segura, seguit pel mateix Simarro: el coneixement de les habilitats cognitives i socials necessàries per al creixement moral de l'individu. De manera esquemàtica exposo ací els conceptes abordats al llarg de la sessió.

Els pedagogs d'avui beuen en diverses fonts: Gardner (per a l'entrenament cognitiu), Piaget-Kohlberg (per al raonament moral), Goleman i Marina (per a l'educació emocional). Entre les múltiples intel·ligències, la intrapersonal i la interpersonal, ben desenvolupades, poden assegurar l'èxit personal. Les habilitats cognitives en joc són: el pensament alternatiu -enfront del lineal-, el conseqüencial -que preveu les conseqüències dels nostres actes-, el que té en compte els mitjans-fins, el de perspectiva i el causal.

Amb el fi d'aprofundir gradualment en els valors de l'alumnat, Simarro va enumerar els estadis del desenvolupament moral establerts per Kohlberg:

1. Heteronomia: adquisició de l'empatia
2. Egoisme mutu: respectar l'altre per tal que em respecte a mi
3. Expectatives interpersonals: complir normes perquè els meus actes complauen
4. Sistema social i consciència: responsabilitat en els àmbits de l'actuació personal
5. Tots tenen dret: un es projecta en el món i entén el dret a la vida i a la llibertat inalienables
6. Tots som iguals: es reclama la dignitat i la igualtat de l'ésser humà

L'enfocament per abordar l'educació dels valors pot ser diferent: tradicional/religiós, racionalista, cognitiu/evolutiu, psicosocial del constructivisme... però els objectius són l'ensenyança de l'empatia, del diàleg, de la negociació, de la crítica, dels acords, de les organitzacions...

En l'última part de la xerrada, Simarro va presentar el mètode de treball de les habilitats cognitives per mitjà de les discussions sobre dilemes morals.

"Habilitats cognitives i socials: creixement moral." Juan Simarro (1 h)

________________________
Per a ampliar informació:

-Pàgina web que presenta en català el programa de competències socials de M. Segura.

-"Convivencia escolar y formación del profesorado", Manuel Segura, Quaderns Digitals, 2008

-"Enseñar a convivir no es tan difícil", Manuel Segura, Congreso Disrupción en las Aulas. Pdf.

-Ressenya d'una conferència de Manuel Segura al bloc Otelo i al Bloc d'Àngels

-Vídeo de M. Segura (12 m) presentant el seu model de competència social al bloc Zibereskola.

-Bloc El acoso escolar

_______________________

Storytelling, la màquina de fabricar històries i formatar ments

2008-10-17T16:48:00.005+02:00

Ara no es tracta sols de l'art antiga de convertir els fets en paraules, imatges i sons, sovint per improvisació o embelliment -com defineix la Wikipedia en anglès-. Storytelling és "una arma de distracció massiva" des del màrqueting a les relacions laborals, passant per l'economia, l'empresa, la política, la guerra i els mitjans de comunicació. Christian Salmon, investigador del llenguatge, va detectar com, aprofitant-se de la vulnerabilitat de l'audiència, el relat ben construït pels que detenten el poder és assumit sense oposició. Quant al consum, la història del producte que es ven és allò que satisfà al consumidor, perquè les històries permeten mentir-nos a nosaltres mateixos. Les marques en venda ja no ofereixen un logo, sinó que disposen d'una experiència per als nostres desitjos. Malgrat aquest funcionament social, podem escapar de les històries oficials i publicitàries si desenfoquem la realitat que ens venen, o si som capaços de veure sense mirar, com va escriure Lars von Trier l'any 2000.

Storytelling, la máquina de fabricar historias y formatear las mentes, és el nou llibre de Christian Salmon, publicat en castellà a l'editorial Península.
--------------------------

Ressenya reelaborada de la que s'ha publicat avui al diari Público, pàg. 48, per P.H.R. Podeu llegir l'original en el pdf que aquest diari ofereix gratuïtament en el web.

Per a saber-ne més:

-Dossier de premsa de l'editorial, pdf.
-Notícia de l'Institut Français de Barcelona
-Recensió de Le Monde Diplomatique (Cono Sur)
-Recensió de Le Monde Diplomatique (Edició xilena)

Xerrades amb Juan Simarro. La convivència escolar

2008-10-15T18:46:00.009+02:00

Al barri de la Coma -Paterna-, en un institut que encara està per acabar, treballa l'orientador Juan Simarro. Té una llarga experiència per a tractar els conflictes greus generats per l'alumnat, amb bons resultats perquè els ha sabut prevenir, abordar i gestionar des de les diferents funcions acadèmiques que ha ocupat: professor de primària, director, cap d'estudis, orientador... Ha realitzat nombroses escoles de pares com un dels mitjans per a pensar en comú, la família i el professorat, sobre l'educació dels fills.

Dimecres passat va iniciar al nostre centre la primera d'un seguit de xerrades on tindrem l'ocasió de conéixer la seua proposta de treball cooperatiu per tal d'eradicar les cultures de la violència i superar així el fracàs escolar en un ambient de convivència. En la primera diagnosi, Simarro va tractar els desafiaments del sistema educatiu, les diferents respostes amb què s'aborden i ens acabà introduint en els diversos terrenys de l'organització d'un centre per començar a actuar en la prevenció i la gestió de conflictes. En les sessions que vindran desenvoluparà les accions educadores que s'han de contemplar amb els estudiants que practiquen la disrupció permanent de les classes, l'assetjament, el vandalisme i la violència.

En aquesta entrada volem deixar constància d'aquella primera sessió amb la gravació sonora que ens ha permés difondre al bloc per tal d'oferir-la als companys d'institut que no van poder acudir-hi i als qui esteu interessats en la qüestió. Tinguem en compte que només tracta l'estat de la qüestió i formula un esbòs de propostes. Les setmanes pròximes continuarem ampliant la informació.
La convivencia escolar, factor de calidad educativa.(1 hora)

Mal de lectura

2008-10-12T20:37:00.006+02:00

Aleshores jo ignorava que la lectura anava a salvar-me.

En aquella època, llegir no era l'absurda proesa que és avui.
Considerada com una pèrdua de temps, amb fama de perjudicial per al treball
escolar, la lectura de novel·les ens estava prohibida durant les hores d'estudi.
D'ací la meua vocació de lector clandestí: novel·les folrades com llibres de
classe, amagades als llocs on podia, lectures nocturnes amb una llanterna,
dispenses de gimnàstica, tot servia per a quedar-me a soles amb un llibre. Va
ser l'internat el que em desvetlà aquesta afecció. Necessitava un món propi i va
ser el dels llibres. En la meua família jo havia vist, sobretot, llegir als
altres: mon pare fumant la pipa en la butaca, davall el con de llum d'una
llàntia, passant de forma distreta l'anul·lar per la impecable clenxa dels seus
cabells i amb un llibre obert sobre les cames encreuades; Bernard, en la nostra
habitació, tombat, amb els genolls doblegats i la mà dreta sostenint el cap...
Hi havia benestar en aquelles actituds. En el fons, fou la fisiologia del lector
el que m'impulsà a llegir. Potser al començament vaig llegir només per reproduir
aquelles postures i explorar-ne d'altres. Llegint, em vaig instal·lar físicament
en una felicitat que perdura encara. Què llegia? Els contes d'Andersen, per
identificació amb L'aneguet lleig, però també Alexandre Dumas, pel moviment de les espases, els cavalls i els cors. [...] La primera qualitat de les novel·les que
portava al col·legi era que no estaven en el programa. No em preguntava ningú.
Cap mirada no llegia en aquelles línies per damunt del meu muscle. Els meus
autors i jo romaníem sols. En llegir-los jo ignorava que estava cultivant-me,
que aquells llibres despertaven en mi un apetit que anava a sobreviure al seu
oblit i tot.

Fragment traduït de Chagrin d'École, de Daniel Pennac. En català hi ha l'edició Mal d'escola.

De la lectura a la literatura: les tertúlies dialògiques

2008-10-12T17:35:00.005+02:00

Al recent Congrés de València vaig seguir amb força curiositat la comunicació d'Esther Martínez i Carmen García sobre la seua experiència al voltant de les tertúlies literàries dialògiques en castellà i anglés dutes a l'aula amb 1r i 4t ESO en un centre de Coslada (Madrid). El mètode, aplicat inicialment en l'alfabetització d'adults des dels 80, està escampant-se amb força a l'educació secundària amb diversos objectius: l'acostament lúdic a les lectures del curs i la creació d'un espai on l'alumnat compartisca idees, sentiments i opinions suscitades per la lectura. L'organització és ben senzilla i la podeu llegir en els enllaços que donem. Un dels punts forts és comptar durant l'activitat amb voluntaris externs adults (algun membre familiar o professors aliens a la classe). Les participacions, moderades pel professor de la matèria, s'engeguen amb un resum voluntari dels capítols llegits i amb la lectura de fragments subratllats per un alumne, després de la qual ha d'explicar els motius que l'han dut a destacar aquests passatges. Des d'ací s'enceta la tertúlia amb els comentaris dels companys basats en les impressions dels fragments llegits o de l'obra. El moderador de la tertúlia recondueix els temes discutits i proposa vies de reflexió rellevants si ve al cas. Pel que fa a l'avaluació del procés, Esther i Carmen proposen un registre de la freqüència i de les intervencions de cada alumne per a valorar-ne el treball fet amb la lectura. En la conclusió assenyalen que l'alumnat ha millorat l'actitud envers la lectura i la capacitat de comprendre i aprofundir en allò que llegeixen.

Al 1999 es va desenvolupar una teoria de l'aprenentatge dialògic (pàg. 9 i posteriors del pdf de Vicent Pallarés) basada en set principis: diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació de la persona, dimensió instrumental de l'educació, creació de sentit, solidaritat i igualtat de les diferències. Un adult que va prendre part en una d'aquestes tertúlies concloïa:

Allò que s’ensenya sobre literatura és molt important per tot el món; però al meu
parer, la teoria no és suficient, queda una mica incompleta ja que no desenvolupa el
pensament. S’han d'estimular els sentiments les sensacions, les idees i les vivències.
Tots aquests conceptes són molt importants per tenir una ment més oberta i poder
comunicar-se amb tots tipus de persones, i ser més tolerants comprensius i raonables,
per tenir una convivència més pacífica.

Una altre punt favorable a aquesta pràctica és el fet que es realitza amb títols de la Literatura anomenada clàssica al costat de la contemporània. En la meua opinió, aquesta manera d'acostar-se a la lectura a classe em podria permetre plantejar, com a moderador, alguns paràmetres de lectura -citats a l'entrada anterior del bloc- que poden passar desapercebuts als estudiants o sobre els quals vull incidir perquè els incorporen a la seua valoració.

A 4t ESO, on vull dur aquesta experiència, hem proposat per al curs lectures de diferents gèneres. En la primera avaluació comencem amb la peça teatral de Manuel Molins Abú Magrib, Edicions Bromera. No m'importaria comptar fins i tot amb la seua presència en alguna de les sessions de tertúlia, ja que és un autor accessible. En la segona avaluació la proposta juga amb la poesia: Poesia per a joves. 66 poemes imprescindibles (a càrrec de Montserrat Ferrer), Tàndem Edicions. I al tercer trimestre diversifiquem els gèneres de manera optativa en conte (El conte modern. Una antologia -a cura d’Enric Iborra-, Edicions Bròsquil) i novel·la (10.193 Escuma de mar, Manel J. Arinyó, Perifèric Edicions), obra interessant que guarda relació amb un dels temes en voga: la guerra i els seus efectes en la pell del poble. Amb aquestes obres intentem oferir un panorama actual i de bona qualitat. Enguany ens aproparem a aquestes lectures a través de les tertúlies literàries, en gravarem la interacció en mp3, i experimentarem la utilitat que té aquest diàleg per a impulsar l'alumnat -els més refractaris- a la lectura i a la bona literatura. Ja en parlarem.

De la lectura a la literatura: la creació de sentit

2008-10-11T18:20:00.007+02:00

He seguit aquests dies el debat suscitat pel post de Felipe Zayas titulat “¿Literatura juvenil para la clase de Lengua y Literatura?” Felipe distingeix entre lectures per a ensenyar a llegir (els procediments literaris i la construcció de sentit) i lectures per al gaudi i enriquiment personal. Afirma que la classe de Literatura ha de servir per a ensenyar a llegir textos de ficció, mentre que la família, la societat, els mitjans de comunicació són els qui han de crear l'afecció per la lectura. Els comentaris que enriqueixen el seu post palesen la visió polièdrica que el mateix professorat tenim al respecte. En traduïsc alguns fragments que podrien resumir les diferents postures.

-“És millor llegir poc i bé que molt i malament.”
-“No som els professors de llengua els que hem de promoure l'afecció a la lectura. La literatura no s'estudia per a fomentar la lectura; cal estudiar-la perquè forma part del nostre patrimoni cultural.”
-“Els meus gustos personals em porten a recomanar determinats gèneres i no altres.”
-“Els debats que es mamprenen al voltant d'aquest assumpte solen esdevenir frustrants i irresolubles perquè volem casar dos objectius antagònics: l'estímul del plaer de llegir i el coneixement dels llibres canònics.”
-“Per a mi és fonamental que aprenguen a llegir i que valoren l'acte de lectura en si mateix. L'accés a les obres literàries ja arribarà, en el batxillerat o a l'edat adulta.”

Al meu parer, la discussió no hauria de basar-se en el pla de l'elecció de la Literatura canònica enfront de la juvenil, i menys quan mantenim discrepàncies fonamentades. La introducció de lectures clàssiques i de la "bona literatura" pot dependre en gran mesura de les "condicions de felicitat" de l'alumnat, expressió de la Pragmàtica, o de la nostra mestria en abordar-les, currículum obligatori a part. El professorat tenim el paper d'iniciadors -com ho pot ser també la família, etc.- i busquem l'èxit de la tasca. Entenc, a més, la por que suscita la pèrdua de referències entorn d'una llengua i cultura compartides, la dissolució dels referents "nacionals" en d'altres "globalitzats" o estandaritzats, però trobe que hauríem de parlar ja de literatures -gèneres, èpoques, països o llengües- tal com funciona l'educació del s. XXI. En el cas de l'ensenyament primari i secundari, deixe a banda el batxillerat, em sembla primordial -com ho explica Christian Poslaniec al llibre De la lecture à la littérature (Éditions du Sorbier, París 1992)- que els nens puguen ser iniciats prompte en els paràmetres que condicionen una escriptura i una lectura riques en associacions múltiples. Però cal respectar la condició principal: la llibertat de l'escriptor i del lector. Molts títols de literatura juvenil són tan rics i complexos com la literatura general. No cal menystenir-los a priori.

Poslaniec mostra els paràmetres que condicionen la possibilitat de crear sentit, és a dir, d'establir lligams entre els elements que, sense la llum d'aquests paràmetres, romandrien inconnexos. L'autor distingeix cinc categories que es construeixen progressivament amb els diferents graus de lectura:

1.Paràmetres lligats a la llengua: la sintaxi, la discriminació de sons, les connotacions lingüístiques, el domini dels camps semàntics, la polisèmia, la conjugació i els aspectes verbals, etc.
2.Paràmetres lligats a la referència: referents lingüístics, referències contextuals, referències culturals, l'estereotip, etc.
3.Paràmetres lligats a la narració: alerta en suspensió (el codi hermenèutic de R. Barthes), contracte espaciotemporal, la digressió (d'atmosfera, de construcció, falsa pista), mode de determinació dels personatges, l'estatus del narrador, els nivells de narració, la redundància, etc.
4.Paràmetres lligats a l'estil: les figures, l'estil de l'estructura, etc.
5.Paràmetres lligats a la maduresa individual: capacitats de percebre la causalitat, d'associar i de simbolitzar, de jugar, de projecció i d'identificació, de distingir allò verdader i allò versemblant, consciència metalingüística, etc.

Al capdavall, el treball que caldria fer amb les lectures que recomanem en secundària no hauria de raure tant en l'aportació de coneixements a priori com en el fet de permetre als joves lectors posar en qüestió els seus marcs de referència, els seus pressupòsits, val a dir, fer-los descobrir la complexitat d'allò que els semblava simple. Per a ésser eficaços, la lectura se'ls ha de mostrar com un joc de descobriment. Però res no impedeix partir de debats de fons, ja que els xavals poden també apassionar-se per un acostament més intel·lectual dels problemes. I aquesta manera d'acostar-nos a les lectures "obligatòries" és la que relataré en la següent entrada, proposta que vull experimentar a classe de 4t ESO.

De la lectura a la literatura: Lectures adolescents; Graó, n. 165

2008-10-10T17:12:00.006+02:00

He llegit en alguns posts molt interessants (Lu, Felipe, Angus, Antonio, entre altres) els plantejaments que es fan els professors de llengua (i literatura) a l'hora de proposar les lectures del curs al seu alumnat. Evidentment el perfil del lector adolescent és molt variat i no volem fer-los caure en l'avorriment ni tampoc “manar” lectures de baix nivell literari -literatura de consum-, però coincidim que volem crear lectors madurs.

Per a tal fi, és probable que el debat s'haja d'estendre al camp de com treballem les lectures a classe i com les avaluem, aspectes que m'interessen especialment, a més dels títols que proposem. Imagine que la forta prescripció de lectures que existia abans a l'educació estatal -literatura nacional- xoca avui amb els programes menys intervencionistes i genera un debat ric del qual hauríem d'extraure alguns acords comuns. Ara no estic capacitat per sintetitzar-los però valdria la pena començar-hi. Per a obrir mos, us propose el núm. 165 de Graó: Lectures adolescents (octubre de 2008). Vuit articles que repassen la tipologia de lectures per a adolescents existents al mercat, a més dels seus hàbits lectors i l'acció educativa als països del nostre entorn.

A la pàgina 100 del llibre ressenyat s'informa que a Bèlgica es reserva la lectura de textos no contemporanis a fragments treballats a l'aula i les obres completes a la literatura contemporània i juvenil. A França la distinció es fa entre lectura autònoma (a l'aula o a casa) i lectura analítica i guiada (de fragments i d'obres completes). Així s'assegura un bon guiatge de la lectura que pretenem més literària. Al meu parer rau ací un dels condicionaments en la selecció de títols: hem de marcar-nos quins aspectes volem treballar amb cadascuna de les obres que proposem. El tema m'engresca de tal manera que passaré a redactar una segona entrada.